Patrimoni

Les obres del castell de Calonge es posaran a licitació el 2021

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni invertirà 400.000 euros per afrontar la fase final de restauració del castell de Calonge. Les obres de rehabilitació es posaran a licitació a finals d’aquest 2021 i l’execució està prevista per al 2022, amb la voluntat que l’edifici sigui totalment visitable i es pugui destinar a l’ús públic com a equipament. En aquests moments el projecte bàsic i d’execució està en redacció i l’acord permetrà la recuperació total de l’edifici, que és declarat bé cultural d’interès nacional. Jordi Soler, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, explica que “estem especialment satisfets perquè en el transcurs dels últims cinc anys hem pogut anar treballant amb per acabar el castell. Si tot va correctament, ho estarà l’estiu del 2022”.Durant el projecte bàsic es definiran de manera precisa les característiques generals de l’obra, inclosos apartats fonamentals com: documentació, memòria, paràmetres, previsions normatives, sistemes constructius, valoració econòmica i la documentació gràfica. En la fase executiva es desenvoluparan els detalls relacionats amb la proposta d’intervenció.Les nombroses actuacions executades al castell de Calonge i especialment en la fase I i la fase II del projecte de restauració més recents han suposat operacions en diferents espais i elements de l’edifici, així com la dotació de serveis i instal·lacions necessaris per a la seva posada en funcionament. Actualment caldrà fer una identificació dels espais i elements que han de ser objecte d’actuació, no només pel que comporta a aspectes constructius i arquitectònics, sinó que també pel que fa a instal·lacions i serveis propis de l’equipament.Durant el segle XIV la reforma del castell el convertiria en palau, conformant els volums que actualment donen a la plaça del castell o plaça d’armes. Al segle XVI té lloc l’ampliació del palau sobre la base dels murs de la muralla est, donant lloc als volums que donen a la Plaça Major. També és d’aquest període la sala major situada sobre la traça de la muralla est del recinte tancat. Al segle XVIII es construeixen les quadres que enllacen la torre nord-est del recinte i també s’amplia la torre de l’homenatge fins a assolir l’actual volum. El Castell ha evolucionat des de la seva forma primigènia, de marcat caràcter militar, a la seva transformació en Palau. Ha sigut juntament amb l’església de Sant Martí el nucli a partir del qual s’ha conformat el centre històric de Calonge i Sant Antoni.A partir del segle XIX l’edifici compaginà els usos privats amb usos de caràcter social i públic, tot i que no és fins a la dècada dels 50 que el Ministeri d’Educació Nacional l’adquireix. Durant aquesta època es declara Monument Nacional i s’efectua la primera restauració a càrrec de Bellas Artes: les obres són dirigides per l’arqueòleg Miquel Oliva i Prat, director del Museu Arqueològic Provincial de Girona. L’any 1973, l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell dirigeix una nova fase de restauració. L’any 2005 és l’Estat qui realitza una important restauració del castell a càrrec de l’arquitecte Jordi Casedevall. Aquesta actuació suposa la recuperació dels paraments verticals de l’edifici, principalment les muralles i les façanes que donen a la Plaça Major i al pati d’armes; així com la recuperació de les muralles i la torre Major. En el marc d’aquesta actuació es cobreix el pati interior del recinte del Castell, dotant l’edifici d’una sala d’exposicions.Posteriorment l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha continuat la restauració del castell. Aquestes actuacions s’han dividit en dues fases que han finalitzat l’any 2019. Aquesta etapa de restauració ha sigut projectada i dirigida pels arquitectes Josep Maria Esquius i Prat i l‘arquitecte Jordi Payola i Lahoz, i ha suposat l’adequació de bona part dels espais interiors de l’edifici, la implantació d’elements de comunicació per tal d’habilitar determinats recorreguts interiors, així com la recuperació d’estructures i elements arquitectònics que en fases anteriors havien sigut ocultades o eliminades. Les obres d’aquestes dues fases també han suposat l’adequació de l’edifici pel que fa a les instal·lacions i serveis.Actualment l’edifici disposa de nombroses sales que es poden utilitzar per a usos polivalents, malgrat que convé definir un projecte que estableixi tots els treballs necessaris per a completar la restauració d’aquells espais que encara requereixen algun tipus d’actuació, així com les accions necessàries que han de permetre que l’edifici en la seva integritat pugui ser visitable i es pugui destinar a l’ús públicEl Castell de Calonge està situat al centre del nucli antic de Calonge i Sant Antoni, a la plaça Major, a tocar de l’Església de Sant Martí. Hi ha constància històrica de l’existència d’aquest castell des del segle XI, tot i que l’actual construcció es pot situar entre el segle XII, època que correspon a la construcció de la torre Major, i el segle XVIII, quan s’haurien realitzat les darreres reformes bàsiques. La construcció original estava formada per la torre quadrada que pot pertànyer al segle XI o possiblement abans. D’aquest volum parteixen dues estructures: un recinte tancat amb torres circulars a les cantonades i una torre semicircular; i un muralla que uniria la torre amb l’església de Sant Martí, enllaçant per la torre de l’homenatge. Aquestes construccions són del segle XII.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona