Cultura

Bigas per Bardem

Presentació fora de concurs del documental ‘Bigas x Bigas', un passeig per l'univers de Bigas Luna a partir de 600 hores de gravacions filmades per ell

Tothom que ha treballat amb ell “l'estima i ha quedat tocat de manera profunda per ell”

“El meu Bigas és un Bigas simple, afectuós, que feia de la vida una experiència més terrenal”, diu Javier Bardem. Poc propens a les entrevistes i a l'exposició mediàtica, Javier Bardem va fer una excepció ahir, acompanyat de Jordi Mollà, per parlar de Bigas x Bigas, un documental sobre Bigas Luna, mort fa tres anys. S'ha fet a partir d'unes 600 hores de gravacions, una mena de diari filmat, fet pel mateix cineasta, que va morir fa tres anys i mig.

Javier Bardem i Jordi Mollà, eternament agraïts per l'impuls inicial que va donar el cineasta a les seves carreres amb Jamón, jamón, van accedir a promocionar aquest documental que repassa els motius més habituals del seu cinema (el porró, l'all, la terra, la figura femenina, la gastronomia...) i l'entorn humà, animal i geogràfic que el van inspirar, tant al cinema com a la pintura: la seva família, els amics, el seu gos Pirata, la seva casa de Virgili, a la Riera de Gaià (Tarragonès)...

Com si encara fos entre nosaltres (el documental, en certa manera, fa aquesta sensació), Javier Bardem parlava ahir de Bigas Luna en una terrassa de l'hotel Maria Cristina de Sant Sebastià en present d'indicatiu: “Et porta a conceptes més bàsics, però al mateix temps és afectuós i inclusiu. Tots són benvinguts a la casa de Bigas, per a ell no hi ha classes.”

Cèlia Orós, la vídua del cineasta, i Carles Sans, un dels productors, van demanar a Javier Bardem la col·laboració en aquest projecte, que també ha acabat produint. “No sabia que existissin aquestes cintes, vaig al·lucinar. Tot va néixer allà, en aquestes gravacions.” A més de Bigas Luna, que va enregistrar les imatges, Bigas x Bigas ha estat codirigit per Santiago Garrido Rua, que ha assumit la complicada tasca de reduir 600 hores d'imatges a 90 minuts.

Sorprès per la mort

Bigas Luna va portar en secret la seva malaltia. La seva mort, el 6 d'abril del 2013, va agafar per sorpresa gairebé tothom. “No va poder conèixer els meus fills –es lamenta Javier Bardem–. És el que passa quan algú marxa.” Però li va deixar empremta. I no només a ell: “No hi ha persona que hagi treballat amb Bigas Luna que no l'estimi, que no hagi quedat tocat de manera profunda per ell. Era una persona que va reduir la seva vida a allò més bàsic, al mínim. Per a ell, res era important i alhora tot ho era.” Javier Bardem i Jordi Mollà tenien 23 anys quan van rodar Jamón, jamón i Penélope Cruz, 17. Bardem el compara amb el vent: “Estar amb ell era com estar exposat a un vent suau, que no notes, però que t'està pentinant. Li dec la meva carrera, la meva dona, tot!”

En el documental, Bigas Luna es defineix com un triangle format per tres elements: sexe, gastronomia i vitalitat. “És una forma senzilla de definir-se. Era un dimoni del màrqueting.” Treballar amb ell “era dur, però hi havia recompensa en l'aspecte afectiu i després hi havia una festa amb menjar”.

Jordi Mollà també recorda la duresa dels rodatges, però “volia que als rodatges hi hagués llum, sensualitat, que ens avinguéssim, i que allò fos una festa”. Entre moltes altres coses, Mollà li deu a ell l'afició a pintar.

La trobada amb la premsa va acabar amb Javier Bardem repartint als periodistes menjar d'un plat que hi havia damunt la taula i que ningú havia tocat: pernil salat amb pa amb tomàquet, un petit homenatge al director de Jamón, jamón. I Jordi Mollà va revelar com s'acomiadava Bigas Luna. Ho fem nostre: “Ci vediamo a Comacchio!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.