De la violència xilena a la del món sencer
El Museu Memorial de l’Exili ( Mume ) presenta fins al 3 de novembre l’exposició Genocide Project. Espais d’excepció, un treball en procés de l’artista xilè Eduardo Gómez, que ja en va mostrar un avançament al mateix museu, l’any 2017. Amb la dictadura xilena com a referència, Gómez, doctor en belles arts per la Complutense de Madrid i llicenciat en psicologia, vincula art, testimoni i memòria a través d’una sèrie d’imatges de violència que sacsegen l’espectador i l’empenyen a reflexionar sobre la memòria col·lectiva de la repressió. L’objectiu de l’artista no és imitar la realitat, sinó fer-la visible des de la polèmica.
La mostra consta de quatre instal·lacions, una d’elles amb dos espais de videoart, en les quals víctimes i botxins interpel·len directament el visitant. El material recopilat procedeix de dues exposicions que van tenir lloc el 2016 al Museu de la Memòria i els Drets Humans i a la Villa Grimaldi, tots dos a Xile. L’artista apropa l’espectador a la percepció de la dictadura xilena a través de l’experiència individual de la representació de la mort en el nostre temps: el feminicidi, els desapareguts, els detinguts, els torturadors i els llocs de tortura i execució de la dictadura militar establerta a Xile entre 1973 i 1990 emocionen i esglaien. Tot i això, aquesta és només una cara d’un projecte global sobre conflictes d’arreu del món que es troba en construcció contínua.
Les peces creades per Eduardo Gómez es nodreixen d’imatges d’arxiu de víctimes de processos polítics violents, recopilades als països d’origen del conflicte, i de fotografies de llocs de tortura, reclusió i execució. Amb aquestes peces pretén ajudar a comprendre els esdeveniments i esbossar alguns dels problemes que vinculen l’art al testimoni i la memòria.
Altres propostes expositives del Mume són Rafael Ramis. Impulsor del Sindicalisme dels funcionaris de Catalunya (del 14 al 30 de setembre), i Notes sobre coses que passen de Mim Juncà, oberta fins al 13 d’octubre.
