Cultura

Cultura

Sanaüja inaugura la major exposició d’esteles funeràries de Catalunya

La majoria daten dels segles XIV i XV, i es van retirar del cementiri el 2010

Ara s’exposen permanentment, un cop netejades per un grup de veïns

Durant segles, les esteles discoidals han marcat la situació de les tombes de les famílies de Sanaüja, tot formant camins intuïts entre l’herba del cementiri. En aquest municipi segarrenc se’n conserva la tercera major col·lecció en nombre (68), després de les de Poblet i Preixana, que no estan obertes al públic. Les esteles segarrenques sí que es poden veure, des d’ahir, permanentment a la capella de Santa Magdalena, a tocar del cementiri.

Decorades amb flors, escuts, creus i inscripcions, les esteles de Sanaüja són ben antigues: el 80% daten dels segles XIV i XV i acaben al segle XIX, segons explica Maria Garganté. “El principal valor és que són medievals, cosa que alhora remarca la importància del poble en aquella època”, diu. Aquesta veïna de Sanaüja i historiadora de l’art ha dirigit amb Lluís Castany els treballs de neteja de les esteles, amb l’assessorament del Museu d’Arqueologia de Catalunya. El 2010 les esteles estaven encara plantades al cementiri. A poc a poc, anaven quedant mig ensorrades i, amb el temor que l’erosió les acabés destruint, l’Ajuntament les va traslladar fins a un magatzem. Ja aleshores la intenció era emplaçar-les, un cop restaurades. El desbordament del riu Llobregós el 2015 va inundar el magatzem i van quedar cobertes de fang. “Les de Santa Magdalena ja estaven acabades de feia temps i aquest hivern un grup de voluntaris vam decidir netejar-les”, explica Garganté. I hi afegeix: “Recuperem una part destacada del nostre patrimoni i l’exposició confereix a les esteles un nou valor a ulls dels veïns”.

LA XIFRA

68
esteles
funeràries componen la col·lecció de Sanaüja, la tercera més important en nombre del país i l’única exposada.

LA FRASE

Es recupera una part destacada del nostre patrimoni i li confereix un nou valor als ulls dels veïns
Maria Garganté
HISTORIADORA DE L’ART I CODIRECTORA DEL PROJECTE

Restauració interior de la capella

A l’interior de la capella de Santa Magdalena, s’hi han situat sis fileres amb vuit esteles cadascuna. Les esteles menys ben conservades s’han situat a la paret de l’absis. Les il·lumina una alegre llum zenital, provinent de la claraboia. La capella és originària del segle XII, i va ser modificada en els segles XVI i XVII. L’interior i la coberta han estat restaurats, amb el suport econòmic de la Diputació de Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

cinema

Palma d’Or a la dissecció implacable d’una parella

canes
Mirador

Castanys, l’home tranquil

Cinema

El film vietnamita ‘Bên Trong Vo Ken Vang’, premi a la millor òpera prima a Canes

Barcelona

Carles Santiago guanya el premi popular de ’La Sardana de l’Any del 2022’

LLORET DE MAR

Arrenca el Festivalot i omple la Devesa de famílies

GIRONA

Els paisatges que han inspirat una vintena d’artistes catalans, en un llibre

barcelona
cinema

La poesia d’Alice Rohrwacher il·lumina al final del festival de cinema de Canes

canes

El Quartet Mèlt celebra 10 anys amb la publicació del tercer disc ‘Celebrem’

Barcelona
cinema

Nanni Moretti, un resistent que balla

canes