Cinema

Els Gaudí de les òperes primes

Les tres principals triomfadores de la gala, així com el premi del públic, han estat pel·lícules de debut

La vampira de Barcelona, Las niñas i My Mexican bretzel, les tres pel·lícules més guardonades en la gala dels Gaudí 2021, són propostes absolutament diferents, però tenen en comú que es tracta d’òperes primes. També ho són Les dues nits d’ahir, premi del públic, i el curt guanyador, Ni oblit ni perdó.

Núria Giménez Lorang, directora de My Mexican bretzel (millor documental, guió i muntatge), explicava a aquest diari ahir com se sentia l’endemà dels premis, amb unes paraules que segur que alguns companys es farien seves: “L’estat d’ànim és, ara mateix encara, d’estupefacció, incredulitat, sorpresa, molta felicitat, molt d’agraïment i molta emoció. La veritat és que crec que encara no ho he paït.”

Per a la cineasta, és un reconeixement important: “Perquè és a casa meva, i per a mi representa un impuls per continuar fent cinema, que és el que m’agradaria fer; són com dues mans que t’empenyen.” La seva pel·lícula competia com a documental, tot i que es resisteix a ser classificada. “Les etiquetes documental i ficció han quedat una mica obsoletes, perquè ja no funcionen en moltíssimes pel·lícules; no poden estar al 100% en la categoria de ficció o de documental.”

Pilar Palomero venia de triomfar als Goya amb Las niñas, però diumenge, en la gala presencial (va guanyar els Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, direcció, fotografia i so), confessava que era la vegada que estava més “nerviosa”. Va agrair les 13 nominacions –“per a mi és un luxe que tot l’equip de la pel·lícula hi estigui representat”–, i va donar les gràcies, entre d’altres, “a les nenes de la classe de 6è B” i a les seves amigues, a qui va “assetjar amb preguntes sobre la seva pubertat i preadolescència”. La productora, Valérie Delpierre, es va afegir a la petició d’Isona Passola per reclamar més ajuts a TV3 i el govern: “No ho deixeu passar, és vital.”

Arribar a la gent

Pau Cruanyes, codirector de Les dues nits d’ahir, va dir: “És molt important per a nosaltres aquest premi, perquè si hem arribat fins aquí vol dir que algú ens està escoltant, que estan arribant les nostres idees.”

Un dels moments més emotius de la gala va ser quan Jordi Boquet va recollir el Gaudí al millor curt per Ni oblit ni perdó, produït per Escac i dedicat a Guillem Agulló, igual que La mort de Guillem (Gaudí a millor TV movie). “Carme, Guillem, Betlem, Carmina, aquest curt és per vosaltres; aquest Gaudí és per a vosaltres –va dir–. Jo, com tantíssims joves, he crescut amb el Guillem, he après a lluitar amb el Guillem, a no tenir por amb el Guillem i, sobretot, he après a estimar amb el Guillem. Sempre serem orgullosament la generació Guillem Agulló.” Jordi Boquet va dedicar el premi, entre d’altres, al seu avi, que és la persona que li ha ensenyat que “per tirar endavant sempre s’ha de mirar enrere”, va denunciar que “el feixisme continua campant pels nostres carrers i institucions”, i va concloure: “No hi ha millor manera de combatre’l que amb la memòria, la cultura i el cinema. Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda