museus
Mas Miró de Mont-roig obrirà portes el 20 d’abril del 2018
La Fundació Mas Miró i l’Estat signen un conveni on queda encara pendent la concreció econòmica de Madrid al projecte
L’any que ve es podran visitar l’estudi i part de la casa, d’acord amb la primera fase planejada de l’espai
Després que el 2015 la negativa de l’1,5% del Ministeri de Foment fos un punt d’inflexió en el projecte de Mas Miró, sembla que la proposta de rehabilitar i obrir aquesta masia vinculada al procés creatiu del pintor Joan Miró situada a Mont-roig del Camp –per fi– es podrà dur a terme. Una obertura al públic de la qual ahir ja es va donar a conèixer la data prevista, el proper 20 d’abril del 2018, coincidint amb l’aniversari del naixement de l’artista i com a colofó de les obres de la primera fase que s’estan realitzant en l’actualitat i que van a bon ritme.
Tal com ja se sabia des de l’inici de les obres d’aquesta primera fase, les zones visitables a partir del proper abril seran l’estudi, una part de la casa i un espai polivalent situat al galliner. “Amb aquests espais entenem que ja es pot començar a oferir al visitant alguna cosa, no per 300 visites diàries però per començar a marcar a tot arreu que el Mas Miró ja és visitable”, va destacar ahir el president de la Fundació Mas Miró, Fran Morancho.
En el marc de l’anunci efectuat ahir, la Fundació Mas Miró de Mont-roig va voler escenificar l’entrada de la secretaria d’estat de Turisme en l’ens com a patró nat i la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Estat que va beneir la mateixa vicepresidenta del govern de l’Estat, Soraya Sáenz de Santamaría, en una visita fugaç al mas. Durant la visita, Sáenz de Santamaría va estar escortada pel conseller de Cultura, Santi Vila; el president de la fundació, Fran Morancho, i el net de Joan Miró, Joan Punyet, entre d’altres.
Tot i la recent implicació de l’Estat en el projecte, el president de la Fundació Mas Miró i alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, va eludir donar cap xifra econòmica concreta del que podria representar la incorporació estatal en el patronat, malgrat que va confirmar que s’està treballant per definir-la. “Hem parlat dels pressupostos de l’Estat que s’estan tancant, i tot i que ens agradaria una xifra, tampoc és el més important”, va comentar ahir Morancho, que també va suggerir que l’Estat podria servir per captar nous inversors privats per al projecte. Un tipus de finançament, el privat, que ara mateix ja tindria una inversió de 600.000 euros, tal com va confirmar el net del pintor, Joan Punyet. Aquesta quantitat dels inversors privats se suma als 700.000 euros que va aportar la família de l’artista i als quasi 160.000 euros destinats com a subvenció per la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a altres fonts possibles de finançament, Morancho va avançar que el projecte es tornarà a presentar a la subvenció de l’1,5% cultural, com ja va fer fa uns anys, tot i no tenir èxit en aquella convocatòria.
Durant el seu parlament institucional, Morancho va demanar de forma genèrica a totes les institucions implicades en el projecte (Ajuntament, Diputació de Tarragona, Generalitat de Catalunya i, ara, Estat) “més esforços” per fer realitat aquest projecte que en la seva totalitat s’havia quantificat en uns 5 milions d’euros.
LA XIFRA
LA FRASE
Una renúncia que aplana el camí
En qualitat de mestre de cerimònies de la signatura del conveni, Joan Punyet, net de Joan Miró, va voler destacar ahir l’especial vinculació que unia el seu avi amb Mont-roig i, concretament, amb Mas Miró. Un indret que va definir com “màgic i sagrat” en la percepció del seu avantpassat, i on va recordar que havia pintat el representatiu quadre de La Masia, comprat el 1921 per l’escriptor Ernest Hemingway i que ara és a Washington.
Unes referències en les quals Sáez de Santamaría va voler aprofundir en el seu discurs per reivindicar la “mediterraneïtat” de l’artista i el seu paper fonamental en les avantguardes artístiques europees. Tot i així, sembla que la clau de volta de l’acord signat ahir ha pivotat, un cop més, en la predisposició de la família de l’artista a fer realitat el projecte de Mas Miró a Mont-roig. I és que la durada del conveni amb l’Estat és de dos anys, prorrogable fins a un màxim de tres d’addicionals i en la seva formulació té un paper important la renúncia del 2015 per part de la família dels drets corresponents en relació amb el logotip España, Sol Miró.
Els successors de l’artista van renunciar als drets de la marca a canvi que l’Estat assegurés l’estabilitat financera de les fundacions en la mesura de les seves possibilitats. Unes possibilitats que en el cas de Mont-roig ara caldrà concretar de forma expressa i, sense més dilacions, si es vol fer realitat la proposta.
