cultura

cinema

obituari

Adéu, princesa!

L'actriu Carrie Fisher, la inoblidable princesa Leia de la saga ‘Star wars', mor als seixanta anys com a conseqüència de l'infart que va patir divendres

De sagues cinematogràfiques amb taquilles multimilionàries n'hi ha moltes, però cap no ha transformat tan profundament la indústria de Hollywood com Star wars. El mateix George Lucas no s'ha pogut escapar mai del seu èxit. Carrie Fisher tenia tot just vint anys quan es va estrenar La guerra de las galaxias, i l'èxit inesperat i abassegador d'aquella epopeia galàctica va marcar per sempre la seva carrera i la seva vida. En les seves darreres fotos públiques apareixia encara al costat dels soldats de l'imperi, fa 11 dies, en l'estrena mundial del darrer film de la saga, Rogue one.

Hospitalitzada des de fa quatre dies, després de patir un infart en un vol de Londres a Los Angeles, l'actriu va morir ahir, segons va informar el portaveu de la família. Tenia 60 anys, una llarga carrera amb 90 títols de cinema i televisió, i quatre grans èxits en què encarnava un mateix paper, la princesa Leia: La guerra de les galàxies (1977), L'imperi contraataca (1980), El retorn del jedi (1983) i Star wars. Episodi VII: el despertar de la Força (2015). La valentia i determinació amb què es rebel·lava contra l'imperi, el característic pentinat amb monyos en forma d'ensaïmada i el seu idil·li amb Han Solo (que no es va limitar a la pantalla, segons va revelar fa poc en les memòries El diari d'una princesa) formen part de la memòria cinematogràfica de diverses generacions d'espectadors. També es va convertir en sex symbol gràcies al bikini daurat que lluïa quan era presonera del bavós Jabba a El retorn del jedi. Hem parlat de quatre pel·lícules de Star wars, però encara n'hi ha una cinquena: el desembre del 2017 s'estrenarà l'episodi VIII, que es troba en fase de postproducció des del juliol.

Filla d'artistes

Nascuda el 1956 a Beverly Hills, Carrie Fisher era filla del cantant Eddie Fisher i de l'actriu Debbie Reynolds, una de les estrelles de Cantant sota la pluja, que l'ha sobreviscuda. Quan tenia quatre anys, el seu pare va abandonar la mare per casar-se amb Liz Taylor. Carrie Fisher va estudiar art dramàtic a la Royal Central School de Londres i va actuar al musical de Broadway Irene (1973), protagonitzat per la seva mare. El 1975, amb 18 anys, va debutar al cinema en un paper secundari a Shampoo, al costat de Warren Beatty. Dos anys després es convertiria en una de les estrelles més populars del planeta gràcies al seu paper de princesa Leia.

Malgrat l'èxit (o en part per culpa seva), als anys vuitanta va tenir problemes amb l'alcohol i drogues, i va patir depressions. També va tenir una sèrie de fracassos comercials, però de tant en tant apareixia en títols notables com ara Els Blues Brothers, de John Landis; Hannah i les seves germanes, de Woody Allen, o Quan Harry va trobar Sally. Des del canvi de segle, ha treballat en més de 40 produccions, però no ha conegut l'èxit fins que ha reprès el paper de Leia.

El 1987, va publicar un llibre mig autobiogràfic, adaptat al cinema per Mike Nichols amb el títol de Postals des de Hollywood. La protagonista és una actriu (interpretada per Meryl Streep) que surt d'una clínica de desintoxicació, on ha ingressat per una sobredosi, i negocia tornar al cinema amb un gran estudi, que li posa com a condició viure amb la seva mare, una vella actriu alcoholitzada. El destí personal de Carrie Fisher, com el de Leia, també va estar lligat a la lluita contra perillosos monstres i progenitors no sempre exemplars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona