Cultura
Santpedor fa aflorar un llegat inèdit de Puig i Cadafalch
Una recerca treu a la llum que l'arquitecte mataroní és l'autor de la Torre de l'Aigua i de diverses reformes a l'antiga casa pairal Llissach
S'ha pogut reconstruir l'estreta relació entre el també polític i la família bagenca
Una recerca impulsada per l'Arxiu Municipal de Santpedor ha permès treure a la llum un llegat inèdit de Josep Puig i Cadafalch que el municipi atresorava sense saber-ho. Es tracta de la Torre de l'Aigua de la finca que actualment porta el nom de Can Jorba i de diverses reformes i mobiliari que l'arquitecte modernista va dissenyar per a la casa pairal de la mateixa finca, que a principis del segle XX era propietat de l'arrelada família Llissach. També s'ha reconstruït el lligam que Cadafalch va mantenir amb la nissaga bagenca.
La responsable de l'arxiu santpedorenc, Mireia Vila, va començar a estirar el fil fa cinc anys, quan l'autor del llibre Els nobles Llissach i Catalunya, David Gràcia, va trobar escrits sobre l'amistat que Cadafalch havia mantingut amb Serafina de Llissach i documentació que indicava que el prolífic arquitecte era l'autor de la coneguda Torre de l'Aigua, una construcció cilíndrica de principis del segle XX, d'inspiració modernista, que servia per abastir la casa pairal en un moment en què no hi havia aigua corrent. Vila va començar a investigar i a recollir plànols i documents, va contactar amb els Jorba, propietaris des del 1934, va poder accedir a la casa i, un cop dins, va veure que hi havia molts més elements amb l'empremta de Puig i Cadafalch.
Entre d'altres, Vila ha establert que l'arquitecte mataroní va dirigir diverses reformes a la casa i al jardí i que va actuar “com un arquitecte de capçalera, ja que es cuidava fins i tot d'obres menors i del disseny decoratiu i d'interiors”, va explicar ahir. De fet, entre els plànols que s'han localitzat, hi ha, per exemple, el disseny de dues làmpades que encara es conserven i el croquis de la reixa que es pot veure des de la carretera de Navarcles. I a l'Arxiu Nacional de Catalunya s'han trobat setze plànols de dissenys que Puig i Cadafalch va fer per a Serafina de Llissach, així com factures i correspondència. I també curiositats: un dels encàrrecs està escrit sobre un paper del Congreso de los Diputados de Madrid, ja que Puig i Cadafalch va ser diputat del 1907 al 1909.
Donar-li valor
En la presentació que es va fer ahir, l'alcalde de Santpedor, Xavier Codina, va afirmar que el treball de Vila “valora” patrimoni “que mai hauríem imaginat que fos de Puig i Cadafalch”. I va subratllar que és dels pocs elements seus al Bages, a banda de Sant Benet i Montserrat.
Les obres més conegudes de Cadafalch –que també va exercir la política– són la casa Amatller i la casa de les Punxes.
LA FRASE
LA XIFRA
“Hi ha pocs conjunts com aquest”
La descoberta de Mireia Vila ha sortit a la llum just l'any en què es commemora el 150è aniversari del naixement de l'arquitecte i polític mataroní. Ahir, els comissaris de l'Any Puig i Cadafalch, Mireia Freixa i Eduard Riu-Barrera, van ser a Santpedor en la visita que es va fer a la finca. Freixa va assegurar que per a ells havia estat “tota una sorpresa” poder descobrir aquest llegat. En la mateixa línia, Riu-Barrera va afirmar que els resultats de la recerca eren “un bon exemple del que volem que sigui l'any Puig i Cadafalch: un any en què es facin estudis que permetin fer aflorar obres seves desconegudes, perquè encara hi ha molts elements escampats que desconeixem”. Riu-Barrera va destacar tant la recuperació de la documentació que ara s'ha localitzat com la constatació que les construccions santpedorenques porten l'empremta de l'arquitecte modernista. Freixa hi va afegir: “Els elements han de servir per revitalitzar la comarca del Bages, perquè de conjunts com aquests n'hi ha pocs.”
