Un ’sí’ ben clar

Sí, en cas­tellà; yes, en anglès; oui, en francès, ya, en ale­many; sì, en italià; sim, en por­tuguès; en rus es pro­nun­cia da; ja, en danès, holandès, eslovè, suec i noruec; kyllä, en fin­landès; já, en islandès; ydw o oes, en gal·lès; jo, en luxem­burguès; nai es pro­nun­cia en grec; da, en romanès, serbi, búlgar i croat; áno, en eslo­vac; igen, en hon­garès; taip, en lituà; evet, en turc; jes, en espe­ranto; ya, en indo­nesi i malaisi; tal, en polonès; oo, en tagàlog; hai, en japonès; ne, en coreà; na’am, en àrab; ndiyo, en sua­hili; shi es pro­nun­cia en xinès man­darí; haa’n o gee, en hindi i urdú; hanji, en pan­jabi; ken, en hebreu; baleh o areh, en persa; a-yo, en armeni; si, en gallec; bai, en basc, i en català, sí (amb diacrític).

Mol­tes mane­res de dir que sí, una única res­posta per a molts. L’1 d’octu­bre, ens convé ser afir­ma­tius. El gramàtic Albert Jané inclou tres pos­si­bles sinònims de sí en el seu dic­ci­o­nari: con­sen­ti­ment, permís, afir­mació; tres parau­les que ani­ran en boca de tots aquests mesos que ens que­den fins a l’octu­bre.

I una pre­gunta: “Voleu que Cata­lu­nya sigui un estat inde­pen­dent en forma de república?” Final­ment s’ha fet ser­vir el trac­ta­ment de vós (també amb diacrític), que uti­litza la segona per­sona del plu­ral, per for­mu­lar la pre­gunta del referèndum. D’aquesta manera, s’ha ban­de­jat el trac­ta­ment de vostè (“Vol que Cata­lu­nya sigui un estat inde­pen­dent en forma de república?”) perquè és massa for­mal i antic, s’allu­nya de les gene­ra­ci­ons joves i marca un dis­tan­ci­a­ment res­pecte a la per­sona des­ti­natària. El trac­ta­ment de vós és el que es pre­fe­reix en el llen­guatge admi­nis­tra­tiu, perquè té l’avan­tatge, a diferència del vostè, que no pre­senta mar­ques de femení i mas­culí, per tant s’estal­vien les for­mes dobles asso­ci­a­des al gènere i es con­tri­bu­eix a un ús no sexista de la llen­gua. I per des­comp­tat, la pre­gunta no usa el trac­ta­ment de tu (“Vols que Cata­lu­nya sigui un estat inde­pen­dent en forma de república?”), perquè denota massa fami­li­a­ri­tat i pro­xi­mi­tat i només es fa ser­vir per a les rela­ci­ons per­so­nals.