Cinema

Un cine de bogeria

CINEMA Dos emprenedors van impulsar a principi dels anys 70 un cinema de 1.500 butaques en un poble de 5.000 habitants 70 mm Va ser una de les primeres sales de fora de Barcelona amb pantalla panoràmica MUNICIPAL L'Ajuntament el va comprar després del seu tancament, el 1994

La decoraciódels antics vestíbuls conserva elements genuïns amb l'estètica de la dècada dels 70

Jaume Rovira va començar a fer cinema a l'antic Cen­tre Repu­blicà de Vila­nova del Camí. Les ses­si­ons tenien tant d'èxit que sovint ana­ven a l'església a dema­nar bancs, fins que el mossèn va saber que havien ser­vit per veure El último cuplé. Lla­vors va cons­truir un cinema i res­tau­rant ben a prop.

A final dels anys 60, amb l'apa­rició de pel·lícules en for­mats de pan­ta­lla panoràmica, va impul­sar amb el seu germà Julià la cons­trucció d'un cinema nou amb una pan­ta­lla sufi­ci­ent per veure aques­tes noves i espec­ta­cu­lars pel·lícules.

Rovira relata com “els empre­sa­ris de cine­mes de Bar­ce­lona ens deien que estàvem bojos, que anàvem a la ruïna”. El que pre­ve­ien era un enorme cinema de 3.000 metres qua­drats que tenia 1.500 buta­ques, en un poble de poc més de 5.000 habi­tants. L'enorme cal­dera de gasoil que amaga el soter­rani no donava l'abast per escal­far el cine “i l'havíem d'enge­gar dues o tres hores abans de començar la pel·lícula”, recorda Rovira.

Però no es van equi­vo­car. El Rovy –una con­tracció del cognom– va obrir durant la festa major del 1971 pro­jec­tant Pat­ton i les seves pro­jec­ci­ons van atraure espec­ta­dors d'arreu de l'Anoia i de comar­ques veïnes. L'última tec­no­lo­gia en imatge i so es va con­ver­tir en el millor reclam per a la nova sala, que omplia les seves buta­ques molt sovint. En una ocasió, les aglo­me­ra­ci­ons per entrar a veure El coloso en lla­mas van fer que es trenqués un fines­tral de l'entrada. També van dei­xar petit el gran cinema les actu­a­ci­ons de La Trinca, Manolo Esco­bar o revis­tes del des­tape; anys dau­rats del cinema que es van aca­bar, com en tants altres llocs. El Rovy va aca­bar tan­cant el 1994, mal­grat que van arri­bar a fer el pro­jecte per divi­dir el cinema en un mul­ti­sala.

Dos anys després, l'Ajun­ta­ment com­prava l'antic cinema, que ini­ci­al­ment va fer ser­vir com a cen­tre cul­tu­ral. L'ober­tura poc després del nou cen­tre cul­tu­ral de Can Papas­seit va mar­car l'inici d'una segona decadència per l'edi­fici, que es va que­dar pràcti­ca­ment sense ús.

Després d'anys de calaix de sas­tre, ara és l'espai d'algu­nes enti­tats i magat­zem muni­ci­pal. El banc dels ali­ments ocupa una pla­tea deserta de buta­ques, i les cues que es for­men a davant del Rovy no bus­quen pre­ci­sa­ment espec­ta­cle. La resta de l'edi­fici està com­par­ti­men­tat, cosa que fa difícil ima­gi­nar-se la mag­ni­tud amb què es pre­sen­tava als veïns de l'època.

Els ves­ti­gis del dis­seny ens reme­ten a uns aco­lo­rits anys 70, amb sane­fes i vius colors a la paret, sos­tres i por­tes d'accés del que era el cinema. El vestíbul tenia una gran esca­li­nata que conduïa al “galli­ner”, pas­sant abans per un altre bar i una enorme làmpada d'ara­nya. Jaume Rovira explica: “Tot­hom par­lava” de l'espec­ta­cu­lar làmpada, que van deci­dir ins­tal·lar “perquè ens que­dava molt d'espai buit”. També, per omplir, el mateix vestíbul tenia una font orna­men­tal amb il·lumi­nació de colors.

El Rovy, al prin­cipi, havia de pro­jec­tar les pel·lícules després d'haver-se estre­nat als cine­mes de la veïna Igua­lada. El secret, fer-se amb la gent de les dis­tribuïdores. Rovira recorda: “Jo em vaig espa­vi­lar a anar a les dis­tribuïdores i, lla­vors, Igua­lada sem­pre estava insis­tint perquè no volia pagar tant per les pel·lícules. Jo par­lava amb la gent però els d'Igua­lada no, es pen­sa­ven que amb el nom d'Igua­lada ho tenien tot, però a vega­des val més una amis­tat que tots els cèntims.”

Les dimen­si­ons de l'edi­fici fan invi­a­ble qual­se­vol inter­venció glo­bal, i avui per avui Vila­nova del Camí tam­poc neces­sita un segon audi­tori. El Rovy, que con­serva racons en què el temps es va atu­rar fa dècades, està con­dem­nat a des­a­parèixer tard o d'hora.

Any de construcció 1970-1971 Propietat Ajuntament de Vilanova del Camí Ús original Cinema Ús actual Espai d'entitats, magatzem municipal i banc dels aliments Adreça Carrer Santa Llúcia s/n Vilanova del Camí


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.