Opinió

Etcètera

núria Puyuelo

Deixeble de Fabra

Molta gent recorda el gramàtic Josep Ruaix per les seves fitxes, amb les quals es va fer conegut als anys seixanta, setanta i vuitanta entre els que estudiaven català. Es tractava d’un recull exhaustiu d’exercicis didàctics agrupats per temes. Dels seus manuals –El català en fitxes (1968), Català fàcil (1983) i El català (1984)– se’n van fer successives edicions, que van tenir una gran difusió.

Nascut en ple franquisme, mossèn Ruaix va aprendre el català de manera autodidacta, fixant-se en els escrits que llegia i estudiant les regles ortogràfiques que havia fixat Pompeu Fabra. Tot el material de les fitxes el va anar confeccionant quan estudiava al Seminari de Vic, on va començar la seva carrera eclesiàstica, amb l’objectiu d’ensenyar als seus companys com s’escrivia la llengua catalana. Al seminari, fins i tot, corregia els textos d’alguns professors. Al cap d’uns anys, aquestes fitxes són les que va fer servir tota una generació de catalans que no havien estudiat català a l’escola i que el volien aprendre a escriure. El seu estudi de la llengua sempre ha estat molt acurat i això ho demostra el fet que els seus primers llibres els va decidir editar ell mateix. Després, però, van ser reeditats per l’editorial Claret, on ha publicat els seus darrers llibres: Nou diccionari auxiliar (2011), Diccionari de barbarismes (2011) i Estudis de llengua (2016).

A banda de la seva obra lingüística, també cal destacar la seva feina com a corrector –va corregir la Bíblia Catalana, traducció interconfessional– i com a traductor de llibres litúrgics al català. Des de fa molts anys també col·labora amb la revista Llengua Nacional, on publica articles de llengua que parteixen d’errors que recull en publicacions i que li serveixen com a exemple per als seus estudis lingüístics. Actualment compagina la dedicació a la llengua amb la feina de rector, a les parròquies de Calders (Moianès).

Per la seva trajectòria i la seva aportació a l’estudi de la llengua, ha rebut la Creu de Sant Jordi (2000). Un dels grans plaers de l’estiu és prendre lan català.

Sabíeu que...
El 2 de setembre passat un centenar de persones van retre homenatge a la trajectòria del gramàtic Josep Ruaix, nascut a Moià el 1940.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA