Còmic

Per als dolents, carbó

Aquesta matinada, els Reis han passat de llarg dels caus dels dolents de ficció, però els queda un llibre de Manu González que recull les seves malifetes

El llibre ‘Villanos fantásticos’ en troba de màgics psicòpates, de criminals i de grans ments
Els dolents són necessaris perquè sense ells no tindrien sentit els grans herois positius

Aspi­ren a men­jar-se el món, però avui només es men­ja­ran una cosa: carbó. Són els dolents de ficció que han ali­men­tat els mal­sons dels lec­tors de novel·les i còmics, i de sèries de tele­visió i pel·lícules. Manu González ha fet una selecció de les pit­jors males peces de la història en el lli­bre Villa­nos fantásti­cos (Look).

González clas­si­fica els dolents segons àmplies tipo­lo­gies. La pri­mera de totes fa referència al caràcter màgic de la seva natu­ra­lesa, tenen un ori­gen fosc i inver­sem­blant i només la fan­ta­sia dels guio­nis­tes o l’herència de mil·lenàries lle­gen­des els podrien crear. Hi tenim Anna­be­lle, la nina maleïda de la nis­saga cine­ma­togràfica Expe­di­ente War­ren, basada en les vivències reals del matri­moni War­ren, que es va dedi­car a inves­ti­gar casos para­nor­mals com el de la nina que pre­nia vida per fer el mal. En aquest mateix apar­tat tro­bem un per­so­natge real però que per la seva presència a l’uni­vers de ficció s’ha con­ver­tit en un ésser fantàstic: Ras­putín. El lli­bre pren la referència del Ras­putín que surt a la sèrie de còmic de Mike Mig­nola Hell­boy, però també el podem tro­bar en una altra inter­pre­tació com a nèmesi de Corto Maltès. En aquest grup de màgics i dolents no hi poden fal­tar Lord Val­de­mort, de Harry Pot­ter; Mor­gana Le Fay, del cicle artúric; Malèfica, la fada més dolenta; El Grinch, el més com­ba­tent ene­mic con­tra el Nadal; Sau­ron, la força per­versa d’El senyor dels anells; Freddy Kru­e­ger, el mal­son dels ado­les­cents del car­rer de l’Om; Pin­head, ter­rorífic i angoi­xant pro­ta­go­nista de Hell­rai­ser, i, entre altra mala gent, dos mites que tenen el seu ori­gen en velles lle­gen­des euro­pees: Gren­del, una esgar­ri­fosa cri­a­tura escan­di­nava que apa­reix al poema Beowulf, i Dràcula, el xucla-sang cen­tre­eu­ro­peu a qui va donar forma literària Bram Stoker.

Dolen­te­ries galàcti­ques

No només a la Terra hi ha gent d’inten­ci­ons per­ver­ses. Pas­se­jant per les galàxies també es poden tro­bar males peces. I si n’hem de triar una per sobre de les altres, no hi ha cap dubte que ele­gim el campió del cantó obs­cur de la força: Darth Vader, un dolent que demos­tra el poder de seducció del mal.

Un dolent no és d’entrada un per­so­natge rebut­jat: la fas­ci­nació pel mal­vat o mal­vada està ben pro­vada. Fins i tot entre els nens, que pre­fe­rei­xen per car­nes­tol­tes la dis­fressa de Darth Vader que qual­se­vol dels bons de la nis­saga dels Skywalker. També en aquesta colla de dolents inter­galàctics hi tro­bem Fre­e­zer, el tirànic empe­ra­dor de l’Imperi Galàctic de l’Uni­vers 7 i anta­go­nista de Son Goku en la seva etapa adulta. També d’un altre pla­neta és Ming, l’empe­ra­dor de Mongo, on va a parar Flash Gor­don. Ming, com Fumantxú, un altre dels cri­mi­nals des­ta­cats del lli­bre, és ori­en­tal. Els dolents asiàtics van ser molt repre­sen­tats en la lite­ra­tura i el cinema de gènere al llarg del segle XX. El perill groc era una de les ame­na­ces d’Occi­dent, i la cul­tura ofi­cial pro­pi­ci­ava aquests pre­ju­di­cis tot dotant de trets ori­en­tals els dolents més dolents.

Psicòpates

El mal­vat, en la ficció con­tem­porània, dona sen­tit a l’heroi posi­tiu. Sher­lock Hol­mes neces­sita Mori­arty per posar a prova les seves deduc­ci­ons; el Jòquer fa que Bat­man es reforci en la seva lluita con­tra el mal, que en el fons és la ven­jança con­tra la delinqüència, que va pro­vo­car la mort dels seus pares. El Jòquer forma part també de la tria de Manu González per la per­ver­si­tat men­tal dels seus actes. El seu deliri gai­rebé és a l’altura del de Han­ni­bal Lec­ter, que de tant que estima la huma­ni­tat se la crus­peix. Menys empenta té Nor­man Bates, però només en apa­rença: dar­rere de l’apa­rença de tímid i bon xicot s’amaga un dels cri­mi­nals més psicòtics de tota la ficció del segle XX. No passa el mateix amb Mic­hel Myers de Halloween, que tot i que amaga la seva cara sota una inex­pres­siva màscara es veuen d’una hora lluny les seves assas­si­nes inten­ci­ons.

Ments lúcides però malin­ten­ci­o­na­des

A la loca­li­tat de Spring­fi­eld, la vila dels Simp­son, la intel·ligència no és un ele­ment que sobri. I a més es con­cen­tra en un per­so­natge mesquí, més mise­ra­ble que pegar a una mare: Monty Burns, pro­pi­e­tari de la cen­tral nuclear on tre­ba­lla Homer Simp­son. El senyor Burns té una des­bo­cada passió pels diners que de ben jove el va por­tar a fer des­a­parèixer els seus ger­mans.

Un gra­pat més de mal­fac­tors sur­ten al lli­bre, com els que tenen super­po­ders que posen a prova con­tra els super­he­rois. Cada per­so­natge és defi­nit per la seva natu­ra­lesa de cre­ació fantàstica, però també es donen claus de con­text del moment i de l’autor. Manu González ho dedica als “polítics dolents”. Per què deu ser?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.