La crisi de refugiats del 1939
Lluís Miñarro reactiva la productora Eddie Saeta amb un film que compara l'exili republicà amb la situació actual
“L'actitud de les democràcies europees va ser mirar cap a l'altre costat”, diu Lluís Miñarro
“El primer èxode massiu de la modernitat va ser la retirada republicana després de la desfeta de la Guerra Civil”, diu el productor Lluís Miñarro, que torna al cinema amb Els indesitjats, Europa!, un film de ficció dirigit pel cineasta italià Fabrizio Ferraro, amb suport de la RAI i el Ministeri de Cultura del país transalpí. El projecte ha servit perquè el productor i director ressusciti la seva empresa de producció Eddie Saeta, amb què va obtenir tants èxits.
Segons Lluís Miñarro, que aquest cap de setmana és eal rodatge del film a l'Alt Empordà, “el realitzador es va fixar en el fet que, amb l'exili republicà, per primera vegada, Europa havia de demostrar la seva capacitat d'encaix, però l'actitud de les democràcies europees va ser mirar cap a l'altre costat, com acostuma a passar; de fet, va tancar tota aquesta gent en camps de concentració”. Es tracta, doncs, d'un projecte d'una gran actualitat, per la crisi de refugiats i per la gran mobilització que es va viure, ahir, a Barcelona. “El paral·lelisme amb la situació actual ha interessat el director Fabrizio Ferraro –explica Miñarro–, que va contactar amb mi perquè coneixia la trajectòria d'Eddie Saeta, i havia vist que feia pel·lícules que obeeixen a un altre tipus de registre: no formen part del cinema hegemònic, tenen una mirada diferent, ja sigui per l'estil o pel que expliquen.”
Els indesitjats, Europa! és una història de ficció inspirada en fets reals. Tres companys creuen la frontera per l'anomenada ruta Lister, fugint dels feixistes, i es troben un milicià republicà i dos membres de les Brigades Internacionals. Pel camí s'encreuen amb Walter Benjamin, que va en sentit contrari, amb destinació a Portugal, fugint dels nazis. El repartiment inclou el cantant i actor Pau Riba, l'actriu portuguesa Catarina Wallenstein, Euplemio Macri, Marco Teti, Bruno Duchêne i Vicenç Altaió.
La pel·lícula es roda en localitzacions com ara Porbou, Banyuls, el cap de Creus, la Vajol... “Uns paisatges que, segons el director, recullen encara el dolor d'aquest trànsit. Tot el que fem queda instal·lat en l'ànima, en l'ecosistema del planeta –diu Lluís Miñarro–. És una zona de pas, fronterera, amb la força de les vinyes, de la tramuntana, de l'aire net... Tot això dona unes característiques especials al terreny que van íntimament lligades a la història.”
El productor diu que Els indesitjats, Europa! “no és una pel·lícula de la Guerra Civil a l'ús; és una pel·lícula d'autor, de festivals i filmoteques”. Fabrizio Ferraro “recupera la història a través dels llocs on va succeir; aquest és el seu esquema narratiu”.
El film està parlat en català, castellà i francès. Estan buscant alguna televisió d'aquí que s'hi impliqui. De moment, roden amb recursos de la productora i capital italià.
La productora torna amb força dos anys després
Bernat Salvà“Faig un tipus de cinema molt fràgil, que difícilment s'acaba d'amortitzar, i ara, la situació no està per poder continuar”, explicava a aquest diari Lluís Miñarro fa dos anys, quan va anunciar el tancament de la seva productora, Eddie Saeta. Però, ara, torna a l'activitat amb Els indesitjats, Europa!, amb un film sobre el mite de Salomé d'Oscar Wilde que dirigirà aquest any el mateix Miñarro i altres projectes que té damunt la taula. “L'empresa ha estat suspesa més de dos anys –explica–. Ara, l'he reflotat, responent al que la gent m'ha demanat.”
No és que les circumstàncies hagin canviat gaire. “Les condicions no han millorat, però sí que he tancat un període de l'empresa, que tenia sis empleats i també feia publicitat. Ara, faig projectes econòmicament menys ambiciosos i més internacionals des del punt de vista cultural.”
La seva filmografia inclou 36 pel·lícules, que han participat en 800 festivals i han guanyat 113 premis. Semblava que l'esperessin: “Ha estat dir que torno i m'han arribat cinc projectes en tres dies, entre guions i projectes mig acabats. Per desgràcia, hi ha pocs productors que treballin en aquest línia. No hi ha massa gent que vulgui apostar per aquest tipus de cinema., que parteix de la base que no té rendibilitat econòmica” De tota manera, durant aquests dos anys no ha parat; ha produït tres projectes: Aguas tranquilas, de Naomi Kawase, Oleg y las raras artes, d'Andrés Duque, i Vivir y otras ficciones, de Jo Sol.
