Cultura, un dret clau
Colau preveu 69 milions per fer accessible la cultura, amb mesures com ara instaurar una ‘sisena hora’ lectiva artística als centres públics i impulsar la gratuïtat dels museus municipals
Un punt estel·lar és la compra o lloguer de locals de la ciutat per convertir-los en centres d’art
Es reserven 9 milions per a compra o lloguer de baixos, per transformar-los en espais per a artistes
El segle XX va consolidar la sanitat i l’ensenyament com a drets socials. El segle XXI correspon a la cultura, sentencia el govern de l’Ajuntament de Barcelona. Demà, divendres, en el ple municipal s’aprovarà el pla de drets culturals de Barcelona. Està pressupostat en 68,9 milions per desplegar-lo en dos anys. Bona part de les polítiques ja s’estaven duent a terme, però ara es reforcen i es reordenen prioritats amb nou mesures de govern i un centenar d’accions concretes.
El pla s’ha anat cuinant durant mesos dins de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i amb la consulta a entitats socials i culturals que hi han anat fent aportacions. L’alcaldessa, Ada Colau, el va presentar ahir a la premsa satisfeta perquè és un programa ambiciós i pioner en què, va especular, moltes altres ciutats s’acabaran inspirant. Barcelona ja va ser exemple en mantenir festivals com ara el Grec, i la Mercè, aplicant unes mesures restrictives per evitar la Covid. I també va ser més ràpida que ningú en obrir plans de xoc per protegir el sector o creant noves accions com ara la Sala Barcelona a Montjuïc (que va permetre fer concerts a l’aire lliure a l’estiu) o transformant els Premis de Barcelona en unes beques que s’han constatat imprescindibles, vista la rebuda de projectes (que multiplica per 10 el nombre total de les beques).
La cultura és una de les eines que ha de servir per sortir de la crisi actual i no tornar a un paisatge de la ciutat similar al d’abans de la pandèmia. “De la crisi múltiple cal treure’n oportunitats”, va insistir Colau en la presentació. La cultura, que ha evidenciat el seu estat precari durant la pandèmia, ha estat la vàlvula de sortida per a moments difícils personals de la ciutadania. Davant la declaració de la cultura com un bé essencial al Parlament, l’Ajuntament hi coincideix incrementant notablement les partides per donar-li més legitimitat. Barcelona destina el 6% del pressupost a Cultura. El concepte de cultura supera el valor de les expressions artístiques i proclamen que tothom pugui desenvolupar l’art i també l’esperit crític.
El tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, va exemplificar les biblioteques, d’un abast absolut i que sempre surt com el servei millor valorat pels ciutadans, com l’objectiu en els altres equipaments i projectes. Per això, plantegen que els museus han d’obrir-se amb més facilitat a la ciutat i per això aspiren al fet que siguin gratuïts per als usuaris de la biblioteca. Aquesta facilitat, que seria beneïda per equipaments i ciutadans i el cost de la qual assumiria l’Ajuntament, ha de trobar la redacció legal que no topi amb la norma de no discriminació del públic. La gratuïtat es faria d’entrada als museus de titularitat municipal però també es buscaran fórmules allà on l’Ajuntament forma part del Consorci, en major o menor percentatge.
També és molt ambiciosa la instauració de la sisena hora per a accions artístiques. Avui, el 100% dels centres concertats la utilitzen i als centres públics només es fa amb un 18% i, principalment, com a reforç escolar. Aquesta possibilitat caldria negociar-la dins del Consorci d’Educació amb la Generalitat i provar que el gruix d’aquesta sisena hora lectiva afegida es dediqués a l’art. Es voldria que la pràctica artística fos part del currículum de manera troncal i no com a extraescolars, com passa fins ara, en la majoria de casos. A Barcelona ja hi ha un programa d’èxit, l’EnResidència, que en aquest mandat passarà de 10 a 23 centres. El programa preveu que un artista s’incorpora al centre i desenvolupa un projecte artístic amb els alumnes. L’objectiu és que el programa arribi a tots els centres públics, a mitjà termini. També es vol ampliar la presència dels programes del Barcelona Districte Cultural a tots els centres cívics, per oferir programació professional de qualitat a tots els punts.
Un altre punt estel·lar (que es concreta des d’abans de la pandèmia) és la compra o lloguer de locals de baixos de la ciutat per convertir-los en centres d’art. Sigui com a residència d’artistes per treballar-hi, amb uns lloguers assequibles, o, fins i tot, per propiciar la trobada entre l’artista i la ciutadania. El pla de drets culturals vol defensar l’accés a la cultura a tots els barris, però també el dret a participar-hi (en accions comunitàries) i els drets professionals. en aquest sentit, es vol obrir una línia de beques que reforcin l’actual de les subvencions de Cultura per facilitar l’accés als més emergents per promoure projectes d’experimentació. S’hi han destinat 9 milions d’euros. Amb això es multiplicaran les fàbriques de creació i es buscarà connectar-los (ja funciona de pla pilot) amb trobades entre artistes i sales, productores i responsables de festivals. La Casa de la Música, a l’actual Barts, mantindrà la programació professional de música i també ampliarà els horaris. Està pendent d’obrir concurs, en breu, per aquest cop de canell del projecte.
Reforçar el català, llengua de cohesió
Un dels elements que han de ser cabdals en aquest eixamplament dels drets culturals de tots els ciutadans serà la llengua. Tot i defensar la diversitat i la interculturalitat, la llengua suposa un motor de cohesió social. El delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, Daniel Granados, va dir: “La defensa de la llengua catalana ha estat històricament un element central de dret que ens identifica i ens enriqueix culturalment, impulsant com a ciutat la pràctica democràtica de la convivència. L’enfortiment d’aquest dret vinculat a la llengua pròpia, l’alfabetització i la llibertat d’expressió juntament amb el reconeixement de les diversitats lingüístiques amb què cohabitem és una de les columnes vertebrals d’aquest document que travessa el conjunt d’apartats i mesures presentades en aquest pla.”
Per una altra banda, un dels 100 punts també proposa desenvolupar un programa de mesures de reconeixement dels pobles minoritzats en origen: una llengua que ignora les minoritzades difícilment s’integrarà pacíficament. La cultura popular és un altre dels punts cabdals del pla. Moltes entitats han patit greument la pandèmia, perquè els ha estat impossible reunir-se durant tot aquest període de pandèmia, que encara s’allarga, va lamentar Granados. Es vol visibilitzar les activitats i les festes en un calendari que les unifiqui i reforçar el concepte de la Casa de la Festa, on es treballi (com en tots els programes) amb una perspectiva feminista, de gènere i que aborda la paritat en contractacions.
