Amor i cintes de vídeo
El director Pedro B. Abreu debuta amb la comèdia romàntica i cinèfila ‘Blu Rai’
“És una història amb cor de VHS, però amb caràtula de Blu-ray”, diuen els creadors
“Has vist massa pel·lícules”, diu un policia a Rai (Santi Bayón), propietari d’un videoclub que no dubta a simular un segrest de gran ressò mediàtic i a les xarxes socials per recuperar l’amor de la seva vida (Vicky Luengo). Blue Rai, interpretada també pels actors Josep Seguí, Cristian Valencia, Mireia Guilella i Biel Montoro, suposa el debut al cinema de Pedro B. Abreu (València, 1983), un altre director format a l’Escac, que és la productora del film. Es tracta d’una comèdia romàntica clàssica amb format modern. Abreu cita una frase de Carlos Franco, que l’ha ajudat a escriure el guió de Blue Rai, per definir aquesta proposta: “És una història amb cor de VHS, però amb caràtula de Blu-ray.”
Tarde de perros (Sidney Lumet, 1975), Clerks (Kevin Smith, 1994) i Alta fidelidad (Stephen Frears, 2000) són els tres referents que cita Pedro B. Abreu per a una pel·lícula d’ànima molt cinèfila. En una entrevista a El Punt Avui, el director defineix Blue Rai com “una pel·lícula de segrestos tipus Tarde de perros amb una narrativa que sorgeix d’un únic espai”. “El videoclub, el vam triar perquè va d’un cinèfil i romàntic que ha après el que és l’amor de les pel·lícules, i necessitava aprendre la diferència entre l’amor del cinema i el de la vida real.” Es tracta d’una “oda a les comèdies romàntiques i dels anys vuitanta que tenien una visió de l’amor distinta a la d’ara, molt èpica.” Amb tantes referències cinèfiles, resultava “menys gratuït i més orgànic en un entorn com un videoclub”.
Abreu diu que és una pel·lícula generacional, feta per gent de trenta anys i escaig que ha consumit molt cinema al videoclub: “I hem après moltes coses de la vida a les pel·lícules.” Però també hi ha youtubers, xarxes socials... “Volíem crear un pont entre generacions, ens semblava una història que podia funcionar també amb públic més jove.”
Abreu ha trigat set anys a aixecar la seva pel·lícula. L’any passat es va presentar en el Festival de Màlaga, on va guanyar el premi del públic de la secció Zona Cine, i des d’aleshores ha estat convidada a deu festivals estatals. Avui arriba a les sales de cinema.
