La restauració de la torre de la Mixarda, al municipi de Figuerola del Camp, enfila la recta final

La reforma d'aquest element arquitectònic medieval ha costat 81.000 euros

L'Ajuntament de Figuerola del Camp, juntament amb els serveis tècnics de la Diputació de Tarragona, va redactar un projecte de reforma de la torre per deixar-la tal com estava feta originalment.

El finançament

El projecte ha costat 81.000 euros, dels quals el pla únic d'obres i serveis (PUOSC) en cobreix 25.661 euros. El Departament de Cultura de la Generalitat subvencionarà el pla amb 20.000 euros i l'Obra Social de Caixa Tarragona n'aportarà 30.000 a través del programa Tu Ajudes. Posteriorment, es portarà a terme l'arranjament de l'entorn de la torre, que comprèn, segons un projecte redactat pels serveis tècnics de l'Ajuntament, l'enjardinament, l'arbreda, la zona d'entrada i aparcament de bicicletes i cotxes i millora del vial, valorat en 65.000 euros. Finalment també s'ha convocat el Premi de Recerca Històrica de la Torre de la Mixarda, dotat amb 3.000 euros. L'objectiu és permetre l'edició i el muntatge dels plafons de l'exposició permanent que s'ubicarà a l'interior de la torre.

Dimarts, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, Carme Mansilla, va visitar la torre de la Mixarda i el seu entorn per conèixer de primera mà el projecte de restauració i adequació de l'entorn i trobar maneres de col·laboració amb l'Ajuntament per potenciar turísticament el monument.

Història del monument

La torre de la Mixarda és una torre de guaita d'origen medieval situada a tres quilòmetres del poble. Es tracta d'una construcció aïllada de forma cilíndrica situada prop del camí del Mas d'en Llop, al terme municipal de Figuerola del Camp. El 1985 va ser declarada bé d'interès cultural i és de titularitat municipal des del 2006, quan l'Ajuntament la va comprar per 24.000 euros. Aquest element arquitectònic de l'època medieval va ser construït entre els segles XII i XIII i refet en el segle XV. Té deu metres d'altura per uns sis metres de diàmetre, amb parets d'uns 80 centímetres de gruix, de pedra i argamassa. A la planta baixa, la porta d'entrada, més tardana, està orientada a llevant, amb llinda d'una sola peça i brancals de pedra picada. No queda res dels tres sostres que hi havia: els de la planta baixa i els dos pisos superiors. Al terra de l'interior hi ha un forat per on s'accedeix a un soterrani amb volta de pedra seca.

El gener del 1811 va ser escenari d'una important batalla entre tropes espanyoles i franceses. En la confrontació va quedar ferit mortalment el comandant dels francesos, el general Eugène, que va morir a Valls. Les tropes franceses van tenir 600 baixes entre morts i ferits i van marxar de Figuerola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona