“Tinc ganes que hi entri aire fresc, a la Llotja”

El que pot supo­sar és que podrem pro­gra­mar més espec­ta­cles dels que ja tenim fins ara. Tenim la pro­gra­mació feta fins al mes de juny. La següent ja l'hau­rem de pre­pa­rar des de l'Ajun­ta­ment, i no només farem pro­gra­mació d'espec­ta­cles, sinó que hem de crear més acti­vi­tat.

Allò és un espai molt gran. Tinc ganes que la Llotja es pugui acos­tar més a la gent de Lleida i del ter­ri­tori. Que la gent se la senti seva. Obrir por­tes, que hi entri aire fresc. La Llotja no només ha d'ofe­rir espec­ta­cles pen­sats per omplir les seves mil buta­ques, sinó també pro­pos­tes dife­rents, també les més ago­sa­ra­des o que bus­quin dife­rents tipus de públic. Hi ha espec­ta­cles d'aquesta intenció que no poden anar a l'Escor­xa­dor perquè no hi caben. La Llotja també ha de ser un espai per a aquests. No passa res si por­tem espec­ta­cles que només omplen la mei­tat d'afo­ra­ment però que apor­ten coses dife­rents i interes­sants per al públic de Lleida.

Si la xifra és així, només indica que hi ha recor­re­gut per créixer. El que vull dir és que cal acos­tar la Llotja a la gent, obrir-la a nous espec­ta­cles i acti­vi­tats i, a poc a poc, anirà crei­xent.

Una part de la pro­gra­mació era d'una empresa pri­vada. Ara això can­viarà. La Fun­dació la Llotja ara s'ho haurà de mirar més. Des de ja, el que hem fet des que hem arri­bat és ajus­tar al màxim els preus. No es tracta de fer negoci, sinó de posar l'oferta tea­tral més interes­sant a l'abast dels ciu­ta­dans.

Com a tea­tre públic que som, hem d'assu­mir aquest risc. Hi ha espec­ta­cles que atra­uen un gran públic, com els de Sara Varas, però també apos­ta­rem per d'altres com Dan­zad Mal­di­tos, que sem­bla que costi més d'omplir però que sabem que apor­ten qua­li­tat, que han tri­om­fat en fes­ti­vals i que han estat una sor­presa en altres ciu­tats. Són espec­ta­cles amb què, pot­ser d'entrada, no ompli­rem, però que poden gene­rar un públic encu­ri­o­sit i que els faci des­co­brir coses que no espe­ra­ven, i que la gent vagi dient als seus amics que el que ha vist en els espais escènics de Lleida està molt bé.

Sí. Al cap­da­vall un espai tri­omfa perquè crea con­fiança, i és el que hem de fer a Lleida. Vaig viure els ini­cis del Tea­tre Lliure de Bar­ce­lona. Després d'anar-hi uns pri­mers cops, en els següents ja hi anava encara que no conegués els actors, ni el direc­tor, ni l'obra. Només pel fet que la feien al Lliure, ja m'ins­pi­rava con­fiança. Hem d'acon­se­guir que el públic de la Llotja, a l'Escor­xa­dor i a l'Audi­tori hi vagi perquè sap que tro­barà pro­pos­tes en què pot con­fiar.

No ben bé. Però d'una manera més coor­di­nada i agru­pant l'oferta en un mateix pro­grama, l'acos­ta­rem millor als ciu­ta­dans. Volem orga­nit­zar coses més enllà d'aquests espais, al car­rer. Enguany en farem una al riu i una altra aquí al pati de l'Escor­xa­dor. Hi ha la influència de Tàrrega, del tea­tre al car­rer, que fun­ci­ona molt bé i ajuda a difon­dre'l. També col·labo­ra­rem d'alguna manera amb la Fira de Tàrrega, ho estem estu­di­ant.