Cinema

DIrectors

Robert Bellsolà

Robert Bellsolà Saborido

Llicenciat en econòmiques i dret, màster en ‘audiovisual management’ per la Media Business School; a punt de fer oposicions, ho va deixat tot per dedicar-se a la seva passió, el cinema

Al final dels títols de crèdit del seu pri­mer llarg­me­tratge, Passi el que passi, es pot lle­gir una frase amb intenció: “Un film inde­pen­dent fet sense sub­ven­ci­ons i per tant sense mal­gas­tar diner públic”, que és una defi­nició del caràcter i la manera de fer de Robert Bell­solà, lli­cen­ciat en econòmiques i dret per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i màster en audi­o­vi­sual mana­ge­ment per la Media Busi­ness School, qui, després de tres anys pre­pa­rant unes opo­si­ci­ons per ser advo­cat de l’Estat, ho va dei­xar tot per dedi­car-se a la seva ver­ta­dera passió, el cinema. En una entre­vista publi­cada a Foto­gra­mas, el 2011, Bell­solà asse­gu­rava: “És una pel·lícula molt sem­blat a com era jo. A vega­des, una mica gam­berro i super­fi­cial, i d’altres, molt gam­berro i molt super­fi­cial. És una comèdia en què el per­so­natge per­fec­ta­ment podria ser jo... Tots sabem que els matri­mo­nis amb fills follen poc... i hau­rien de follar més. Podríem dir que quan s’acaba Eyes wide shut (1999), de Stan­ley Kubrick, comença Passi el que passi. M’encanta la frase final de Nicole Kid­man: «Hem de follar més.»” El direc­tor asse­gu­rava que la pel·lícula fil­mada a les loca­lit­za­ci­ons d’Esta­nyol, Bes­canó, Aigua­viva i Girona i rodada “a la manera de Jim Jar­musch però al més pur estil de Far­relly i Apat­tow” tenia un pres­su­post reduït i si es va tirar enda­vant va ser gràcies als estal­vis, les apor­ta­ci­ons de fami­li­ars i amics i la col·labo­ració de TVC. Bell­solà, que en va fer publi­ci­tat a les prin­ci­pals xar­xes soci­als i la va pre­sen­tar en els fes­ti­vals de Mos­cou, Detroit i Nova York, la va poder estre­nar en 12 sales de Cata­lu­nya i Andorra, a més de ven­dre-la a França, Bèlgica, Rússia, Tur­quia i Polònia, fet que li va con­fir­mar que la seva aposta pel cinema era vàlida.

Tor­nant uns anys enrere, hem de recu­lar als dies en què el futur cine­asta es va can­sar d’estu­diar dret i va entrar a tre­ba­llar a MTV (Music Tele­vi­sion) Lon­don, on va par­ti­ci­par en la sèrie docu­men­tal Models in the house. Més tard va fun­dar Aigua­viva Films, una pro­duc­tora amb què es va fer un nom amb el making off de Sol­da­dos de Sala­mina i el docu­men­tal Sala­mi­nos, que va ser emès per TVC, i amb Iaies cui­ne­res, un docu­men­tal a través d’un cen­te­nar de per­so­nes que tre­ba­lla­ven per recu­pe­rar i man­te­nir viva la memòria històrica de la cuina tra­di­ci­o­nal cata­lana. També va rea­lit­zar vide­o­clips per a Uni­ver­sal Music Spain i The Pep­per Pots i docu­men­tals com ara Cinema do mar i Bra­sil somos nós, que va gua­nyar el premi del públic i el premi Miño del Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Cine d’Ourense i va ser selec­ci­o­nat per al Fes­ti­val de Màlaga.

L’èxit rela­tiu de Passi el que passi va donar ales a un direc­tor que tres anys més tard va anun­ciar que empre­nia una nova aven­tura, més ambi­ci­osa i d’un caire mar­ca­da­ment comer­cial, Dos a la carta, com va asse­gu­rar: “Una pel·lícula de debò que serà una «comèdia, comèdia, comèdia», amb un pres­su­post de 600.000 euros.”

Bell­solà havia après que el micro­me­ce­natge no era una solució i, com va expli­car Jordi Camps Lin­nell, en un repor­tatge que li va fer el 13 d’agost del 2013: “Tenia clar que no volia explo­tar el crowd­fun­ding, sobre­tot perquè el seu pro­ducte és comer­cial. Per això va apli­car una cosa que els ame­ri­cans saben fer molt bé, el brand­fun­ding. Així, total­ment amb diners pri­vats, la mei­tat del pres­su­post l’apor­ten grans mar­ques i empre­ses; com a com­pen­sació, apa­rei­xe­ran des­ta­ca­des als títols de crèdit i els seus pro­duc­tes es veu­ran en algun moment del film (a l’estil de les pel·lícules de James Bond). Pel que fa a l’ajut de les admi­nis­tra­ci­ons en espècie, el Bloom de l’Ajun­ta­ment de Girona cedeix dues càmeres de cinema; Salt faci­lita el viver empre­sa­rial com a seu de l’equip de pro­ducció i el Patro­nat de la Costa Brava aporta les imat­ges aèries. També 10 estu­di­ants de l’ERAM s’incor­po­ren en pràcti­ques a l’equip tècnic.”

La jugada li va sor­tir rodona. Un repar­ti­ment impor­tant: Adrià Collado, Sergi López –al qual i segons expli­cava va sub­or­nar amb un paquet de bru­nyols–, Andoni Agir­re­go­mezkorta, Melani Oli­va­res, Caro­lina Bang i Mar­cel Tomàs; els cameos de Julio Sali­nas, Car­los Núñez, Santi Millán i Vanessa Lorenzo, i un rodatge de 40 dies van parir una comèdia fresca i esbo­jar­rada que va ser cas­ti­gada per la crítica però esti­mada pel públic, i li va donar empenta per con­so­li­dar la passió cinèfila. El 2017 el rea­lit­za­dor va tre­ba­llar inten­sa­ment en la rea­lit­zació del docu­men­tal Bikes, bread & medi­ta­tion, que, coin­ci­dint amb la presència cada vegada més relle­vant de ciclis­tes d’arreu del món a les comar­ques giro­ni­nes, va con­tri­buir a difon­dre la imatge d’una ciu­tat mar­cada per l’afecció a les bici­cle­tes, que és el final o l’inici del car­ril bici i cada cop són més les per­so­nes que fan ser­vir el vehi­cle de dues rodes per des­plaçar-se.

Títol Pel·licula
Director:
text item
Any:
text item
Intèrprets:
text item

L’hereu de la fleca

Des que el 1892, Pere Bellsolà Bertran, originari d’Aiguaviva (Girona), va fundar la fleca Bellsolà a la plaça del Gra de Girona, passant per Pere Bellsolà Fonalleras, que va transformar el negoci en una gran multinacional que va ser venuda però conservant el forn de l’avinguda Sant Francesc, la tradició flaquera s’ha mantingut en la família del realitzador Robert Bellsolà Saborido, qui, juntament amb la seva muller, Mireia Oliveras, va fundar l’Antiga Casa Bellsolà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia