Cinema

Missió complerta

Mor als 89 anys Martin Landau, l’actor de ‘Missió imposible’, etern secundari finalment reconegut per Hollywood amb ‘Ed Wood’

La frontera de Hollywood que separa el cinema de prestigi i el de sèrie B, i la que hi ha entre els actors secundaris i les estrelles, són difuses i permeables. Martin Landau les va creuar totes dues. Amb 177 papers en 64 anys de carrera registrats a la base de dades IMDB, va ser actor de repartiment d’incomptables produccions de sèrie B de cinema i televisió, va protagonitzar la mítica sèrie Missió impossible,va ser secundari de Cary Grant a Perseguit per la mort, d’Alfred Hitchcock, i el 1994 va conèixer la glòria de Hollywood amb Ed Wood, un homenatge de Tim Burton al cinema de sèrie B rodat amb els luxes de la sèrie A.

El llegendari actor va creuar una altra frontera aquest dissabte: va morir per “complicacions inesperades” després d’una hospitalització breu en un centre mèdic de la Universitat de Califòrnia. Nascut a Brooklyn (Nova York) el 20 de juny de 1928, Landau va treballar de dibuixant al diari New York Daily News abans de començar la carrera d’actor. Influït per l’obra de Chaplin, va debutar a Broadway el 1957 i el seu primer paper important al cinema va arribar el 1959 gràcies a Hitchcock amb Perseguit per la mort (Con la muerte en los talones).

En una carrera en què predominen les produccions televisives, però sovint en telefilms o en intervencions puntuals en sèries, Martin Landau va interpretar dos grans personatges durant alguns anys a la pantalla petita: Rollin Hand a Missió impossible, que va protagonitzar entre el 1966 i el 1969, i el comandant John Koenig a Espacio: 1999 (1975-1977), sèrie de ciència-ficció sobre una base lunar que viu tota mena de tribulacions després que una explosió d’un cementiri nuclear expulsi la lluna de l’òrbita terrestre (sèrie B en estat pur).

Nominacions i Oscar

El seu talent i versatilitat li van permetre treballar esporàdicament en produccions importants de Hollywood, sense arribar a deixar mai les petites produccions. El 1963 apareixia a Cleopatra, de Mankiewicz), i a finals dels anys vuitanta dos realitzadors de prestigi li van donar papers rellevants. Francis F. Coppola el va fer coprotagonista d’un dels seus títols més personals, Tucker: L’home i el seu somni (1988), i Woody Allen el va posar al capdavant del repartiment de Delictes i faltes (1989). Els dos papers li van valer la nominació a l’Oscar i el Globus d’Or. Però va ser Burton que li va obrir la porta a la glòria de Hollywood amb Ed Wood: va rebre un tercer Globus d’Or i l’Oscar al millor secundari pel seu paper de Bela Lugosi.Actiu fins fa poc, deixa un títol inèdit, el film de ciència-ficció Without ward, i un parell de projectes anunciats que no ha arribat a rodar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona