Immersió a Klimt

Viena, 1897. Un grup d’artistes funden el secessionisme, un moviment contrari als gustos estètics conservadors. I la fan grossa. Un any després, construeixen (amb calerons de la burgesia, tot sigui dit) un pavelló d’exposicions amb aquest lema que corona la façana: A cada època el seu art, a cada art la seva llibertat. És el mateix reclam que fa servir, ara, el Centre d’Arts Digitals Ideal al seu edifici del Poblenou per convidar a visitar una proposta immersiva dedicada al líder dels secessionistes, Gustav Klimt (1862-1918).

Barcelona, 1897. Obre la taverna Els Quatre Gats, el cau dels artistes (Casas, Utrillo, un joveníssim Picasso…) que volen esmicolar les convencions per fer emergir un art d’avantguarda. Són els modernistes, l’equivalent català dels secessionistes, i al projecte de l’Ideal també tenen veu. Més fluixa, però la hi tenen.

El protagonista és Klimt. Klimt i aquella Viena del tombant de segle que va ser capital de la cultura europea. Un Klimt sense obres originals, però conxorxat amb la tecnologia puntera que aconsegueix que l’espectador no vegi els seus quadres sinó que “s’hi senti a dins”, sostenen els responsables de l’Ideal, que, anteriorment, ja han organitzat dues exposicions més d’aquesta naturalesa visualment espectacular. Van obrir l’octubre del 2019 amb Monet i, en plena pandèmia, van sorprendre amb un projecte de fotografies de Barcelona dels anys cinquanta i seixanta. Fins ara, i malgrat tots els entrebancs del coronavirus, han rebut 200.000 visitants.

L’aventura amb l’autor d’El petó, per a la qual s’ha invertit un milió d’euros, l’han fet conjuntament l’estudi català Layers of Reality i l’estudi belga Exhibition Hub, tan de bracet que l’exposició s’ha inaugurat simultàniament a Barcelona i a Brussel·les. Aquí, comissariada per Imma Fondevila i Theresia Nickl, amb aquesta mirada afegida al mateix context, fins i tot confrontant Klimt amb un dels creadors catalans més internacionals del seu temps, Anglada Camarasa. Tots dos van fer de la dona el motiu principal de les seves obres. D’una nova dona desinhibida.

Klimt estava obsessionat amb la dona i la seva sexualitat. Es diu que al jardí del seu estudi sempre hi tenia models despullades. No es va casar mai –vivia amb la seva mare i dues germanes solteres–, però, a la seva mort, els seus hereus van rebre catorze reclamacions de paternitat. L’exposició de l’Ideal el reivindica com un còmplice de la dona que estava sortint del túnel del sotmetiment masculí. Una tesi si més no agosarada. Hi ha llums, com ara la seva amistat amb la dissenyadora de roba Emilie Flöge, que va alliberar el cos de la dona de les cotilles. Però també hi ha ombres: si bé els secessionistes van convidar les artistes a exposar al seu pavelló, mai no les van admetre al seu grup.

Amb o sense la seva sensibilitat, el cert és que la lluita feminista es va obrir pas. A Barcelona també: el 1910, s’hi va celebrar la primera manifestació a l’Estat. A la paret del davant del panell que documenta aquesta gesta, l’Ideal fa lluir les poques obres originals de la mostra, com ara dos retrats fets per la pintora Lluïsa Vidal a les pioneres Francesca Bonnemaison i Agnès Armengol.

L’experiència estrella

Els visitants entren a aquest espai després d’haver viscut l’experiència estrella de l’exposició, la que s’allotja en la seva gran sala immersiva, que entapissa d’imatges parets, sostre i terra. I, seguidament, accedeixen a la sala de realitat virtual, que és la que clou el recorregut. Al principi, estrenaran una estança de 300 m², que fins fa poc complia la funció de temple taoista (se n’han preservat parts de l’arquitectura religiosa). S’hi ha habilitat la instal·lació interactiva Viena 1900, concebuda per l’estudi local Broomx en una pantalla gegant de 180°.

L’esperit de la capital de l’imperi austrohongarès també viatjarà a Barcelona amb un programa d’actuacions que emularan la bohèmia del Kabarett Fledermaus (Cabaret del Ratpenat), els dijous a la nit del mes de maig. Com a mínim, és una alternativa al Klimt mediàtic del segle XXI, el de la restitució dels quadres que van espoliar els nazis a les famílies jueves i el dels rècords en les subhastes.