Seductora Coppola
La cineasta nord-americana presenta ‘The beguiled’ a competició de Canes
Donald Siegel va dirigir l’any 1970 Clint Eastwood en una pel·lícula que a l’Estat espanyol va circular amb el títol d’El seductor i en la qual, durant la guerra de Secessió als EUA, un soldat ianqui desertor i ferit és acollit en una residència femenina del sud i, certament, sedueix les dones que l’habiten creant una tensió entre elles i, manifestant la seva perfídia, exercint un domini violent. Basada en una novel·la de Thomas P., el seu títol original és The beguiled, el mateix amb el qual Sofia Coppola n’ha fet una nova adaptació, un relat que li permet continuar explorant en mons femenins fràgils. Ho fa despullant-lo de la misogínia del film de Siegel, que, a banda de l’excel·lència sòbria amb què crea una atmosfera terrorífica, presenta la feminitat associada a l’esterilitat, el malsà i a una lascívia reprimida que fa que les relacions entre les dones s’intueixin tèrboles abans de la irrupció del mascle seductor. També amb un refinament formal que, amb una esplèndida il·luminació natural i una posada en escena precisa, ha seduït el públic de Canes.
Secció oficial fluixa
Tanmateix, la bona recepció de The beguiled, que podria traduir-se com Les captives, potser no és aliena al desig de celebrar el cinema en una edició del festival que, sobretot pel que fa a la secció oficial competitiva, fins ara és bastant decebedora. Sofia Coppola ha presentat, doncs, la seva candidatura a la Palma d’Or (que fins ara només ha guanyat una dona, Jane Campion, en setanta edicions) amb aquest film amb el qual es retroba amb la seva actriu fetitxe (Kirsten Dunst, intèrpret de Les verges suïcides i de Maria Antonieta) i incorpora una estrella emergent (Elle Faning) i una inspirada Nicole Kidman, la resurrecció de la qual es fa evident a Canes, on s’han projectat tres produccions més en les quals participa. Una és The killing of a sacred deer, de Yorgos Lanthimos, en la qual comparteix protagonisme amb Colin Farrell, que també encarna el seductor del film de Coppola de manera tan plana com li és habitual.
El Rodin de Doillon
Colin Farrell és un punt flac de The beguiled, com també ho és l’actriu Izia Higelin a Rodin assumint-hi un personatge tan clau com Camille Claudel. Presentada a concurs, la nova pel·lícula de Jacques Doillon, un cineasta francès de llarga trajectòria sempre atent als conflictes emocionals i a l’expressivitat dels cossos, aborda el procés creatiu de l’escultor Auguste Rodin en un moment en què vampiritza la seva pupil·la i amant Camille Claudel. Tot i que mal rebut en considerar-se avorrit i sentenciós, Rodin és un film prou interessant sobre els dubtes de la creació i l’egoisme del creador, sobretot si és un home.
