Sense quotes per a dones
CIMA dona per trencades les negociacions amb l’ICEC per pactar més subvencions a les cineastes
Semblava que hi havia acord per introduir quotes per a dones cineastes en les subvencions de la producció audiovisual. Tots els partits i la federació de productors Proa s’hi van mostrar d’acord durant una sessió de la comissió de Cultura en què es va tractar aquest tema, a principis de maig. La productora Míriam Porté, representant de CIMA Catalunya, l’associació de dones cineastes que impulsa aquesta iniciativa, explica a El Punt Avui: “Vam consensuar amb el sector i amb el suport de tots els grups polítics una quota, amb el suport d’un pla d’acció perquè aquesta quota fos un èxit. Van dir que sí a tot, a la quota i al pla d’acció, però, per alguna raó, a principis de juny el Departament de Cultura va dir que la quota no s’implementarà.”
Xavier Díaz, director de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), organisme dependent de Cultura, explica que “en el fons de la qüestió” estan d’acord, “però no en la forma per aconseguir els objectius”. “Les quotes que proposaven, d’un 25% el 2017 i fins a un 40% el 2020, estableixen una obligatorietat que pot deixar projectes de molta qualitat en posició delicada respecte a d’altres liderats per dones que potser tenen menys qualitat.” Per aquest motiu, van estudiar introduir un altre criteri de foment de la igualtat de gènere en les bases de les subvencions: “Un sistema de punts que faci que els projectes liderats per dones tinguin més puntuació i, per tant, millor posició.” Xavier Díaz diu que “els semblava una bona solució, però no els va agradar”.
Negociacions trencades
Fa nou dies, CIMA Catalunya va anunciar per Twitter: “Trencat el diàleg entre les cineastes i el Departament de Cultura! Conseller @PuigGordi, posi-hi remei.” “El que proposen és un sistema de punts que s’ha demostrat que és ineficient, l’ICAA dona punts des del 2010”, diu Míriam Porté, i ens facilita les dades per demostrar-ho: el 2016 i el 2017, en 3 convocatòries, l’ICAA va concedir 49 subvencions, i només 3 a directores. “Aquestes xifres demostren que el sistema de punts és clarament ineficaç i insuficient.”L’ICAA dona a les dones 4 punts sobre el total de 100 possibles, mentre que, segons Míriam Porté, l’ICEC, un 6% (10 punts sobre 165). “Aquests dos punts de diferència no canvien les coses, ja s’ha demostrat”, opina. CIMA també argumenta que per evitar que amb la quota se subvencioni projectes sense un mínim de qualitat, “es va proposar una nota de tall, i aplicar la quota només si la supera”.
Efectivitat discutida
Xavier Díaz veu les coses d’una manera diferent: “Si es fa una projecció de les subvencions que vam donar el 2016, sense la puntuació addicional hi ha un 29% de projectes liderats per dones. Amb els nous punts, el percentatge puja a un 42%.” En tot cas, hi afegeix: “Al final del 2017 valorarem si amb les bases aprovades es compleixen els objectius, i, si no és així, aplicarem mesures correctives.”
Hi ha un altre motiu de discrepància entre l’ICEC i CIMA. A part de la quota, l’associació de dones cineastes va proposar un pla d’acció per oferir un acompanyament al talent femení, que inclou un viver per desenvolupar projectes, un mentoria per acompanyar les directores, un directori per visibilitzar totes les professionals del sector... “Van demanar una aportació de 100.000 euros al departament per al primer any, i nosaltres ho considerem important i decidim invertir-hi uns 850.000 euros en quatre anys”, diu Xavier Díaz. “Hi ha un cert conflicte, perquè CIMA vol gestionar tots aquests diners públics, i nosaltres com a Departament de Cultura diem que posarem aquests diners, però que no els destinarem tots a CIMA sinó que volem crear un òrgan de governança més apte, del qual CIMA formi part, però que també serveixin per a accions d’altres agents de l’audiovisual com poden ser els productors, els distribuïdors...”
CIMA, en canvi, considera que “el sector fiscalitzarà” el pla d’acció. “Això no passa en cap altre sector, ja siguin els guionistes, l’Acadèmia... L’ICEC no els fiscalitza així. No entenem per què el sector, que no hi entén de mesures de gènere ni en té en els seus objectius fundacionals, ens ha de vigilar.”Per tot plegat, “les negociacions s’han trencat, hem perdut un any”, segons Míriam Porté. “No descartem alguna possible acció: un recurs d’alçada, una petició d’anul·lació de les bases...”. No sap què pot haver passat entre primers de maig i el mes de juny. “Interpretem que s’han trobat una sèrie de peus a la porta. Això és típic en temes de gènere, apareixen mascles alfa, una sèrie de persones que demanen que això no és faci. És difícil d’entendre, però estem decidides a no afluixar.”El director de l’ICEC, en canvi, diu que “per part nostra les negociacions no estan trencades; diàleg, tot el que faci falta”, i es mostra convençut que al final “ens entendrem”.
