Els 32 ‘troians’

Després d’Operetta i Allegro, Cor de Teatre vol fer un pas més dramatúrgic i abandonar les escenes cantades amb esquetxos còmics per narrar una versió de La Ilíada i L’Odissea, amb els seus déus i els seus herois, tan èpics com patètics. Hi ha la tragèdia grega i alhora no s’abandona el punt de comicitat. Troia, una veritable odissea! s’estrena aquest vespre al Municipal de Girona i farà temporada del 13 al 30 de desembre a la Sala Gran del TNC. Seran els 32 membres de Cor de Teatre els que lluitaran a favor que el públic disfruti d’una història tràgica i amb punts de sarcasme en una nova reescriptura de la llegenda que és el bressol de la literatura europea. Després de Kassandra i Una iliada d’aquest any, es torna a l’univers dels déus i els herois capaços d’acceptar malediccions per convertir-se en personatges eterns.

Ja fa vint anys que es va fundar el Cor de Teatre a Banyoles i no ha deixat mai d’assajar (a excepció de quan van emprendre una gira internacional amb Operetta). El gran valor d’aquesta formació, que vol apropar la música clàssica amb arranjaments a cappella i tenyint-los de tons còmics (fins ara), és el seu conjunt. Així ho va entendre Joan Maria Segura (ex-Egos Teatre, entre molts altres mèrits), que n’ha assumit la direcció escènica i coreogràfica, a patir del guió i la direcció musical de David Costa. Segura defineix la peça com a teatral-plàstico-musical. També l’espai escènic de Xavier Erra reforça la idea de grup. Com en l’inici de L’Odissea, quan Homer descriu el treball de tota la companyia plegant i desplegant veles camí de retorn a casaa. Un retorn a Ítaca que provaran d’evitar els déus.

El projecte va arrencar fa dos anys i té el suport de Temporada Alta (que els ha produït tots els seus títols des del Concert tempestiu, del 2010, dirigit per Xicu Masó) i també del TNC. Xavier Albertí, el director artístic del teatre públic, celebra la labor de renovació del cant coral d’aquesta formació emparentant-la amb les formes teatrals. Per Costa, la intenció és que el públic poc habituat amb la música, reconegui partitures i que, més tard, vulgui escoltar la seva versió original. Per a Troia! Pere-Mateu Xiberta ha fet adaptacions de compositors com ara Bach, Wagner, Dvorak, Mozart, Haendel, Purcell o Verdi, entre d’altres.

Aquesta Troia! té diversos registres de lectura: pot ser viscuda com una aventura per a la canalla, com un cant a la inutilitat de les guerres o com una versió carregada de picades d’ullet als espectadors que coneguin a fons aquestes dues històries. S’han permès algunes llicències en favor de la dramatúrgia, com ara fer que Ulisses lluiti en la guerra final de Troia, per construir un punt comú entre les dues històries que naveguen paral·leles. La peça ha procurat que “cada nota tingui el seu gest; cada acció, la seva frase musical”, comenta Costa.