Cremant armaris
Fire!! - Mostra de Cinema Gai i Lesbià de Barcelona celebra 25 anys d’un activisme “obert a la societat”
“Els armaris els hem de cremar, directament; no n’hem d’entrar o sortir.” Antoine Leonetti, director de Fire!! - Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià de Barcelona , resumeix així l’esperit d’una cita que té ja 25 anys, i que celebra una nova edició entre avui i el 20 de juny. “Realment el 25è aniversari era l’any passat, però com que no vam poder fer cap activitat presencial i va ser una edició virtual, que vam anomenar Fire!! a casa, fem la celebració aquest any”, explica Antoine Leonetti en una entrevista a El Punt Avui. No abandonen el format en línia: “Serà un festival híbrid, amb un 40% de la programació que es farà a l’Institut Francès de Barcelona [23 sessions] i un 60% a través de Filmin [27 títols].” El mes passat ja van fer una petita retrospectiva a la Filmoteca.
L’eslògan d’aquest any, 25 anys cremant armaris, “connecta amb el nostre estil reivindicador”, explica Antoine Leonetti. “Som un festival que té dues coses, és activista i al mateix temps som molt oberts a la societat, que potser és el millor activisme. Seleccionem totes les pel·lícules perquè siguin susceptibles de ser vistes per tothom, no som en absolut un festival tancat al col·lectiu LGBT. Les pel·lícules que hem escollit volen afavorir la visibilitat, la normalització social i la comprensió per part de la resta de la societat.”
Femenina i transgènere
Antoine Leonetti destaca dues temàtiques de la selecció d’aquesta edició: “Hi ha una evolució que cal destacar, cada cop hi ha més pel·lícules de temàtica femenina. És una gran sort, perquè tots els festivals LGBT patim una mancança de pel·lícules que expliquin històries lèsbiques i que siguin de qualitat. No hem aconseguit una paritat en aquest sentit, però cada vegada n’hi ha més. I també hi ha una explosió de temàtiques transgènere.”El director del festival remarca que “fa temps que li dediquem una secció, però els últims cinc anys hi ha hagut una boom de produccions sobre aquest tema, també de molt bona qualitat i que canvien la visió de fa deu o quinze anys, molt vinculada a la prostitució i els àmbits sòrdids.” Posa com a exemple d’aquest tema el film d’inauguració, la producció francesa Lola, i destaca de la programació també Love, spells and all that, una producció turca, país amb molt pocs films LGBT, que justament és un exemple de cinema de temàtica lesbiana que abunda a la selecció.
