El domini francès
‘La doctora de Brest', d'Emmanuelle Bercot, obrirà demà la 64a edició del Festival de Sant Sebastià, on hi haurà una destacada presència de films francesos
Jonás Trueba, Bertrand Bonello i Alberto Rodríguez competiran en la secció oficial
L'actor nord-americà Ethan Hawke, a propòsit del qual es projectarà un remake d'Els sets magnífics dirigit per Antoine Fuqua, recollirà dissabte vinent un dels Premis Donostia (l'altre serà per a Sigourney Weaver, que presentarà el nou film, Un monstruo viene a verme, de Juan Antonio Bayona) que es concediran aquest any, però l'intèrpret destinada a deixar empremta aquest cap de setmana a Sant Sebastià és Isabelle Huppert, que assistirà al festival per donar suport a dues pel·lícules que una altra vegada, i encara més que mai, demostren el talent inesgotable d'aquesta actriu francesa: Elle, amb el qual Paul Verhoeven torna a posar-la davant de situacions límit, i L'Avenir, una obra meravellosa de Mia Hansen-Løve en què Huppert encarna una professora de Filosofia en un moment de crisi que també ho és d'una llibertat inesperada.
Elle, presentada a Canes, i L'avenir, revelada a Berlín, són dues produccions franceses que s'exhibiran a la secció Perles, que, en vista a la seva distribució pròxima a l'estat espanyol, reuneix films provinents d'altres festivals i que, en aquesta 64 edició, també acull, entre altres, Toni Erdmann, la comèdia alemanya de Maren Ade que va enlluernar a Canes sense figurar en el palmarès i que serà projectada en motiu d'haver guanyat el Gran Premi Fipresci de la crítica internacional; Little Men/Un verano en Brooklyn, un nou exemple de la sensibilitat d'Ira Sachs (El amor es extraño) per afrontar conflictes en què tothom té les seves raons; I, Daniel Blake, amb la qual Ken Loach va guanyar de manera controvertida la seva segona Palma d'or a Canes; Neruda, una polèmica aproximació de Pablo Larrain al poeta xilè i, essent novament una producció francesa, Frantz, un remake de François Ozon de Remordiment (un film de Lubitsch de l'any 1932 en què, acabada la I Guerra Mundial, un soldat francès demana perdó a la família d'un soldat alemany que va matar en combat) que arribarà a Sant Sebastià després de commoure a Venècia.
Més francesos
Sense oblidar que la retrospectiva clàssica, una de les seccions amb més prestigi del festival, estarà dedicada a Jacques Becker per valorar que no només és el director de Casque d'Or, el cinema francès no només es farà especialment present a Perlas, sinó que tindrà un pes important des de la pel·lícula inaugural, La doctora de Brest, dirigida per Emmanuelle Bercot, que reconstrueix el cas real en què una metgessa francesa, Irene Frachon, va denunciar una empresa farmacèutica per l'elaboració d'un producte (Mediator) en comprovar que pot provocar danys irreparables al cor. Hi ha una altra pel·lícula francesa, però, que crea més expectatives a la secció oficial, tot i que ja va estrenar-se fa tres setmanes a França i s'ha projectat prèviament al festival de Toronto després de ser rebutjada a Canes: Nocturama, amb la qual Bertrand Bonello juga amb el foc de presentar uns adolescents de diversa procedència que s'han acordat per executar accions violentes durant una nit a París. Un altre cineasta francès, Arnaud des Pallières, competirà amb Orpheline, que fa atenció a quatre moments difícils en les vides de quatre dones, una de les quals interpretada per Adèle Exarchopoulos, (La vida d'Adèle).
A la secció oficial a concurs hi competiran las produccions espanyoles La reconquista, un nou capítol del cinema romàntic i inspirat per la Nouvelle Vague de Jonás Trueba; El hombre de las mil caras, amb la qual Alberto Rodríguez (el director de La isla mínima) segueix les passes del sinistre Luis Roldán per abordar el tema de la corrupció, i Que Dios nos perdone, dirigida per Rodrigo Sorogoyen, en què dos policies busquen un possible assassí en sèrie a Madrid durant l'estiu del 2011. A la mateixa secció oficial competitiva concurs destaquen la participació del cineasta coreà Hong Sang-Soo i el debut com a director de l'actor escocès Ewan McGregor, que ha adaptat la novel·la Pastoral Americana, de Philip Roth.
