El franquisme va utilitzar les actes municipals als consells de guerra

Els documents afecten cinc pobles tarragonins i s'han localitzat a Barcelona

Tota aquesta docu­men­tació està actu­al­ment a l'arxiu de la dele­gació del govern espa­nyol a Bar­ce­lona, on van ser guar­dats fa 70 anys. Una casu­a­li­tat va por­tar Car­les Que­rol a des­co­brir-hi els lli­bres d'actes de Sant Sadurní i a ado­nar-se que hi havia lli­bres de deu muni­ci­pis més del mateix període de la Guerra Civil. Aquests pobles són Cape­lla­des (Anoia), Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), Fal­set, Marçà i Pra­dell de la Tei­xeta (Pri­o­rat), Sar­ral (Conca de Bar­berà), la Flo­resta (Gar­ri­gues), Ven­to­ses (Noguera) i Guis­sona (Segarra). Fins ara, es creia que la docu­men­tació havia estat des­truïda després de la Guerra Civil.

L'his­to­ri­a­dor ha afir­mat que fins que ell no va tro­bar els docu­ments ningú no els havia con­sul­tat abans. És per això que Que­rol creu que la retenció d'aquesta docu­men­tació és una acti­tud «tan­cada, obso­leta, poc democràtica i poc cons­ti­tu­ci­o­nal»: «Són ganes de man­te­nir una par­cel·la de resistència absurda.» Segons Que­rol, la docu­men­tació conté infor­mació sobre el batec diari d'un muni­cipi en guerra, en aquest cas de Sant Sadurní d'Anoia. Algu­nes de les coses que s'han pogut saber gràcies als lli­bres són les pro­duc­ci­ons dels cavis­tes de Sant Sadurní com ara Frei­xe­net i Codor­niu. A més, amb el lli­bre de regis­tre de l'hos­pi­tal es pot saber les per­so­nes que hi van ingres­sar, els dies que van roman­dre a l'hos­pi­tal i els difunts. Una altra de les coses que s'han des­co­bert amb els lli­bres d'actes és que Josep Hernán, que va morir al cas­tell austríac de Hart­heim en mans dels nazis, va ser alcalde repu­blicà de Sant Sadurní d'Anoia.

Que­rol creu que bona part d'aquesta docu­men­tació va ser uti­lit­zada pel fran­quisme per orga­nit­zar con­sells de guerra sumaríssims con­tra les per­so­nes que durant la república i la guerra tenien una sig­ni­fi­cació en l'àmbit muni­ci­pal, coo­pe­ra­tiu o de la Unió de Rabas­sai­res: «Durant aquest període es van pren­dre acords que vis­tos per un repres­sor poder ser cons­ti­tu­tius de delicte.»

Accés difícil als documents

Josep Maria Masachs, director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, que va digitalitzar la documentació, ha explicat que a l'arxiu de la delegació del govern central a Barcelona (l'antic govern civil) hi ha un inventari i una relació feta: «Però no hi tens accés i, per tant, et poden dir que hi ha una cosa, però no ho pots comprovar.» Ésper això que tant Masachs com Querol pensen que a l'arxiu hi pot haver més documentació de la que s'ha trobat. Per Masachs, això és l'«antítesi de la transparència». L'accés a l'arxiu està ple de barreres i només van deixar-los digitalitzar la documentació del seu municipi, l'altra «ni la vam poder tocar». Pel director de l'Arxiu Comarcal, aquesta reticència és perquè «no contemplen l'arxiu com un servei a la ciutadania, sinó com un servei a favor del poder».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.