cultura

novel·la

D. Sam Abrams

Perdre dos cops la mateixa guerra

L’argument és una ucronia amb dos nusos

Aquest any Joan-Lluís Lluís celebra els 25 anys de carrera literària activa, una carrera que va arrencar amb la publicació de la novel·la Els ulls de sorra (1993). Vista des de la perspectiva d’un quart de segle, podem veure que la seva trajectòria dibuixa una línia clarament ascendent, amb un punt d’inflexió, El dia de l’os (2004), que separa nítidament les obres d’aprenentatge i consolidació de les obres de maduresa i plenitud. A hores d’ara, Joan-Lluís Lluís es pot considerar, indubtablement, un dels autors més creatius, exigents i consistents de l’actual panorama de la narrativa catalana.

Ara ens ofereix la seva novena novel·la, Jo soc aquell que va matar Franco, la seva obra més nodrida i ambiciosa. Amb les novel·les de l’autor sempre cal anar amb molta cura i precaució perquè tenen un aire accessible i assequible que, al capdavall, no és altra cosa que un recurs encertat que emmascara una complexitat formal i conceptual, ben dissimulada. A cada nova obra, Joan-Lluís Lluís eixampla els límits del gènere novel·lístic i, alhora, amplia la seva matisada visió del món modern i contemporani. Ens sotragueja, ens educa, ens refina i ens ennobleix.

Jo soc aquell que va matar Franco se’ns presenta com una ucronia, és a dir, una versió alternativa o contrafactual de la història, que té com a objectiu principal corregir o esmenar la crònica objectiva dels fets per oferir-nos la compensació nostàlgica d’un passat millor, un passat que sabem que no va existir. El nostre autor, com no podia ser d’una altra manera, no podia ser dòcil i seguir la fórmula establerta de la ucronia i per això a Jo soc aquell que va matar Franco trobem una ucronia amb dos nusos argumentals que es cancel·len entre si. D’una banda, mor Franco a mans del protagonista, Agustí Vilamat Salvat, però, de l’altra, Catalunya no assoleix la seva plenitud perquè acaba aprenent la lliçó amarga i sorprenent de la història:  es pot perdre la mateixa guerra dues vegades. En aquest sentit, la nostra novel·la es desplaça cap a un nou subgènere que seria la disucronia.

Amb Jo soc aquell que va matar Franco hem d’anar més enllà del sensacionalisme malsà que promet el suculent i inquietant títol de l’obra, per entendre que pertany a la tradició de les grans novel·les de guerra a partir de Tolstoi, Zola, Pasternak, Hemingway, Grossman i Sales, de manera que la guerra, per ella mateixa, és un mer pretext per poder estudiar de prop la condició humana en aquella situació que el pensador Karl Jaspers anomenava una “situació límit”. Per a Jaspers les situacions límit són causades per sensacions extremes de por, culpabilitat, sofriment, indefensió o mort imminent, justament les sensacions que apareixen a Jo soc aquell que va matar Franco. Però el registre temàtic no acaba aquí sinó que s’estén de manera sostinguda fins abastar pràcticament totes les qüestions que conformen el que coneixem com la condició humana. Aquí tampoc el nostre autor no es complau a seguir exclusivament el full de ruta dels seus il·lustres antecessors i aporta rigoroses novetats temàtiques com ara la llengua, la cultura i la literatura en temps de guerra. A més, molts dels temes prototípics de la literatura de guerra, Lluís els passa pel seu refinat i civilitzat sedàs de la ironia i l’humor, sempre a favor d’un grau més alt d’humanitat i humanització.

Hem de celebrar que aquest any el premi Sant Jordi de novel·la hagi apostat decididament per la literatura de veritat.

Jo soc aquell que va matar Franco
Joan-Lluís Lluís
Premi Sant Jordi Editorial: Proa Barcelona, 2018 Pàgines: 304 Preu: 20 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

fotoperiodisme

Viatge fotogràfic als principals conflictes

GIRONA
La crònica

El circ guanya a les altures

COMMEMORACIONS

L’Any Guimerà es posa en marxa en un acte a El Vendrell

BARCELONA
COMUNICACIÓ

Celebrem 45 anys de la sortida del Punt-Diari compromesos a guanyar el futur

GIRONA
MÚSICA

Curtcircuit s’expandeix pel País Valencià i les Illes

barcelona
ART

L’exposició ’Miró-Picasso’ tancarà diumenge amb una previsió de 485.000 visitants

BARCELONA
CULTURA

El pressupost de Cultura passa de 298 a 566 milions, en 4 anys

BARCELONA
ARTS ESCÈNIQUES

Cultura reserva 10 milions per impulsar teatre, circ i dansa

BARCELONA
ART

Setze galeries catalanes participaran a la fira d’art contemporani Arco

BARCELONA