Patrimoni

ELENA JUNCOSA

DIRECTORA DEL PROJECTE DE MAS MIRÓ

“Mont-roig és el paisatge emocional més important de Miró”

És la responsable del projecte d’obertura al públic del Mas Miró, amb el qual l’artista va mantenir una relació intensa entre els anys 1911 i 1976, i on va decidir dedicar-se a la pintura

El 20 d’abril obrirà al públic Mas Miró?
Sí. És un punt de partida, perquè s’obrirà una primera fase, una part de la casa. M’agrada parlar del punt de partida perquè és una cosa molt mironiana: Miró sempre deia que necessitava un punt de partida, i aquest projecte també el necessitava. Fa molts anys que s’intenta posar en marxa. Amb un projecte tan gran, haver d’esperar a tenir tota la casa rehabilitada era complicat; per això es va decidir un canvi d’estratègia.
Quina part de la casa s’obrirà?
S’ha adequat tot l’exterior, amb la façana de la masia, que és el model del quadre més cèlebre de Miró [La Masia]; el seu taller, que es conserva tal qual el va deixar el 1976 i on es conserven dos grafits fets per ell i tots els seus estris de pintura; i hem arreglat també els exteriors de la casa i un antic corral, que s’utilitzarà com a espai polivalent. Però no concebem el Mas Miró com un bolet al mig de Mont-roig; la inspiració de Miró es concreta en la casa però ve de tota la força del lloc, del paisatge de Mont-roig. Plantegem una visita a la casa, al taller i a les deu hectàrees que l’envolten, però també al paisatge de Mont-roig. El visitant s’ha de plantar davant de la façana de la masia, ha d’entendre el lloc on va decidir dedicar-se a la pintura; ha de visitar el taller i les terres que l’envolten, però també ha d’anar al poble, a la platja i ha de pujar a l’ermita, que és com realment entendrà tot el que expliquem a Mas Miró.
Quines previsions de visitants tenen?
Aquest primer any, unes 20.000 visites. No volem competir amb Barcelona. És des de la diferència que s’enriqueixen els tres projectes [Barcelona, Palma i Mont-roig]; perquè són tres potes d’una mateixa figura. A Barcelona pots veure la millor col·lecció d’obra de Miró, però on es pot entendre per què realment va decidir que es dedicaria a la pintura és a Mont-roig.
Què va representar Mont-roig per a tot l’univers mironià?
A mi m’agrada parlar dels paisatges de Miró, però no només en el sentit més estricte de la paraula, sinó també de paisatges emocionals. Mont-roig és el paisatge emocional més important de Miró. És molt estrany trobar una casa d’artista com aquesta, amb una trajectòria vital i artística tan àmplia. Des del 1911, que és quan va a la casa a recuperar-se de la malaltia, fins al 1976, Miró va allà cada estiu. Ell mateix diu: “Mont-roig és per a mi com una religió.” Si vas a veure el taller de Cézanne, al sud de França, hi va treballar només els dos últims anys de la seva vida. A Mas Miró hi trobem una trajectòria vital excepcional.
Durant el treball d’investigació sobre Miró, hi ha descobert alguna faceta o fet desconegut?
Es diu sempre que era una persona molt reservada. Hi ha una frase que es diu molt, que els silencis de Miró eren llegendaris. Però m’ha sorprès molt, per la documentació i els tractes que he tingut amb la gent del poble, el vessant més humà. Més enllà del geni hi havia una persona, que potser era molt callada, però era molt propera a les persones que ell estimava, als amics.
Com creu que viuria Miró el procés actual de Catalunya?
No m’atreveixo a dir-ho. Miró va ser una persona que va viure unes situacions polítiques i uns moments vitals i polítics determinats i va prendre posició molt clarament, però no m’atreveixo a dir com viuria les circumstàncies actuals. Estic segura, però, que no seria neutral ni s’ho miraria des de la distància. Era un home compromès i ho seguiria sent.
Tot i ser una figura universal, queda encara alguna cosa per investigar al voltant de Miró?
Miró està molt estudiat en l’àmbit artístic i hi ha rius de tinta escrits sobre ell, però encara hi ha molts temes pendents i va sortint informació i documentació inèdita. Quan es va reprendre el projecte per recuperar la masia de Mont-roig emvaig adonar que Mont-roig és un tòpic historiogràfic –no hi ha llibre de Miró que no parli de Mont-roig, ni a la inversa– però un estudi profund sobre Miró i les estades a Mont-roig no estava fet. Tinc molts temes encara apuntats per investigar.
Per exemple?
El tema de la guerra civil al mas és molt interessant. Vam poder documentar que hi ha un refugi de la guerra civil que encara està amagat. Sabem que està per la zona exterior de la masia, però hi hem fet un estudi amb georadar i de moment no l’hem trobat. I una altra investigació important és sobre el seu taller.
Quan podrà obrir tota la casa sencera a les visites públiques?
A mesura que vagin arribant els recursos. Ens agradaria que enguany es pogués fer una segona fase de la rehabilitació de la casa, que ja inclouria els interiors. Avui dia fer projectes culturals com aquest és molt més complicat, i sobreviure també. Per això ho anem fent per fases. Vull destacar la implicació i col·laboració de la família de Miró.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona