Mabel Flores: “No puc crear sense fer crítica”
“Yo no vine a callar ni a contentarles, vine a romperme la voz y a desarmar todos sus planes”, canta Mabel Flores a Mujer infierno, un dels singles del seu segon àlbum, Meraki (Kasba Music), la confirmació del talent d’aquesta cantautora terrassenca, després del seu debut amb Entre mujeres (2018). Aquest dijous, Mabel Flores i la seva banda presentaran Meraki en un concert a la sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat (20.30 h), dins del projecte Sala Cat , organitzat per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc) i l’Institut Català de les Empreses Culturals per reactivar l’activitat musical en directe.
“A mi em costa crear si no és fent una crítica de la societat actual i expressant el meu inconformisme”, explica Mabel Flores sobre la seva proposta artística, a mig camí entre la cançó d’autor sempre compromesa i la música de fusió o el mestissatge, amb ingredients del reggae, la rumba, el pop-rock, etc. Música ballable, però que diu les coses clares. “A las canciones machistas las premian con Grammy”, recorda també a Mujer infierno . “Haurien de ser més conscients del que estan premiant, perquè en definitiva estan donant valor a determinats missatges. Per bé o per mal, la música és pedagogia”, argumenta Mabel Flores.
I què vol dir Meraki ? “És una paraula del grec modern, que vol dir fer les coses amb molta il·lusió i deixar-te la pell en el que fas, perquè aquesta és la meva manera de fer les coses. Aquest va ser un disc amb una gestació molt llarga, fet amb molta cura. Però Meraki té també un altre significat: posar les dones al capdavant dels projectes. Som moltes dones a la indústria musical i també en els nostre projecte: al grup som tres i tres, i també tenim una tècnica de so, una road manager...”, diu aquesta cantant i educadora social a la qual li agradaria arribar amb la seva música a un públic més jove –“Ara el nostre públic habitual és força adult, de 27 anys o més”– també per intentar sensibilitzar-lo en determinades qüestions. “En el tractament típic i tòpic de l’amor romàntic a les cançons que sonen per tot arreu, ara estem igual que fa vint anys o pitjor.” Ella treballa per corregir-ho.
