Noces d’or i de sang
Sitges celebrarà la 50a edició a l’octubre i ho comença a fer amb una exposició i una retrospectiva a la Filmoteca que repassen a fons la història del festival
La mostra conté “tota l’ànima del Festival de Sitges concentrada”, diu Mike Hostench
“Des d’avui, la filmoteca és la casa del cinema fantàstic.” Ho comentava ahir Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, amb motiu de la doble proposta que s’hi va presentar: una exposició sobre el 50è aniversari del Festival de Sitges, que se celebrarà a l’octubre, i una gran retrospectiva de 50 títols projectats al llarg de la història del certamen, que ja es pot veure a la Filmoteca. Retrospectiva i mostra permetran veure l’evolució del festival i del gènere, l’àmplia varietat de convidats i les incomptables pel·lícules que han passat per Sitges. I també valorar la importància d’aquest festival, un dels més importants del món entre els especialitzats en cinema fantàstic –si és que no és el millor–. La llista de pel·lícules que hi han passat ho certifica: L’exorcista, Blue Velvet, Robocop, El projecte de la bruixa de Blair, Reservoir docs, Mulholland drive... I la dels convidats, molts d’ells recollits en imatges de l’exposició, també és per emmarcar: Christopher Lee, Peter Jackson, Dino de Laurentiis, Jodie Foster, Terence Fisher, Quentin Tarantino, Tony Curtis, David Lyynch, Max von Sydow, Viggo Mortensen...
Mike Hostench, subdirector del Festival de Sitges, explicava ahir a la presentació que “m’agradaria contagiar la mateixa emoció que he sentit en veure per primera vegada l’exposició i veure-hi tota l’ànima del Festival de Sitges concentrada”. Per Esteve Riambau, mostra i retrospectiva reflecteixen “cinquanta anys que són la història del festival i la història del gènere fantàstic, que el 1968 va donar lloc a un clàssic com 2001, una odissea en l’espai”.
L’exposició porta per títol El cinema és fantàstic i ja es pot visitar gratuïtament a la Filmoteca. Estarà oberta fins al 17 de setembre, i després es traslladarà a Sitges, coincidint amb el festival. Presenta la història del festival en quatre períodes marcats pels seus directors, i els sintetitza a través de petits textos i fotos: 1968-1982 (Antonio Ráfales, primer responsable), 1983-1993 (Joan Lluís Goas i Xavier Catafal), 1994-2000 (Àlex Gorina i Roc Villas) i 2001-2016 (Àngel Sala, encara director). També hi ha una selecció dels cartells oficials més significatius, una explicació dels quatre apartats de la programació més importants (cinema estatal, animació, cinema asiàtic i zombis), un curtmetratge sobre la història del festival protagonitzat per Mike Hostench (amb imatges històriques i moments molt divertits), fotografies de visitants famosos del festival, reproduccions de tots els guardons del festival (actuals i històrics)...
Donar valor el gènere
Diego López, comissari de l’exposició, explica que “hem enfocat els moments àlgids: les visites importants, com les de Terence Fisher, David Lynch, Sam Raimi o Quentin Tarantino; les pel·lícules emblemàtiques, com ara El exorcista, que va ser clau per al gènere...” Diego López diu que, quan va aparèixer, “Sitges era l’únic festival de cinema fantàstic del món”, i això va afavorir el seu creixement. El fet de valorar el gènere en un moment que tenia menys prestigi també va ser cabdal.. “És una gent que aposta pel cinema fantàstic i, com diu Sam Raimi, que va portar The evil dead, de cop i volta hi ha algú que vol projectar una pel·lícula petita i independent a l’altre costat del món.”L’exposició viatjarà “fins a l’infinit i més enllà”, bromejava Esteve Riambau. Hi ha diverses peticions, dins i fora de l’estat, que el comissari de la mostra, Diego López, no va voler precisar perquè no hi ha res tancat.
Terror per allargar la temporada
Un dels motius de fer un festival de cinema a Sitges era intentar allargar la temporada d’estiu. Amb aquest objectiu, el 1967 es va fer una trobada d’escoles de cinema que va acabar amb una protesta i alguns detinguts. Però el projecte de fer el festival va continuar, i els promotors “van anar a Madrid a demanar permís al ministre d’Informació i Turisme, Fraga Iribarne”, explica Diego López, comissari de l’exposició. Per no fer la competència als festivals de Sant Sebastià i Valladolid, el ministeri proposa que el festival es dediqui a un gènere concret i l’organització “s’inclina pel cinema fantàstic, un tema popular i allunyat de connotacions polítiques”, segons explica la mostra. Així neix, el 1968, la I Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, que esdevindria el Festival de Sitges.
