Llibres

La pintura de la veu

Es preveu vendre un milió i mig d’exemplars d’entre els 50.000 títols que hi haurà a les parades

Fins a quinze països celebraran el seu Sant Jordi particular

En no-ficció, el títols polítics seran els més venuts

“L’escrip­tura és la pin­tura de la veu”, va dir el filòsof francès Vol­taire. I avui molts dels car­rers prin­ci­pals de cap a 250 muni­ci­pis cata­lans s’omplen de lli­bres i, segons Vol­taire, de pin­tura, de veus, d’estils i pro­pos­tes. Cen­te­nars de milers de per­so­nes vol­ta­ran pels car­rers amb lli­bres i roses a les mans i mira­des àvides a la recerca d’aquell autor, d’aquell títol que els satis­faci.

A les para­des es podran tro­bar més de 50.000 títols a dis­po­sició del públic. Una quan­ti­tat ina­bas­ta­ble que ens fa dema­nar-nos si es publica exces­si­va­ment. Una pre­gunta que no està direc­ta­ment rela­ci­o­nada amb el mer­cat actual, en què els cos­tos d’edició s’han rebai­xat. Per ado­nar-nos que no és cosa d’ara només cal lle­gir aques­tes parau­les: “L’enorme mul­ti­pli­cació de lli­bres, de totes les bran­ques del conei­xe­ment, és un dels grans mals de la nos­tra època.” Ho va dir Edgar Allan Poe a mit­jan segle XIX.

Espon­jar els car­rers

Aquesta allau de lli­bres i de nove­tats va acom­pa­nyada del mateix feno­men en versió humana. S’estima que poden coin­ci­dir al cen­tre de Bar­ce­lona 1,2 mili­ons de per­so­nes. Per aquest motiu, i en favor de la segu­re­tat i de la como­di­tat, nova­ment es faran assa­jos de com espon­jar els car­rers afe­gint vies trans­ver­sals com el car­rer Con­sell de Cent i espais alter­na­tius com el cada cop més con­so­li­dat pas­seig de Sant Joan.

Segons van avançar fa pocs dies els repre­sen­tants del Gremi de Lli­bre­ters de Cata­lu­nya i de la Cam­bra del Lli­bre de Cata­lu­nya, a través dels seus pre­si­dents, Maria Carme Fer­rer i Patrici Tixis, res­pec­ti­va­ment, es preu ven­dre un milió i mig d’exem­plars, que repre­sen­ten una fac­tu­ració de més de vint mili­ons d’euros. Aquest ves­pre es con­fir­marà o es des­men­tirà l’aug­ment pro­nos­ti­cat del 2% res­pecte del Sant Jordi de l’any pas­sat. També sabrem aquest ves­pre la dada frívola de quins han estat els deu lli­bres més venuts en ficció i en no-ficció. En el pri­mer cas és segur que hi haurà les dues novel·les dels dos pre­mis més ben dotats, el Ramon Llull, que va gua­nyar Rafel Nadal amb El fill de l’italià (Pla­neta), i el Sant Jordi, que Jordi Cabré es va endur amb Digues un desig, en aquesta ocasió publi­cat per la nova edi­to­rial Enci­clopèdia, del grup Enci­clopèdia Cata­lana.

És molt pro­ba­ble que també entrin a la llista autors habi­tu­als com Sílvia Soler amb El fibló (Columna), Albert Espi­nosa amb El millor d’anar és tor­nar (Rosa dels Vents) i el debu­tant, en això de la novel·la, Gerard Quin­tana i la seva obra Entre el cel i la terra (Columna).

En no-ficció és pre­vi­si­ble que els títols més venuts siguin els sig­nats per polítics i advo­cats impli­cats en el procés inde­pen­den­tista. Alguns exem­ples poden ser Con­tes des de la presó (Ara Lli­bres), d’Oriol Jun­que­ras, i, a la mateixa edi­to­rial, Espe­rança i lli­ber­tat, de Raül Romeva. I el tàndem de Jordi Cui­xart i Gemma Nierga,Tres dies a la presó. Un diàleg sense murs (Rosa dels Vents). També els d’advo­cats dels polítics entren en joc, com ara Gon­zalo Boye (Y ahí lo dejo... Crónica de un pro­ceso, a Roca Edi­to­rial) i Jaume Alonso-Cue­vi­llas (1 judici (polític) i 100 pre­gun­tes, a Símbol Edi­tors).

I és que Sant Jordi –la diada, no el patró– cata­la­nitza els lec­tors, segons les dades dels lli­bre­ters. Si la resta de l’any les ven­des de ficció es repar­tei­xen el 70% en cas­tellà i el 30% en català, en la jor­nada d’avui s’espera que, com altres anys, el per­cen­tatge gai­rebé s’inver­teixi i que les ven­des de títols en català superin de llarg el 60% del total.

