Altres

MERI ROVIRA

DIRECTORA DE MÀRQUETING ESTRATÈGIC DE LA FARGA I PATRONA DE LA FUNDACIÓ LA FARGA

“El Museu del Coure i la Fundació són un vehicle per generar valor”

Fa deu anys que l’empresa La Farga (1808) va impulsar el Museu del Coure a les Masies de Voltregà com a mostra d’agraïment per l’acollida rebuda al poble i ha rebut més de 40.000 visites

El Museu del Coure ha fet deu anys, com i per què es va crear?
Tant el Museu com la Fun­dació La Farga van ser ini­ci­a­tiva dels pro­pi­e­ta­ris de la com­pa­nyia La Farga, que eren dos socis, els senyors Vicenç Fisas i Oriol Guixà, com a mos­tra d’agraïment pel sec­tor, per l’entorn i per les per­so­nes. Ells van reflo­tar una com­pa­nyia que estava gai­rebé en con­curs de cre­di­tors i gràcies al coure van poder con­ti­nuar donant vida al ter­ri­tori i man­te­nint tots els tre­ba­lla­dors. Quan s’acos­ta­ven els 200 anys d’existència d’una de les com­pa­nyies del grup, que és La Farga Lacam­bra, van deci­dir que la millor manera de mos­trar aquest agraïment era cons­ti­tuir una fun­dació el 2004 i cons­truir el museu el 2008. I aquest últim res­pon a aquests valors de pro­moció i ajuda de l’empresa fami­liar, que també s’han tras­lla­dat en el tre­ball i l’orga­nit­zació, en els àmbits de for­mació, cul­tura i social. El museu s’ubica dins la com­pa­nyia reha­bi­li­tant un edi­fici moder­nista del segle XX en col·labo­ració amb la Uni­ver­si­tat de Vic, que es qui va fer el pro­jecte museístic.
Què es pot veure al museu?
Hi tro­bem el metall, el coure, que ens ha donat vida aquests anys i ens ha permès anar-nos adap­tant als can­vis de la soci­e­tat i té una fun­ci­o­na­li­tat molt con­creta. I es deci­deix crear una pas­sa­rel·la que per­met veure una part del procés pro­duc­tiu de La Farga. A més, el museu està com­post per una part on es parla més de les apli­ca­ci­ons del coure, una altra del metall –que ja es conei­xia uns 4.000 anys abans de Crist– i una ter­cera zona que t’explica la història de la com­pa­nyia. I, és clar, et per­met veure com el coure és el fil con­duc­tor de tot el museu. En aquests deu anys hem tin­gut 41.800 visi­tes i prin­ci­pal­ment esco­les, gent de la ter­cera edat i par­ti­cu­lars. També s’uti­litza amb cli­ents i proveïdors.
S’ha modi­fi­cat alguna cosa?
No, s’ha fet un tema de con­ser­vació de les peces i els mine­rals, que s’han can­viat si amb el temps es dete­ri­o­ren. Dins la fun­dació col·labo­rem amb esco­les i uni­ver­si­tats i donem un premi, La Forja de l’Aram, a l’Escola d’Art i Supe­rior de Dis­seny per a un pro­jecte desen­vo­lu­pat amb coure o un ali­atge del coure en funció d’una temàtica. Enguany havíem d’aca­bar aquí una expo­sició iti­ne­rant que hem fet els últims tres anys per tot Cata­lu­nya i durant un temps es va inte­grar dins del museu amb peces fetes pre­mi­a­des i d’altres que no. Per a nosal­tres el museu i la fun­dació són un vehi­cle per gene­rar valor en el ter­ri­tori i l’entorn.
Quin valor?
La fun­dació també dona unes beques que es con­cen­tren per als fills i tre­ba­lla­dors de La Farga, per a les Masies de Vol­tregà i també Sant Joan de les Aba­des­ses, que s’hi va incor­po­rar l’any pas­sat perquè la família també tenia la Fun­dació Pri­vada Josep Mon­cusí. A les Masies els van aco­llir com a indústria i, a Sant Joan, com a família i, arran de la mort del senyor Fisas, es van fusi­o­nar les dues i van esten­dre les beques. Són per poder fer graus supe­ri­ors o idi­o­mes. No s’ha fet cap cele­bració dels deu anys del museu per pri­o­rit­zar que tots els diners de la fun­dació es des­ti­nin a beques.
Quan­tes se n’han donat?
S’han donat 690 beques, que sig­ni­fica 1 milió d’euros inver­tits. Neces­si­tem per­so­nes que puguin cur­sar estu­dis i no tot s’acaba en estu­dis de grau supe­rior, però ente­nem que és una via més perquè l’entorn pugui créixer i, per tant, volem aju­dar en el fet que hi hagi gent for­mada, amb inqui­e­tuds, pre­pa­rada i, si és pos­si­ble, que es quedi a La Farga, al ter­ri­tori i a la comarca. Això ho ha pro­mo­gut sem­pre la família empresària. La diferència amb altres empre­ses fami­li­ars és que La Farga és un model que sem­pre ha pri­o­rit­zat el negoci abans que la família i la via­bi­li­tat del negoci a llarg ter­mini. I la fun­dació és una manera més d’afe­gir valor a aquest tarannà que sem­pre ha mogut la família. També donem el premi Vicenç Fisa i Come­llas, jun­ta­ment amb la Uni­ver­si­tat de Vic, que té per objec­tiu l’impuls de l’excel·lència dels estu­di­ants que pre­sen­ten el tre­ball de final de grau. Inten­tem posar el nos­tre gra­net de sorra per a l’entorn.
Qui­nes ini­ci­a­ti­ves més fan?
Som part de les empre­ses impul­so­res dels pre­mis bia­nu­als Inno­va­cat i tenim un vin­cle molt estret amb la Uni­ver­si­tat de Vic. Cre­iem fer­ma­ment que s’ha de con­ti­nuar tre­ba­llant amb el binomi empresa-uni­ver­si­tat, perquè col·labo­rar amb la uni­ver­si­tat ens dona un retorn a l’empresa i a l’entorn.
Veig que gai­rebé el muni­cipi sense La Farga i a la inversa no exis­ti­rien.
Hi ha una forta vin­cu­lació. En l’àmbit històric La Farga, amb la com­pa­nyia Lacam­bra, que és la pri­mera del grup, va ser aco­llida per les Masies. El riu passa pel mig, la colònia indus­trial i les cases ja no hi són, però s’ha anat man­te­nint i amb l’Ajun­ta­ment hi ha molta col·labo­ració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.