Batllori en tres dimensions
Teià ofereix una mostra dels objectes que el dibuixant Antoni Batllori Jofré va arreplegar durant tota la seva vida i que ara s'integren en diverses composicions artístiques
La figura del ninotaire Antoni Batllori Jofré és molt coneguda a Teià. Molts dels seus dibuixos i el seu estudi, on va treballar la major part de la seva carrera, es van cedir a l'Ajuntament uns anys després de la seva mort, el 1999, i ara formen part del fons Batllori, que des del 2003 és visitable al l'espai públic Ca la Cecília.
Des de l'últim 11 de setembre, però, en aquest mateix equipament municipal es pot descobrir, cada diumenge, una faceta no tan coneguda d'aquest dibuixant: la d'arreplegador d'objectes. El seu fill, el també ninotaire Toni Batllori i comissari de l'exposició Els objectes d'Antoni Batllori Jofré, explica que el seu pare recollia centenars d'objectes quotidians i els guardava a casa seva. «Segurament pensava que algun dia podria fer alguna cosa amb ells», explica Toni Batllori, que posa com a exemple les construccions que el seu pare feia amb pals de gelat que anava recollint cada dia. Però no només recollia pals de fusta, també arreplegava pilotes, clips, tubs de medicaments, calendaris, taps d'ampolles de xampany, pinces d'estendre roba, fruits secs o ninotets de plàstic, entre molts d'altres. En aquests objectes, que per a la majoria eren totalment inservibles i intranscendents, ell hi sabia veure una potencialitat artística que pensava desenvolupar més endavant, quan acabés de veure-ho clar. «Molts veïns, que coneixien aquesta faceta seva, li guardaven i li venien a portar objectes d'allò més diversos», explica Toni Batllori. Aquesta actitud va acabar convertint casa seva en un magatzem de coses sense valor d'allò més diverses, moltes de les quals no van formar mai part d'una composició artística.
Ara, però, i coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, Toni Batllori ha recuperat part d'aquests petits tresors de la memòria i els ha donat vida en vuit obres que s'exposen dins de capses amb obertura frontal –com si es tractés de vuit petits escenaris–, que es poden veure els diumenges a Ca la Cecília. «L'obra de Batllori Jofré ens serveix d'excusa per anar més enllà d'ell i de la seva obra; en aquest sentit, la pretensió és que l'exposició pugui interessar també la gent que no coneix ni la seva personalitat ni sap a què es dedicava», comenta el seu fill. L'exposició, que estarà a Teià fins al 13 de desembre, mostra també altres objectes «en brut», tal i com ells els guardava, i un meravellós mosaic amb petits calendaris que s'han enganxat a la finestra de la sala a mode de vitrall. Els organitzadors busquen ara altres sales de la comarca per convertir aquesta mostra en itinerant.
Espai permanent i referent
El fons del dibuixant està en exposició permanent des del 2007 a Teià. Ara, però, la seva família vol anar més enllà i crear un espai artístic que giri entorn del dibuix i que sigui referent a la comarca. De fet, en els últims anys ja s'ha començat a treballar en aquest sentit i, a Ca la Cecília s'han pogut visitar les exposicions Les Nadales de Batllori Jofré; L'Esquitx, suplement del Patufet, El Quixot de Batlloi Jofré i d'altres de dedicades a humoristes gràfics de renom: Cesc, sense paraules, i Orden y Desorden, d'El Roto, pseudònim d'Andrés Rábago. Toni Batllori explica que li agradaria que aquest espai cultural destaqués per la qualitat de les seves propostes, «com aquell petit local de música en directe tan agradable de visitar».
