El valor de la memòria

Vivim en un món dominat i controlat per memòries electròniques que ho emmagatzemen tot. Immensos arxius virtuals, que teòricament deixen de banda la capacitat que tenim els humans per mantenir i nodrir la nostra pròpia memòria individual i col·lectiva. En aquest món digitalitzat hi ha al mateix temps en l'art actual un interès creixent per mantenir viva la capacitat d'evocar, de recordar, com un dels elements bàsics de la nostra identitat com a persones i com a poble. Podríem dir que aquesta és una de les característiques primordials de l'obra de Núria Rión (la Canonja, Tarragona, 1976).

El treball que ara presenta al Museu d'Art Modern de Tarragona té un cert caràcter autobiogràfic. Núria Rión parteix de l'enderrocament de la seva casa pairal. Un fet que ella ha enregistrat fotogràficament i un material que després ha fet servir per elaborar les seves pintures, dibuixos, instal·lacions i vídeos. Obres en les quals el mobiliari, els objectes de la cuina, les parets, terres... tenen el seu protagonisme. Tots aquests elements es troben ubicats en espais interiors que ens apropen a un món íntim, personal, que físicament acaba desfent-se però que la mateixa artista mantindrà viu a través de la seva creació.

Vestigis
Núria Rión Fins al 21 de febrer Museu d'Art Modern de Tarragona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda