Cultura

Patrimoni

Un port geoestratègic

El port de Tàrraco estava ben situat perquè permetia connectar les rutes marítimes amb l'interior de la península

Tarragona ja formava, al segle I aC, una zona portuària amb El Mèdol, Salou o la Pineda

El port de Tàrraco era semblant a l'actual? Aquesta és una de les preguntes que ens podem fer si comparem el paper que tenia l'antic port romà, entre els segles I aC i II dC a la Mediterrània, amb les funcions que té el port de Tarragona al segle XXI. Precisament arran del seminari internacional La recerca arqueològica al port romà de Tàrraco, celebrat el 8 de febrer a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), es van presentar els resultats de la fondària i els límits del port. D'entrada, el llit o rada portuària del port de Tàrraco tindria una profunditat d'entre 9 i 11 metres i l'espai d'ancoratge ocuparia una superfície d'entre 15 i 17 hectàrees. L'investigador de l'ICAC Josep Maria Macias explica que, amb el pas del segles, la rada portuària es va anar encongint -especialment al segle XIX-, a causa del fort creixement urbanístic que va absorbir el port: “Potser hi ha 200 metres de distància entre el port romà i l'actual”.

Per extensió, “el port de Tàrraco es pot comparar amb ports d'escala regional com el port de Leptis Magna (Líbia), però no amb grans ports com Porto, -el port de Roma-, o Alexandria”, segons el professor Simon Keay (Universitat de Southampton) i coordinador del projecte europeu Protuslimen. Macias el defineix com un port “de categoria mitjana però pragmàtic”, ja que l'activitat que generava Tàrraco era important i l'estructura comercial marítima era molt més complexa. De fet, el port romà tenia capacitat per rebre vaixells amb 200 o 300 tones de càrrega. I tot això succeïa en una època de màxima activitat comercial marítima: “Va ser el veritable mercat comú europeu de l'antiguitat, més gran que l'actual”, assenyala Macias.

Una zona portuària

El port de la Tàrraco romana “és un port molt ben situat geoestratègicament”, destaca Macias, ja que permetia l'accés al Camp de Tarragona i, a partir de Picamoixons i la Riba, es podia accedir a la Conca de Barberà i a l'interior de Catalunya i, des d'allí, al centre de la Meseta de la península. A més, l'investigador de l'ICAC remarca que el port romà “no s'ha d'entendre com un sol port”, sinó com un port del Mediterrani que dóna servei a una gran àrea i està en un context d'altres ports del litoral tarraconense, com els molls del Mèdol o de Salou. Macias recorda que en aquella època arribaven queviures, materials de decoració arquitectònica fets de marbre procedents d'Itàlia o objectes de luxe que podien utilitzar ancoratges o petits molls de fusta senzills situats més a prop de les zones productores. El tràfic d'àmfores a Cambrils, de pedra al Mèdol o de queviures i vinya a la Pineda o Salou serien pràctiques freqüents en aquesta zona portuària.

La investigació s'ha fet gràcies a una doble metodologia duta a terme a la Part Baixa de Tarragona, el novembre del 2015, amb prospeccions geofísiques i perforacions per llegir la seqüència sedimentològica del port. Josep M. Macias diu que cal continuar investigant i es marca, com un dels reptes de futur, aconseguir -a partir de la datació de carboni 14- “poder esbrinar el procés de sedimentació del port i com aquest es va anar reduint, i comparar-lo amb els processos urbanístics paral·lels”.

Portuslimen
Projecte europeu a que estudia la Mediterrània com a únic sistema de ports romans: la topografia, les relacions comercials i socials.
30
ports
romans són analitzats pel projecte, entre ells, el port de Tàrraco.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Joan-Lluís Lluís guanya el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any per ‘Junil a les terres dels bàrbars’

barcelona
Crítica
música

Brams, entre baules al Barnasants

la crònica

Les paraules no fan nosa

Mirador

Cinema a les sales?

‘Dune’ i ‘Mare of Easttown’, millors pel·lícula i sèrie de l’any

Girona

El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà recupera visitants

La Bisbal d’empordà

Mor als 83 anys el dibuixant Jean-Claude Mézières, creador de la sèrie Valérian i Laureline

París
Crítica
cinema

Millor amagar el monstre

Cultura

El cine que ens interpel·la

BESCANÓ