Cinema

El mètode Hoffman

El protagonista d’‘El graduat’, ‘Kramer contra Kramer’i ‘Rain man’ compleix 80 anys avui. Una carrera plena d’èxits li ha valgut dos Oscar i cinc nominacions

Nascut a Los Angeles, va haver d’anar a Nova York per ser una estrella de Hollywood
Combinava els papers d’home corrent amb els reptes més difícils per a un intèrpret

Dustin Hoffman va traçar un camí invers al de moltes estrelles de Hollywood. Nascut a Los Angeles el 8 d’agost del 1937, va deixar la universitat i va estudiar interpretació al Pasadena Playhouse, on va fer amistat amb un altre aspirant a actor desconegut aleshores, Gene Hackman. Les coses no els van rutllar tan bé com s’esperaven, i el 1958, Dustin Hoffman va desfilar cap a Nova York, on els primers dies va dormir al terra de la cuina de l’apartament de Gene Hackman, que l’havia precedit.

El 1967, Dustin Hoffman es va convertir en estrella amb El graduat. “Va ser com si encenguessin l’interruptor de la llum i em convertís en estrella instantàniament”, recordava l’actor fa dos anys en una entrevista a The Independent. Aquest paper estava inicialment pensat per a un WASP ric i atractiu, amb un físic anglosaxó ben diferent del seu, heretat de la seva família jueva originària d’Europa de l’Est. “Ets massa lleig per ser actor”, l’advertia una tieta. Com s’equivocava! Avui celebra 80 anys còmodament instal·lat al firmament de la ciutat que el va veure néixer: venerat com un dels més grans actors de la seva generació, ha desplegat el seu talent al llarg de prop de 60 anys de carrera, en què ha fet teatre a Nova York i ha treballat en 78 pel·lícules i quatre sèries de televisió. En el camí cap a la glòria, Dustin Hoffman va haver de picar pedra amb petites produccions teatrals i uns quants treballs televisius que no han passat a la història: un parell d’episodis de la sèrie policíaca ambientada a Nova York, La ciudad desnuda; un parell més a la sèrie d’advocats Los defensores, una única aparició a Las enfermeras, tres telefilms...

Fa 50 anys, la seva sort va canviar definitivament amb El graduat. Mike Nichols, aleshores un jove valor del cinema nord-americà que acabava de despuntar amb Qui té por de Virginia Wolf?, l’havia vist en una obra a l’off-Broadway i li va oferir el paper de Ben Braddock. Eren anys de trencar esquemes, i el seu personatge va capgirar l’habitual clixé de la relació amorosa home madur-dona jove tot embolicant-se amb Mrs. Robinson (Anne Bancroft), immortalitzada en un hit clàssic de Simon i Garfunkel. De retruc, Braddock s’embolicava amb la seva filla. El paper li va valer la primera de les set nominacions a l’Oscar que ha obtingut –n’ha guanyat dos–, i la segona no va trigar a arribar: dos anys després, per Cowboy de mitjanit, de John Schlesinger.

Dustin Hoffman va esdevenir un dels abanderats de la nova generació d’actors i directors que van renovar i transformar Hollywood. “En aquell moment no érem conscients que estàvem protagonitzant una edat d’or”, explicava el 2012 en una entrevista a El Punt Avui. Hollywood va iniciar “una revisió crítica de les institucions i de la història nord-americana”, escriu Romà Gubern a Historia del cine. I posa com a exemple el western Petit gran home, un altre èxit de Hoffman.

Aviat va destacar per la seva versatilitat i per una certa afició als reptes difícils, que l’ha destacat en la història dels Oscar: l’actor que es fa passar per dona a Tootsie (1982); el germà autista de Tom Cruise a Rain man (1988), que li va valer l’Oscar...

Però també va destacar en personatges més convencionals, encarnant l’home corrent enfrontat a dificultats, capaç d’empatitzar més fàcilment amb el gran públic que els herois d’acció amb carrosseria enlluernadora. Destaca en aquest vessant de la seva carrera Kramer contra Kramer (1979), primer Oscar pel paper d’un home enfrontat en solitari al repte de criar un fill després que la dona (Meryl Streep) l’ha abandonat. Perros de paja, Tots els homes del president, Marathon man, Lenny... La llista de títols destacats que ha fet Dustin Hoffman és interminable. Encara enguany ha competit a Canes amb The Meyerowitz stories (New and Selected), la darrera pel·lícula de Noah Baumbach, talent destacat del nou cinema independent nord-americà.

“Moltes estrelles tenen una signatura, i donen al públic el que vol, un personatge determinat. Jo intento mantenir-me allunyat d’això, no tinc signatura”, comentava Dustin Hoffman a The Independent. De no tenir signatura ni mètode, de transformar-se en cada pel·lícula i dotar d’humanitat cada personatge, ell n’ha fet la seva gran virtut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona