Brossa rescata Fregoli

“L’art és vida, i la vida és transformisme”, va escriure Leopoldo Fregoli (Roma 1867- Viareggio 1936), parafrasejant Heràclit, en una dedicatòria autògrafa que li van demanar el 16 d’abril de 1905, al final d’una funció al teatre Novetats de Barcelona. El 1912, ja tindria espai propi a la ciutat, el cinema Salón Fregoli, al número 49 del passeig de Sant Joan, cantonada amb Consell de Cent, i fins i tot un veler amb el seu nom que participaria en diverses regates el 1900 i el 1901. Barcelona va ser, de fet, el 1894, la primera destinació, fora d’Itàlia, on va portar de gira els seus números espaterrants d’il·lusionisme, ventrilòquia, música i transformisme, i el seu èxit va ser tan fulminant, que de seguida van proliferar els imitadors: Donini, Francisco Llano o Fregolino (Eduardo Juncadella), que Joan Brossa encara veuria actuar. Excepte alguns crítics gelosos de rebaixar el vellut dels seus teatres a un públic plebeu i sorollós, tothom el va rebre com el que era: un clown, un actor còmic, un príncep de l’entremaliadura. Són els dons que més van atreure Joan Brossa, que des de petit va sentir una poderosa atracció per aquest artista italià que, en una sola funció, es transformava en desenes de personatges diferents, amb canvis vertiginosos de vestuari, perruca, dicció i temperament.

“El que a mi m’atreia de Fregoli i del transformisme en general era, per damunt de tot, l’efecte sorpresa, la rapidesa i el caràcter insòlit d’aquell espectacle”, recordaria anys després l’artista català en conversa amb Lluís Permanyer, davant del qual també evocaria la passió amb què en parlaven tant la seva àvia com el seu pare. Per Brossa, com per Fregoli, l’ànima del teatre no és la literatura, sinó el carnaval, una facultat que comparteixen amb l’art d’avantguarda, i en concret amb el futurisme i el surrealisme. No és pas casualitat que Marinetti recordés el rei del transformisme en el seu primer manifest, ni que Fregoli s’interessés ben aviat pel cinema, la més gran innovació artística del segle, produint els seus propis curtmetratges i explotant un Fregoligraph.

L’interès pel personatge i els seus espectacles, exemple de dinamisme escènic tant com de capgirament poètic, va animar Joan Brossa a recollir tota classe de documentació relacionada amb l’artista, des de fotografies i dibuixos, a autògrafs o cartells. La seva pròpia obra deu molt a l’ascendència de Fregoli, el transformisme del qual és al cor de tot el pensament estètic de Brossa. Aquest fons documental, cedit en comodat per l’Ajuntament de Barcelona, es conserva al Museu del Joguet de Catalunya per desig exprés del poeta, i ara ha servit de fonament per a l’exposició Les transformacions de Leopold Frègoli.

La mostra, que es podrà visitar fins al 24 de novembre, presenta una selecció dels materials sobre el transformista italià reunits per Brossa durant tota la seva vida, junt amb altres documents inèdits procedents de col·leccions particulars i del fons mateix del Museu del Joguet de Figueres.