cultura

la cultura (nociva) del tabac

Shakespeare fumava?

El consum de tabac va iniciar-se a Anglaterra el 1585, però també es fumava cànnabis i coca

Lennon es queixa de Raleigh en una cançó

Dema­nar-se si Shakes­pe­are fumava o no pot sem­blar frívol o pro­vo­ca­dor. Però inves­ti­gant la seva època tro­bem pis­tes interes­sants que ens par­len del con­sum del tabac a l'Angla­terra eli­sa­be­ti­ana i jus­ta­ment una d'elles ens con­du­eix al poble natal del dra­ma­turg, Strat­ford-upon-Avon. I és que l'any 2015 es van desen­ter­rar del jardí de New Place, la seva dar­rera residència, qua­tre pipes de caolí (argila) de més de 400 anys que, ana­lit­za­des amb les sofis­ti­ca­des tècni­ques científiques de la cro­ma­to­gra­fia de gasos, han reve­lat que havien con­tin­gut nico­tina i cànna­bis. Unes pipes actu­al­ment cus­to­di­a­des per la Shakes­pe­are Birth­place Trust, la fun­dació que té cura del patri­moni shakes­pe­arià. Això no prova que Shakes­pe­are escrivís les seves obres sota el fum ins­pi­ra­dor del tabac d'aques­tes pipes. O del cànna­bis, com ja insi­nuen alguns amb intenció polèmica, però... va tenir la pos­si­bi­li­tat de fumar els dar­rers 31 anys de la seva vida, d'encà que va entrar el tabac a Angla­terra (1585) fins a la seva mort (1616). I per tant és fac­ti­ble que fos fuma­dor. Pre­ci­sa­ment el lli­bre Gerard's Her­bal, un her­bari de l'any 1597, deta­lla l'ús com a fuma­bles de la nico­tina, el cànna­bis i les fulles de coca, aques­tes introduïdes per Sir Fran­cis Drake des del Perú. I és en aquesta obra on al cos­tat del dibuix d'una planta Nico­ti­ana hi ha el d'un home amb barba qua­li­fi­cat sor­pre­nent­ment de quart home. Un mis­teri que va des­ve­lar l'any 2015 l'his­to­ri­a­dor Mark Grif­fiths afir­mant al maga­zin Country Life que l'home del gra­vat era Shakes­pe­are. Una dada més a afe­gir a l'enigmàtica lle­genda shakes­pe­a­ri­ana.

Sir Wal­ter Raleigh i el tabac

El cas és que quan Shakes­pe­are tenia 21 anys, l'explo­ra­dor i nave­gant Sir Wal­ter Raleigh, cor­tesà al ser­vei d'Isa­bel I i de Jaume I, va intro­duir a Angla­terra el tabac tipus Vir­gi­nia, ini­ci­ant entre els angle­sos la moda de fumar-lo en pipa, com a símbol d'elegància aris­tocràtica. Però a més Raleigh va crear el Fri­day Street Club –un dels pri­mers clubs angle­sos– a la taverna Mer­maid, pro­pi­e­tat de William John­son, amic i soci de Shakes­pe­are. Allà es reu­nia la flor i nata de les lle­tres angle­ses, entre d'altres Sir Fran­cis Bacon, Edmund Spen­ser, Chris­top­her Mar­lowe, Ben Jon­son i John Donne, a més de Shakes­pe­are i el mateix Raleigh. I segur que es fumava. El pin­tor escocès John Faed els va repro­duir a tots al qua­dre Shakes­pe­are and His Fri­ends at the Mer­maid Tavern (1851) on retrata Sir Wal­ter Raleigh dret i amb bar­ret al cos­tat de Shakes­pe­are.

Jus­ta­ment una anècdota pro­ta­go­nit­zada pel beatle John Len­non es refe­reix a Raleigh com a intro­duc­tor del cos­tum de fumar. Len­non canta a la seva cançó I'm so tired: “... dona­ria tot el que tinc per un Cel­tes curt i, tot i estar can­sat, me'n faré un d'embo­li­cat. I maleiré en Wal­ter Raleigh, que de les índies dugué el tabac”. El que sem­bla increïble és que tant el rebuig de Len­non al tabac com les lleis actu­als que con­dem­nen el seu con­sum tin­guin un pre­ce­dent de qua­tre segles. Es tracta del lli­bre Coun­ter­blast to tobacco, escrit pel suc­ces­sor d'Isa­bel I, el rei Jaume I, fill de Maria Stu­art. Publi­cat l'any 1604, quan Shakes­pe­are tenia 40 anys, no només renega del tabac, sinó que fa unes refle­xi­ons que sem­blen del segle XXI: “¿No és una manca de neteja i de res­pecte, que els homes no s'aver­go­nyei­xin d'estar asse­guts fumant tabac men­tre men­gen tirant-se fum l'un a l'altre i que aquest fum brut i pudent pene­tri als plats i infesti l'aire, quan mol­tes vega­des allà hi ha d'altres per­so­nes que l'avor­rei­xen? Sens dubte el fum crea un fogó a l'inte­rior dels homes, tacant-los i infes­tant-los amb una mena de sutge enganxós i oliós, com s'ha des­co­bert en grans fuma­dors de tabac que van ser oberts després de la seva mort.”

I tot dient que era “repug­nant a la vista, odiós per a l'olfacte, nociu per al cer­vell, perillós per als pul­mons i molt sem­blant pel seu fum negre i pes­ti­lent al fum de l'infern”, va apu­jar un 40% l'impost sobre el seu ús. En el refús l'aju­da­ven un grup de met­ges que con­si­de­ra­ven no s'havia de fumar per plaer, sinó sota recepta mèdica, perquè cre­ien que les lla­vors i fulles del tabac tenien pro­pi­e­tats terapèuti­ques per gua­rir l'asma, el reuma o la sífilis. Segur que Shakes­pe­are va conèixer totes aques­tes cir­cumstàncies, com devia saber que els indis ame­ri­cans en feien un ús màgic i cura­tiu: en poci­ons, ofe­rint-lo als déus, per encen­dre la pipa de la pau, com a narcòtic, en gotes per als ulls o en ritu­als bufant-lo al ros­tre dels guer­rers o sobre les dones abans d'una relació sexual.

No fóra estrany que Shakes­pe­are fes cas omís de les advertències reials, per la seva relació amb Sir Wal­ter Raleigh, gran con­su­mi­dor i ene­mic a l'ombra del rei Jaume I, que inten­tava pro­hi­bir-lo. Hi ha una pos­si­ble menció al tabac en el Sonet 76, al vers que diu “and keep inven­tion in a noted weed”, tra­duint weed per cànna­bis. I cal tenir en compte que l'autor anglès també va crear dos mots que s'hi rela­ci­o­nen: addicció i droga. Però si algun per­so­natge shakes­pe­arià té la imatge i el caràcter de pos­si­ble fuma­dor aquest és Fals­taff, el vivi­dor tra­pe­lla i simpàtic, com ho insi­nua la seva afició pels ambi­ents taver­na­ris.

Ara sabem que totes les advertències del rei Jaume I con­tra els estralls del tabac no van ser escol­ta­des pels gover­nants durant segles. Només els nazis van fer una cam­pa­nya esta­tal con­tra el seu con­sum, qüesti­o­nat a Ale­ma­nya per grups anti­ta­bac des de prin­ci­pis de segle. Dues revis­tes d'aquests grups, Der Tabak­geg­ner (L'opo­si­tor al tabac) i Deutsche Tabak­geg­ner (Opo­si­tor ale­many al tabac) van ser l'ori­gen de la cam­pa­nya per­so­nal de Hit­ler con­tra el seu con­sum. Ell havia estat un gran fuma­dor (entre 25 i 40 cigar­re­tes al dia) però de cop, i dient que “el capi­ta­lisme jueu era res­pon­sa­ble de la difusió del tabac a Europa i que era molt nociu per a la salut”, va pas­sar a odiar-lo i a pro­hi­bir-lo en llocs públics, mal­grat que tant Göering com Eva Braun fuma­ven. I a més de cas­ti­gar-ne la publi­ci­tat, va aug­men­tar el seu impost fins al 95%, fins i tot superant el 40% del rei Jaume I d'Angla­terra. Però un cop aca­bada la guerra i com a part del Pla Mars­hall, EUA va enviar gra­tis a Ale­ma­nya 24.000 tones de cigar­re­tes.

L'arma de la por

I quan a l'inici del segle XXI es pro­hi­beix a tot Europa fumar en llocs tan­cats, la potent ofen­siva anti­ta­bac va tenir tant d'èxit perquè sota l'eslògan Fumar mata s'ama­gava una arma para­lit­zant: la por. Però també és evi­dent que tot i que aquí a Cata­lu­nya d'ençà que va entrar en vigor la llei del tabac (2006) s'han comp­ta­bi­lit­zat 200.000 fuma­dors menys, encara es fuma molt. L'Agència de Salut Pública revela que és el motiu d'una de cada sis morts a Cata­lu­nya i arriba a la con­clusió que pro­voca una mort cada hora. Una xifra impac­tant que també podria apli­car-se als temps eli­sa­be­ti­ans, perquè quan Shakes­pe­are va morir ja feia 48 anys que es fumava a Angla­terra, el temps sufi­ci­ent per com­pro­var els seus per­ju­di­cis. I tot i que igno­rem si mol­tes morts pre­ma­tu­res de l'època es podrien atri­buir al tabac, el conei­xe­ment mèdic actual ho fa sos­pi­tar.

Sobre si Shakes­pe­are fumava o no, només es pot esbri­nar de manera científica si un dia s'obre el seu sepul­cre i se n'ana­lit­zen les res­tes. Ara per ara blin­da­des a ser desen­ter­ra­des per la male­dicció que ell mateix va fer gra­var a la seva làpida con­tra qui gosés obrir la tomba. Una ana­to­ma­to­patòloga forense con­sul­tada, experta a ana­lit­zar ves­ti­gis orgànics en jaci­ments arqueològics, opina que si Shakes­pe­are va ser amor­ta­llat, com sem­blen demos­trar els estu­dis amb geo­ra­dar que s'han fet recent­ment a la seva tomba, podrien haver que­dat res­tes apre­ci­a­bles de tabac pro­ce­dents dels pul­mons entre el tei­xit de la mor­ta­lla. Però és que si va ser enter­rat en un taüt també podrien con­ser­var-se a la fusta.

Només així es podria saber si el tabac va con­tri­buir a dur-lo tan aviat (52 anys) cap a l'eter­ni­tat. De moment és un enigma més a afe­gir a tots els que envol­ten William Shakes­pe­are.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia