La Marta, l’àvia i l’amiga imaginària

Marta Jiménez Serrano (Madrid, 1990) és filòloga i va ser quatre anys professora a la universitat francesa de la Lorena abans de treballar per a l’editorial Turner. Sempre escriu poesia i ha debutat amb la novel·la Los nombres propios (Sexto Piso).

La protagonista és la Marta, a qui coneixem des dels set anys. Té una amiga invisible que es diu Belaundia Fu. I una mare i una àvia i uns amics i uns amors i uns neguits; en definitiva, una vida que anirem vivint amb ella amb el pas de les pàgines i dels anys dins la narració.

L’obra podria tenir força elements d’autoficció, ara que està de moda, però poc importa, perquè la narració detallista, colorista i sensible sense ser cursi, ens duen més enllà de l’anècdota. “En realitat, el recorregut vital que jo volia narrar és el de l’àvia de la Marta, que és sospitosament similar al de la meva”, confessa amb un somriure Jiménez. “Un cop em vaig posar a escriure em vaig adonar que no sabia tantes coses de la seva vida, que volia reivindicar, i sí de l’impacte que havia tingut en mi.”

La identitat, el llenguatge i la comunicació social són temes que obsessionen l’autora. “En barrejar-ho tot va sortir un relat de recerca de la identitat de la Marta de ficció, molt relacionat amb l’àvia i amb el seu entorn afectiu.”

Una novel·la en present i primera persona pot demanar una mirada externa, i aquesta l’aporta el personatge de Belaundia Fu. “És un narrador que em permetia estar dins i fora del cap de la protagonista i té tots els avantatges de la primera i de la tercera persona. A més, és la manera que vaig trobar de mostrar el diàleg identitari i, al final, de fer el joc de canvi narratiu en què, literàriament, assoleix la veu pròpia. I, encara, em permet interpel·lar la Marta i... el lector. Quan vaig entendre que era qui havia de narrar la història, vaig trobar la clau de l’obra.”

Entre la varietat de temes que hi apareixen també hi ha la soledat, la mort, l’amor, els referents vitals, la polarització social… I la dona, vista a través de tres generacions. “Volia mostrar que hi ha hagut una progressió, que el món de l’àvia és només el domèstic, que el de la mare, també, però amb una cert accés al mercat laboral, i que la Marta està en la precarietat a tota nivells”, explica. “No és una obra amb teories feministes acadèmiques ni d’activisme feminista, però sí que penso que té un rerefons feminista, pel que fa a la reivindicació de la feina invisible de la dona en la societat.”

“És la novel·la d’algú que vol estar en sintonia amb l’entorn però no sap com fer-ho”, afirma Marta Jiménez Serrano, que treballa fa anys en uns contes i ara, en una segona novel·la. Admet, però, que és “massa lenta escrivint”. L’esperarem.