Arts escèniques

Llum i aire per a Fira Tàrrega

La direcció liderada per Jordi Duran ha certificat una valenta empenta en les dramatúrgies per a les arts de carrer

Vero Cendoya emociona amb una peça sobre l’autisme i Pont Flotant integra amb la seva carismàtica humanitat

That’s all, folks!, L’equip lide­rat per Jordi Duran va tan­car ahir la seva dar­rera direcció artística de Tàrrega. Ha estat la seva vui­tena Fira Tàrrega.(quan, dar­re­ra­ment, hi havia l’acord no escrit que els direc­tors aguan­ta­ven qua­tre edi­ci­ons) Al novem­bre es podria conèixer quin dels cinc pro­jec­tes pre­sen­tats tria el jurat for­mat per mem­bres de l’Ajun­ta­ment, la Gene­ra­li­tat i veus del sec­tor artístic. Duran ha reim­pul­sat el car­tell gràcies al des­ple­ga­ment de les dra­matúrgies, en part perquè els nous cre­a­dors “tenen la neces­si­tat d’expres­sar-se també des del car­rer”. Bona part dels cre­a­dors joves han debu­tat en les arts del car­rer. I s’ha inves­ti­gat en noves for­mes híbri­des de dis­ci­pli­nes escèniques. Sabent que en el risc hi ha encerts i trets fallits, el car­rer és, avui, lloc de tro­bada amb el nou públic i opor­tu­ni­tats per plan­te­jar refle­xi­ons i con­flic­tes.

La militància dels artis­tes con­ta­gia bona part dels seus espec­ta­cles. Lali Álva­rez (Ragazzo, Bar­ce­lona (con­tra la paret)) ha aban­do­nat la paraula per cons­truir una obra amb una llen­gua inven­tada en què narra la por d’uns ciu­ta­dans temo­ro­sos dels trets dels franc­ti­ra­dors ene­mics: The tzpar (L’espera) acon­se­gueix emo­ci­o­nar quan el vio­lon­cel expressa les pors i les espe­ran­ces. The tzpar remet al des­con­sol per la mort de la innocència.

Molt més cons­truc­tiu és Hun­ting for the uni­corn, de Vero Cen­doya. L’autora de La par­tida signa amb Becki Parker un tre­ball molt res­pectuós sobre l’autisme. Parker, a qui fa tres anys li van diagnos­ti­car un autisme, diu: “No estic malalta, estic tren­cada.” La peça apo­dera Parker alhora que ense­nya un món hipnòtic (amb un mis­teriós uni­corn reflec­tint-se pels miralls) que els altres mor­tals no poden cop­sar, “aquests són els meus poders espe­ci­als”, insi­nua Parker al pro­grama de mà.

Els valen­ci­ans de Pont Flo­tant han tor­nat a fer visita a Tàrrega. És una plaça fixa. I els pro­gra­ma­dors els bus­quen per la seva forma fresca de fer tea­tre. A Les 7 diferències juguen a ense­nyar la diver­si­tat de pro­cedències de ciu­ta­dans valen­ci­ans (siguin de Catar­roja de tota la vida, de València, o vin­guts de Gui­nea, la Xina, Perú, l’India). Fan una història molt prima, sense gaire pro­fun­di­tat, apa­rent­ment, tot i que apor­ten infor­mació i, sobre­tot, plas­men el som­riure de satis­facció entre el públic. El seu és un tea­tre de men­ja­dor, amb un to infor­mal i sem­pre espon­tani que fa la sen­sació de veure jocs infan­tils pel forat del pany. No hi ha els esclats poètics de mun­tat­ges ante­ri­ors. Pont Flo­tant con­ti­nua fidel a expres­sar a escena els seus inter­ro­gants vitals (des de la infància i l’amis­tat fins a l’eman­ci­pació i la mater­ni­tat). Ara res­po­nen a la tesi “Quan conei­xes algú, com­pro­ves que és tan dife­rent com tu.” Impla­ca­ble.

La com­pa­nyia Psirc (que van sor­pren­dre amb Acro­me­tria i que han tre­ba­llat al cos­tat dels Sixto Paz en el mun­tatge negríssim Ten­der Napalm) ha cons­truït una peça molt com­plexa quant a com­ple­ment cir­cen­ses (nota­ble joc de llum i sonor, així com una mani­pu­lació d’objec­tes molt sug­ges­tiva) però una dra­matúrgia insu­fi­ci­ent: sense con­cre­tar un to (si pretén des­per­tar ansi­e­tat o comèdia simpàtica) els per­so­nat­ges/actors entren en una cova ine­xis­tent i, final­ment, en sur­ten indem­nes sense cap expli­cació. El direc­tor del Tra­pezi, Lean­dro Men­doza, ja va detec­tar la falta de nar­ra­tiva dels acròbates i la neces­si­tat de cons­truir al cos­tat d’un dra­ma­turg en l’edició del 2017. Cal seguir creixnt.

Balanç? La Fira remarca que hi ha hagut una ocu­pació del 96% de les entra­des venu­des als espec­ta­cles de sala (sense comp­tar ahir a la tarda). Al car­rer, Duran admet que són sen­sa­ci­ons sub­jec­ti­ves però que “hi ha hagut molt bon ambi­ent perquè és un públic que té ganes de veure tea­tre”. I han fet rècord de pro­gra­ma­dors, ja que han superat el miler dels cinc con­ti­nents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia