Figures, del 1792 fins avui

El Fes­ti­val IF dedi­carà aquesta edició i la vinent a la figura i el cos. Ho fa des d’una mirada molt àmplia que va des de recu­pe­rar els tite­lles dels Bone­cos de Santo Aleixo de Por­tu­gal (que tenen el reco­nei­xe­ment de Patri­moni Imma­te­rial de la Huma­ni­tat per la Unesco), que daten del 1792, fins a les pro­pos­tes més actu­als com ara les copro­duc­ci­ons entre pares i filles El lloc? de ser nosal­tres, dels Ayme­ric, o La fulla blanca, dels Bai­xas. El fes­ti­val s’hos­tatja en dife­rents espais del 6 al 17 de novem­bre de Bar­ce­lona (Arts Santa Mònica, Ins­ti­tut del Tea­tre, Hiros­hima) i de Saba­dell (Ca l’Estruch) i Santa Coloma de Gra­me­net (Tea­tre Sagarra, Audi­tori Can Roig i Tor­res i Can Sis­teré).

L’IF com­pleix el difícil repte de ser l’hereu de l’històric Fes­ti­val de Tite­lles i Noves Esce­nes de l’Ins­ti­tut del Tea­tre (després que el Neo aguantés molt poc temps, per difi­cul­tats econòmiques). Ara, l’IF té una peri­o­di­ci­tat bien­nal. Els senars, com aquest, es fa visi­ble la difusió amb actu­a­ci­ons arreu. Els parells estan cen­trats en la inves­ti­gació a través de debats i en la cre­ació, sala d’assaig endins. Amb un pres­su­post de 30.000 euros anu­als fan pos­si­ble pro­duc­ci­ons que poste­ri­or­ment fan gira inter­na­ci­o­nal (com el Cases, de Xesca Salvà).

L’IF s’ager­mana amb altres fes­ti­vals com ara Palma amb la Dansa (per fer via­ble Las her­ma­nas Verán, d’Andrea Cruz), els CVen­tre Naci­o­nal d’Estras­burg (Ride, de Juste Après), Eifas­brik de Han­no­ver (Human form II, de Minako Seti), L’anima a l’esquena (El lloc? de ser nosal­tres), el Cen­tre Dramàtic Gallec (Soma,de Javier Marín i Joaquín Jara). Una de les per­les del fes­ti­val és Desde el azul, Inés Pasic, una cre­ació, feta entre Bòsnia i Perú, que uti­litza parts del cos per com­ple­tar les figu­res. Un joc simi­lar al d’Ay Ya!, de Maca­rena Recu­erda Sep­he­red.