Cultura

etcètera

núria puyuelo

Català als jutjats

Com que ja fa uns dies que l’independentisme està en el punt de mira del procés judicial espanyol, repassarem alguns mots relacionats amb el món jurídic que, per desgràcia, últimament van en boca de tothom i que es diuen incorrectament. Com que el català té poca trajectòria històrica en l’administració de justícia, encara es produeixen molts calcs del castellà. Per usar-lo adequadament, és molt útil consultar el Manual de llenguatge judicial, publicat el 2003 pel Departament de Justícia i Interior.

Un dels verbs que sovint s’usen malament és decretar. Aquest verb significa ‘ordenar per mitjà d’un decret’ i no pas a través d’una resolució judicial. Per tant, direm que “La jutgessa ha disposat presó provisional per als vuit consellers i el vicepresident” i no “ha decretat presó”.

Una altra paraula jurídica incorrecta en català és auto. Auto només és l’abreviatura d’automòbil i no es pot fer servir en el sentit de resolució judicial, que és interlocutòria. Per exemple, “la interlocutòria de presó era conjunta per a tots els investigats”, i no “l’auto de presó”. En canvi, autos en castellà es tradueix per actuacions en català, que és el conjunt de documents que formen un procediment judicial (“Trameteu les actuacions a l’Audiència”).

Un altre grup de paraules que poden portar confusió són testimoniança, testimoniatge i testimoni. Totes tres són sinònimes quan fan referència a la transcripció total o parcial d’un document avalada per un fedatari, la prova d’alguna cosa o la declaració d’algú que ha vist o sentit una cosa per tal de provar un fet. Per exemple, “Us trameto aquest escrit amb la testimoniança (o testimoniatge o testimoni) de la interlocutòria”.

Els substantius arxiu i arxivament també es poden confondre. Un arxiu és un conjunt de documents o el lloc on es guarden, i l’arxivament fa referència a l’acció d’arxivar. Per exemple, direm “la fiscalia s’oposa a l’arxivament de la causa” (i no “l’arxiu de la causa”).

Esperem que ben aviat puguem fer servir el llenguatge polític i no el judicial per parlar del procés d’independència.

Sabíeu que...
El verb sobreseure es conjuga com seure, per tant el participi és sobresegut i no sobreseït.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.