Reportatge

Nova aventura d’un heroi etern

jaume vidal

Corto salpa un cop més

El badaloní Rubén Pellejero torna per segona vegada a dibuixar la creació d’Hugo Pratt amb guió del madrileny Juan Díaz Canales

Des que va publi­car Sota el sol de mit­ja­nit, l’ante­rior àlbum de Corto Maltès, no ha parat. Pas­sa­ven poques set­ma­nes –a vega­des pocs dies– sense que Rubén Pelle­jero (Bada­lona, 1952) no pengés al seu compte de Face­book una imatge seva en un dels múlti­ples salons de còmic que se cele­brem a tot Europa. No és poca cosa. Vol dir que les dese­nes de milers d’incon­di­ci­o­nals que té el per­so­natge han beneït l’adap­tació que ha fet del per­so­natge. “En aquest tre­ball han estat els lec­tors els que m’han donat molta força per fer-lo”, diu Pelle­jero. Hugo Pratt, el cre­a­dor, havia expres­sat la volun­tat que el seu per­so­natge con­tinués després de mort, però això no treu la res­pon­sa­bi­li­tat de con­ti­nuar amb una icona tan potent com aquesta. Emblemàtic, el per­so­natge i emblemàtic l’autor. La clau de l’èxit del retorn del per­so­natge ha estat els guions de Juan Díaz Cana­les (Madrid, 1972), que han sabut tre­pit­jar camins en els quals podríem ima­gi­nar el mari­ner de Malta, i el poder d’adap­tació de Rubén Pelle­jero a l’estil gràfic ori­gi­nal. La nova tra­mesa es titula Equatòria (Norma Edi­to­rial) i acaba de sor­tir (en edició cata­lana i cas­te­llana, en color, i en una d’espe­cial en blanc i negre només en cas­tellà). “L’estil actual pren més carac­terísti­ques meves, però res­pec­tant les pau­tes de Pratt. Mai hem vol­gut fer una còpia, però tam­poc hem vol­gut optar per un tren­ca­ment”, explica el dibui­xant. Com a gran i veterà dibui­xant, l’estil de Rubén Pelle­jero és per­so­nal, però pot tenir diver­ses modu­la­ci­ons. Així ho podem veure amb un tre­ball d’autor que també acaba de publi­car amb guió de Cris­top­her. El largo y tor­tu­oso camino (Asti­berri) en què Pelle­jero sim­pli­fica el dibuix d’una manera enga­nyosa. La sen­zi­llesa del tre­ball que ha estat molt ela­bo­rat. Però amb aquest recurs fa de l’obra una peça gràfica­ment fresca en pàgines mono­co­lors, però de dife­rents tona­li­tats. Els colors expres­sen el pas del relat del pre­sent al pas­sat. I tracta d’un viatge d’un fill seguint el ras­tre del pare mor. Una altra mena de peri­ple dels que fa Corto, però en el seu mateix com­po­nent romàntic.

El viatge que fa Corto en aquest dar­rer àlbum és a Àfrica. El punt de par­tida serà una ciu­tat impor­tant en les aven­tu­res del per­so­natge i en la vida del seu cre­a­dor: Venècia. El seu objec­tiu serà tro­bar un d’aquells tre­sors amb els quals sem­pre somia: el mirall del Preste Joan, un monarca mític el regne del qual era en algun lloc no deter­mi­nat entre Àfrica i l’Índia. Segons la lle­genda, els seus amplis domi­nis esta­ven poblats d’ama­zo­nes, uni­corns i tota mena d’éssers mitològics. Però tot i viure dins de tanta exòtica fauna, el que més pre­uava de tot el regne era un objecte màgic: un mirall a través del qual podia obser­var qual­se­vol part del reialme. La recerca d’aquest objecte màgic, que final­ment serà un objecte metafòric, por­tarà Corto a recórrer un con­ti­nent africà agi­tat pel colo­ni­a­lisme euro­peu de prin­ci­pis del segle XX. Un cop a Àfrica, el punt d’arren­cada serà Egipte, fins arri­bar al cor del con­ti­nent. Però com no podria ser d’una altra manera en un àlbum del fill d’una gitana sevi­llana, les dones ocu­pen un lloc des­ta­cat en la història. Con­cre­ta­ment cinc dones que, segons Pelle­jero, “són força interes­sats”. Una és Aïda, basada en una pio­nera del repor­te­risme femení ano­me­nada Ida Treat. De Ferida Sch­nit­zer, filla mes­tissa d’Emín Pachà, els autors es pre­nen alguna llicència nar­ra­tiva. També té pro­ta­go­nisme en la història l’acom­pa­nyant de Ferida, la ger­mana Lise, una monja que dona un aire de fres­cor i bon­ho­mia al relat. La dona, no obs­tant, que aporta l’espe­rit de revolta que sem­pre tenen les històries de Corto Maltès, és Afra, una esclava que repre­senta la força, la intel·ligència i el coratge de llui­tar con­tra l’escla­visme. La cin­quena presència feme­nina és un altre recurs metafòric: la seva illa de nai­xe­ment. Malta esdevé també una dona amb la qual con­versa com només es pot fer amb les teves arrels.

Díaz Cana­les, com abans feia Hugo Pratt, uti­litza per­so­nat­ges reals que encai­xen en la idi­o­sincràsia de la sèrie. També apa­rei­xen a l’àlbum referències al poeta Kava­fis, el d’El viatge a Ítaca, i un jove Wins­ton Churc­hill, a qui Corto Maltès salva la vida. “Hugo Pratt va dei­xar el llistó molt alt, però nosal­tres inten­tem eixam­plar el seu uni­vers sense trair-lo, i crec que ens n’estem sor­tint”, explica el dibui­xant bada­loní, que es va for­mar a l’escola d’un altre dibui­xant bada­loní: Joan Boix. Es dona el cas que si Pelle­jero dibuixa un dels grans per­so­nat­ges euro­peus del tots els temps, Boix, al seu torn, està dibui­xant un dels grans herois de la his­to­ri­eta ame­ri­cana: The Phan­tom (El Hom­bre Enmas­ca­rado). Ho fa per al mer­cat escan­di­nau i per a Austràlia. “Quan vaig començar no m’havia plan­te­jat ser autor de còmics; el que volia era sobre­tot dibui­xar, per això vaig anar a una acadèmia i també vaig fer dibui­xos per a publi­ci­tat”, diu Pelle­jero. Una de les seves pri­me­res sor­ti­des pro­fes­si­o­nals va ser l’humor, que també li ha ser­vit en el tre­ball de Corto Maltès, en què la iro­nia que tenia el seu cre­a­dor també és pre­sent en el per­so­natge. Pelle­jero, que també s’encar­rega del color, vol con­ti­nuar amb Corto Maltès, però sense dei­xar de fer els seus tre­balls més per­so­nals. Pelle­jero va començar a des­ta­car als anys vui­tanta amb la cre­ació de Die­ter Lum­pen, sèrie que, per ambi­en­tació d’època i per les carac­terísti­ques del per­so­natge, podria tenir punts de con­tacte amb Corto Maltès. Amb guió de l’argentí Jorge Zent­ner va començar a publi­car-se a la revista Cairo.

Equatòria
Text: Juan Díaz Canales Il·lustració: Rubén Pellejero Editorial: Norma Pàgines: 88 Preu: 19,50 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.