Cinema

Mulero desencadenat

El realitzador gironí Ivan Mulero acaba de rodar un nou treball protagonitzat per Macarena Gómez, que es pot convertir en sèrie

Des­ta­car en el pano­rama audi­o­vi­sual resulta com­pli­cat. Només amb la com­bi­nació de talent i per­se­ve­rança un pot fer-se un lloc avui dia en aquest sec­tor tan com­pe­ti­tiu. Encara que, com afirma Ivan Mulero, no fan falta tan­tes coses “sinó les ganes!” I d’això en va més que sobrat, aquest gironí que ja porta rodats més d’una dot­zena de curt­me­trat­ges i vide­o­clips, amb un bon gra­pat de pre­mis que valo­ren la seva feina. Ara acaba de rodar Camisa de fuerza, el seu curt més ambiciós, que, si tot va bé, podria con­ver­tir-se en sèrie. I, és clar, con­fir­ma­ria Mulero com un rea­lit­za­dor a qui caldrà seguir les pas­ses.

Pro­ta­go­nit­zat per Maca­rena Gómez, Octavi Puja­des, Tanya Que­sada i Júlia Creus, Camisa de fuerza és un salt enda­vant en la seva ful­gu­rant car­rera com a direc­tor de curt­me­trat­ges i una nova adap­tació d’una novel·la gràfica d’El Tor­res, guio­nista de còmics de renom inter­na­ci­o­nal que tre­ba­lla als Estats Units i que també firma el guió. Rodat a l’Hos­pi­tal del Tòrax (Parc Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya), on han fil­mat J.A. Bayona, Paco Cabe­zas i Jaume Bala­gueró, actu­al­ment està en fase de post­pro­ducció. Argu­men­tal­ment, gira al vol­tant d’una història clàssica de ter­ror pro­ta­go­nit­zada per dos ger­mans (un noi i una noia que es diuen Àlex) que, per cau­ses ter­ri­bles, es veuen sepa­rats i endinsa l’espec­ta­dor en els abis­mes inson­da­bles de la boge­ria.

Abans d’això, Ivan Mulero, que prové del camp del dis­seny gràfic i s’ha for­mat a l’Escola de Cinema de Bar­ce­lona, por­tava acre­di­tada una ful­gu­rant car­rera en el ter­reny del curt­me­tratge, amb obres des­ta­ca­des com ara Orión, fina­lista i menció d’honor al CUFF de Filadèlfia i menció espe­cial del jurat al cer­ta­men de curts Japón/España orga­nit­zat pel Depar­ta­ment de Cul­tura del Japó. “És un drama fantàstic molt auto­bi­ogràfic i un dels tre­balls més rodons que he fet. Hi tracto el tabú de la mort de forma metafòrica fent paral·lelis­mes de com s’ima­gina un nen la mort del seu avi a través d’una lluita de guer­rers samu­rais. Molta la gent que em diu que li toca la fibra perquè s’hi sent iden­ti­fi­cada”, declara Mulero.

Ante­ri­or­ment, també va trans­cen­dir el seu tre­ball fet a Hoy me ha pasado algo muy bes­tia (2017), adap­tació d’un còmic d’un super­he­roi urbà amb guió d’El Tor­res, basat en la novel·la homònima de Daniel Esto­rach, que va resul­tar pre­miat a l’IFF de Mar­be­lla. És segu­ra­ment el curt que ha obert més por­tes a aquest jove cine­asta nas­cut a Sant Joan de les Aba­des­ses i que recent­ment ha obtin­gut el premi Ten Outs­tan­ding Young Per­sons (TOYP) en la cate­go­ria de cul­tura que atorga la Jove Cam­bra Inter­na­ci­o­nal (JCI).

Apos­tar per la cre­ació

“Només em queda rodar a Girona. El meu somni és fer un film ambi­en­tat a la ciu­tat i, per què no, de super­he­rois, que ja tinc pen­sat”, declara Ivan Mulero. Però, amb la mateixa fran­quesa, cri­tica que ho veu com­pli­cat, perquè no entén que costi tant rodar-hi “si no ets una pro­duc­tora nord-ame­ri­cana com ara HBO o core­ana”, iro­nitza. Aposta perquè Girona, “on hi ha molt talent”, impulsi equi­pa­ments com el cen­tre de cre­ació madri­leny Mata­dero, que ofe­reix espais per poder rodar, ballar, tocar música, pin­tura, etc. “Cal apos­tar més per la cre­ació!”, remarca. “Par­ti­cipo en tots els con­cur­sos de fil­mació en 24 hores i com­provo l’alt nivell que hi ha.” Ho diu ell, que ja ha gua­nyat dos edi­ci­ons de l’Aco­co­exprés i el Just for Flowe­res 2017.

Cine­ma­togràfica­ment, es con­si­dera “fill dels noranta” i s’emmi­ra­lla en el vene­rat Robert Rodri­guez, “per arte­sa­nal i pio­ner del cinema digi­tal”, i rei­vin­dica Luc Bes­son, “que ha fet tant pel cine d’acció euro­peu”. Li agra­den els film en què els gèneres s’amal­ga­men. Defuig el rea­lisme i li agrada mos­trar els meca­nis­mes perquè “el públic sigui sem­pre cons­ci­ent que està veient una pel·lícula”. De petit era dels qui enga­nya­ven als amics perquè par­ti­ci­pes­sin en les seves fil­ma­ci­ons. Ara, estem segurs que farien cua per pro­ta­go­nit­zar-los.

I Premi Enderrock per a un videoclip del grup Buhos

La mútua afició pels còmics va unir per xarxes socials l’amistat entre Ivan Mulero i el guitarrista d’A Sound of Thunder, Josh Schwartz. Quan el grup va decidir versionar l’himne de Catalunya, Els segadors (The Reapers) , no s’esperaven el ressò que va tenir aquest tema de power metal que fa posar la pell de gallina. “Ho van petar. L’efecte va ser super viral”, recorda el realitzador. “Coneixien els meus treballs previs i va ser quan em van comentar que vindrien de gira per Catalunya que es van posar en contacte amb mi perquè filmés la seva actuació en directe a Razzmataz perquè elaborés un videoclip, que ha quedat molt cinematogràfic i tan èpic com ells l’interpreten”, explica Mulero, que recorda aquesta com una “experiència fantàstica” i “el millor tracte” que ha tingut mai amb una banda de músics, “per la seva professionalitat i confiança”. El realitzador gironí s’ha especialitzat a rodar videoclips i del seu currículum destaquen els de cançons com ara La fin absolute du monde d’Olvido, Fantàstica de Porto Bello i Barcelona s’il·lumina de Buhos. Per aquest últim treball, va guanyar l’any passat el premi Enderrock al millor videoclip del 2016.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia