Editorial

aquest mes

David Castillo

Urpinell i Vicenç

El fred i les cir­cumstàncies adver­ses no ens treu­ran els ver­sos. Què seríem sense els nos­tres obli­dats poe­tes? En aquest suple­ment en teniu un bon gra­pat, tant dels que des­cri­vim com dels que escri­vim. Enmig de tot això vull des­ta­car la glosa que el meu admi­rat Lluís Urpi­nell va fer a Gualba al gran artista Fran­cis Vicenç, mort ara fa un any a Gra­no­llers. Gràcies a la seva vídua, Maria Isa­bel Rodríguez, he recu­pe­rat el catàleg de l’expo­sició que a començament dels vui­tanta li va fer el Museo Español de Arte Con­tem­poráneo. Havia cone­gut Vicenç gràcies a un amic comú, el mala­gua­nyat Genís Cano. Ales­ho­res l’artista era el pin­tor amb més pro­jecció del pano­rama i teníem la sort de poder comp­tar amb la seva gene­ro­si­tat, com ho des­criu Urpi­nell, per a molts de nosal­tres el poeta amb més talent i més menys­tin­gut del país. Després de la mort de Genís, el nerviós i afectuós Fran­cis va tenir la deli­ca­desa de dur-me el pro­jecte d’un lli­bre d’artista amb poe­mes inèdits de Genís Cano. També un gra­pat de postals amb dibui­xos dedi­cats a l’ado­ra­ble Gualba. No he pogut evi­tar reviure aquells ins­tants en l’escrit magnífic i el poema de Lluís Urpi­nell –a la foto al cos­tat del retrat a mida que li va fer Fran­cis Vicenç– que reproduïm, aquesta set­mana en què el poeta cele­bra el seu ani­ver­sari. Feli­ci­tats, mes­tre!

Ara fa un any de la mort del pin­tor Fran­cis Vicenç



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia