Cinema
Agnieszka Holland
Directora de cinema
“Els crims comunistes s’han esvaït de la memòria”
L’artista ha de ser lliure, però el meu temperament és polític, i el silenci, per mi, seria inapropiat
Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Europeu, la cineasta polonesa Agnieszka Holland (Varsòvia, 1948) es va donar a conèixer internacionalment amb Europa, Europa (1990), film nominat a l’Oscar, i va tornar a parlar de la persecució jueva pels nazis a In the darkness (2011). A Mr. Jones, estrenat directament a les plataformes Filmin i Movistar+, aborda un altra genocidi amb milions de morts: la fam a Ucraïna provocada pels plans econòmics del règim estalinista. El film es va presentar al passat Bcn Film Fest i vam poder entrevistar la directora per videoconferència.
És cert, com planteja la pel·lícula, que George Orwell es va inspirar en part en la fam d’Ucraïna el 1933 per escriure ‘La rebel·lió dels animals’?
El llibre de George Orwell em sembla que és una metàfora sobre els crims i les trampes ideològiques de Stalin. Quan es va publicar, el 1943, alguns presoners dels camps d’Ucraïna el van llegir i van passar que parlava de la seva experiència de la fam al seu país. Per això s’ha traduït el llibre a l’ucraïnès i ha estat publicat per petites editorials. Una de les traductores a l’ucraïnès és justament Andrea Chalupa, que és la guionista de Mr. Jones.
Quina part de veritat i quina part de ficció hi ha a ‘Mr. Jones’?
El que va passar a Ucraïna no s’exagera gens, és un fragment petit d’un panorama molt tràgic. S’han dramatitzat algunes coses del viatge de Gareth Jones [el periodista protagonista], però, en conjunt, el 90% va passar tal com ho expliquem.
Què li va interessar d’aquest guió i de la història?
No coneixia Andrea Chalupa i quan vaig rebre el guió la meva primera reacció va ser dir: “No vull filmar una altra història sobre els crims de la humanitat!” He fet moltes històries sobre l’Holocaust, i psicològicament és molt cansat. Però quan el vaig llegir, vaig pensar que la història era important, perquè els crims comunistes no han entrat gaire a la consciència global de la humanitat, i s’han oblidat, s’han perdonat i s’han esvaït de la memòria del poble, i això és terriblement injust i perillós, perquè la història es repeteix sobretot si no n’aprenem les lliçons. El segon motiu pel qual em va interessar el guió és per la importància que dona a les preguntes en el món del periodisme, a les investigacions honrades, i per la denúncia dels perills de la corrupció i la manipulació dels mitjans de comunicació.
Li sembla important explicar les històries dels anys trenta i quaranta a les generacions actuals?
Estic una mica preocupada quan es parla de l’obligació de les persones creatives, de si tenen l’obligació d’explicar o de fer això o allò. L’artista ha de ser lliure, però, per una altra banda, el meu temperament personal és força polític. I quan sento els perills del retorn dels sistemes i règims que han estat responsables de la mort de milions de persones crec que n’he de parlar, proclamar-ho als quatre vents, i el silenci per a mi seria inapropiat.
La veritat és massa sovint víctima dels interessos polítics i econòmics, els anys trenta i en l’actualitat?
Sí, la veritat és molt fràgil i l’hem de defensar i ser curosos perquè no ens la robin. Algunes similituds entre els anys trenta i la nostra època són molt visibles i perilloses.
La gent idealista com Gareth Jones és imprescindible?
Absolutament. Aquells que pensen que els valors són més importants que la manipulació són totalment necessaris per a la salut de la humanitat. Ara estem en un lloc en què no pots ocultar la veritat, ens enfrontem a#@ un perill existencial per a l’ésser humà. Les catàstrofes climàtiques i epidemiològiques, la desigualtat i la injustícia, la situació econòmica, els problemes als sectors de l’educació i de la salut... Hi ha tants perills que la humanitat només guanyarà si està unida. L’agenda dels governs populistes consisteix a dividir i manipular.
Ha fet algunes col·laboracions puntuals amb la televisió nord-americana, alguns capítols de sèries...
Els darrers 15 o 20 anys, la televisió nord-americana s’ha convertit en l’eina narrativa audiovisual més vital i inventiva, mentre que el cinema nord-americà ha esdevingut molt més convencional. La televisió ha apostat per nous temes i enfocaments. He fet unes sèries que m’han permès conèixer explicar històries i realitats que ningú havia explicat abans, com la tragèdia de les grans ciutats nord-americanes, com The wire, per exemple, o The killing. A més, d’una manera molt estilosa des del punt de vista cinematogràfic. Hi ha sèries per les quals sentia interès i estic orgullós d’haver-hi participat, però el que més m’ha interessat és el format de minisèrie, amb uns pocs capítols que controlo artísticament al 100%, i una de la que em sento especialment orgullosa és la minisèrie txeca feta per a HBO Europa Burning bush (Horící ker).
‘Mr. Jones’ comença com un film d’espionatge i acaba parlant de periodisme. Periodistes i espies tenen res en comú?
No exactament. Els periodismes i també els espies han d’investigar fets objectius. Els espies han d’investigar quin és el veritable perill, i en aquest sentit sí que tenen alguna cosa a veure. També els compararia en el sentit que són responsables davant de l’opinió pública, i no davant del govern. El periodista es pot considerar com algú que dispara l’alarma, que fa sonar la campana quan ve un perill, o davant una injustícia o una tragèdia humana.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.