A ritme de cintura

“Em fa molta il·lusió aquest con­cert, és la millor part de la gira que estem fent per Europa perquè han pogut venir els meus fami­li­ars, amics i gent que conec de tota la vida. Jo pas­sava els estius molt a prop d’aquí”, va expli­car la nit de dilluns Álvaro Soler a Cap Roig , davant un públic entu­si­as­mat de totes les edats que ja a la pri­mera cançó, No te vayas, s’havia posat dret per ballar. El noi de Sant Cugat que després d’aca­bar la car­rera d’engi­nye­ria va deci­dir mar­xar cap a Berlín per pro­var sort i s’ha aca­bat con­ver­tint en una estre­lla inter­na­ci­o­nal amb hits que han ocu­pat les pri­me­res posi­ci­ons de les llis­tes d’èxits va con­ver­tir els jar­dins de Cale­lla de Pala­fru­gell en un esce­nari íntim, bai­xant a can­tar i ballar entre els públic en dues oca­si­ons. La con­nexió va ser imme­di­ata i després de can­tar La Liber­tad Soler va agrair-la expli­cant que no és el mateix tocar en un país com Ale­ma­nya o bé a casa: “aquí es nota que hi ha la tra­mun­tana”, va bro­me­jar. La sim­pa­tia és un tret carac­terístic d’aquest músic, que acon­se­gueix ani­mar tot­hom amb les seves tor­na­des enco­ma­na­dis­ses. Després d’Ella –tot un himne al ieisme, s’ha de dir– i d’Au, Au, Au, va arri­bar un dels moments àlgids del con­cert, amb El mismo sol, que va ser la cançó que fa cinc anys el va cata­pul­tar a la fama gràcies a la versió que va fer amb Jen­ni­fer López. Amb tot­hom core­jant, Soler es va atre­vir a ballar el swift-swift i va fer escla­tar una allau de ria­lles abans de posar-s’hi amb Yo con­tingo, tu con­migo, que també va apro­fi­tar per jugar amb el públic fent-li fer dife­rents veus. Tot seguit va inter­pre­tar Libres amb l’única dona de la seva banda, la vio­lista ale­ma­nya Mic­ha­ela Dan­ner. Soler va agrair-li, com a la resta de músics que l’acom­pa­nyen en aquesta gira, que són gai­rebé tot ale­manys, els seu esforç per can­tar en cas­tellà. Després d’Ani­mal, va arri­bar la part més rela­xada del con­cert, amb Niño per­dio, Cuando vol­verás i Esperándote. Lla­vors, una de les sor­pre­ses de la nit, un duet amb la seva pare­lla, la també can­tant Sofia Ellar. I a par­tir d’aquí cap amunt: Agosto, Loca, Histérico, i l’espe­rada La Cin­tura –que Soler va apro­fi­tar per recla­mar menys xar­xes soci­als i més vida real–, Bonita –amb el seu germà, Greg– i el final apoteòsic de Sofía.