Sant Jordi al món

Aquesta diada fes­tiva, cul­tu­ral i també força rei­vin­di­ca­tiva –els dar­rers anys encara més– de mica en mica es va escam­pant per tot el món. Prova d’això és que cada cop se cele­bra a més llocs. Aquest any, una quin­zena de països s’afe­gi­ran a la cele­bració, tot i que en cada ter­ri­tori una mica a la seva manera, natu­ral­ment. A més de venda de lli­bres i roses, es faran lec­tu­res d’autors cata­lans –en algun cas pre­sents–, repre­sen­ta­ci­ons tea­trals, con­ferències, reci­tals, es pro­jec­ta­ran docu­men­tals, etcètera.

Per mitjà de la Xarxa Uni­ver­sitària d’Estu­dis Cata­lans a l’Exte­rior, coor­di­nada per l’Ins­ti­tut Ramon Llull, i en col·labo­ració amb les dele­ga­ci­ons del Govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, s’han pro­gra­mat actes cul­tu­rals al llarg de tota la set­mana pas­sada, i fins a avui, a ciu­tats com ara Roma, Chi­cago, Lon­dres, Brus­sel·les, Sant Peters­burg, Mont-real, Ciu­tat de Mèxic, Buca­rest, París, Gra­nada, Edim­burg, Berlín, Hèlsinki i Cork, entre d’altres. A més, gai­rebé totes les uni­ver­si­tats que ofe­rei­xen docència d’estu­dis cata­lans i els casals cata­lans orga­nit­za­ran para­des amb lli­bres i roses per la diada. Gran part d’aques­tes acti­vi­tats es poden con­sul­tar al por­tal #Book­san­dRo­ses, impul­sat pel Diplo­cat, que agrupa tots els actes amb lli­bres i roses ins­pi­rats en la tra­dició cata­lana.

La cli­ma­to­lo­gia sem­bla que en gene­ral serà benèvola a tot el país. Tot i que per Sant Jordi la gent surt amb parai­gua, si cal.

Hem començat amb una citació i n’hem afe­git algu­nes de rela­ci­o­na­des per ama­nir l’arti­cle. Aquí va la dar­rere, del teòleg escocès Tho­mas Chal­mers: “La feli­ci­tat de la vida con­sis­teix a tenir alguna cosa a fer, algú que esti­mar i anhe­lar alguna cosa” –molts, un país lliure–. Bon Sant Jordi a tot­hom.

CITACIONS PER AMENITZAR EL DIA

Un llibre és un regal fantàstic, perquè moltes persones només llegeixen per no haver de pensar
André Maurois
Novel·lista i assagista francès
Llegir un llibre ensenya més que parlar amb el seu autor, perquè al llibre ha posat les seves millors idees
René Descartes
filòsof
Pel gruix de la pols damunt els llibres d’una biblioteca pública es pot mesurar la cultura d’un poble
John Steinbeck
novel·lista nord-americà
Quan era jove, gairebé sempre llegia per aprendre; ara, de vegades, llegeixo per oblidar
Giovanni Papini
escriptor italià
La lectura és com l’aliment: el profit no està en proporció del que es menja, sinó del que es paeix
Jaume Balmes
filòsof i teòleg català
Vaig fer un curs de lectura ràpida i vaig poder llegir ‘Guerra i pau’ en vint minuts. Crec que explicava coses de Rússia
Woody Allen
Cineasta i escriptor nord-americà
El pitjor d’escriure és quan has enllestit un capítol i la màquina d’escriure no aplaudeix
Orson Welles
cineasta nord-americà
El món podria existir molt bé sense la literatura, i encara millor sense l’home
Jean Paul Sartre
filòsof i escriptor francès

Lectura de ‘Quanta, quanta guerra...’ a l’Institut d’Estudis Catalans

“Si prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res”, va dir Ciceró. Els responsables de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) potser van llegir aquestes paraules quan van decidir inaugurar, fa gairebé set anys, el jardí Mercè Rodoreda a la seu del Raval. Un pati amb les flors i plantes que apareixen a les obres de l’autora: camèlies, cineràries, glicina blanca, llessamí...

A més, dos cops l’any, organitzen una lectura de fragments d’obres rodoredianes, fent-ho coincidir amb els mesos del naixement (10 d’octubre del 1908) i la mort (13 d’abril del 1983) de Mercè Rodoreda. Aquest any, la lectura del mes d’abril es farà avui.

L’acte començarà a les cinc de la tarda amb la benvinguda de Joandomènec Ros, el president de l’IEC, i seguidament tindrà lloc, al jardí Mercè Rodoreda, la lectura de fragments de Quanta, quanta guerra… Tot seguit, la companyia de teatre Eòlia oferirà al pati de l’IEC l’espectacle 18 escenes de ‘La plaça del Diamant’.

Per celebrar la diada l’IEC també té la tradició d’obrir al públic les portes de la seva seu, la Casa de Convalescència, al carrer del Carme, 47, de Barcelona. Des de les deu del matí fins a les cinc de la tarda, es podran visitar els espais principals de l’edifici: la sala Prat de la Riba, la capella, el pati, el claustre, l’Espai Pompeu Fabra i, naturalment, el jardí Mercè Rodoreda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.