Art

La Capella creix

David Armengol dirigirà la institució que té cura del teixit emergent amb la voluntat de convertir-la en un centre d’art de ple dret

La Capella serà un centre d’art de ple dret. El seu nou director, David Armengol, li vol donar l’empenta definitiva fent créixer l’activitat, de tall polivalent i flexible, i ocupant més espais de l’històric edifici del Raval. I tot per tenir la “màxima cura” d’allò que ha fet singular aquest equipament municipal: la seva atenció a les necessitats del teixit emergent de la ciutat.

El pla d’Armengol, escollit per concurs, no és, doncs, de tabula rasa, sinó “d’amplificació” del model Capella. “L’eix vertebrador continuarà sent Barcelona Producció”, la convocatòria oberta que des del 2006 estimula el sector a presentar propostes endreçades en diverses categories: exposicions individuals, comissariats, publicacions, projectes deslocalitzats, entorns digitals, investigacions i mediacions. La modalitat de la performance, transversal per se, s’ha transformat en una línia de treball fixa dins dels nous programes públics. Un altre programa que inicia camí és el de formació, amb el qual s’establiran vincles amb la veïna Massana, entre altres escoles.

Les bases de la pròxima edició de Barcelona Producció es publicaran a la tardor i d’aquesta en sorgiran, escollits per un jurat que els tutoritza de principi a fi, catorze projectes que es començaran a desplegar a partir del maig del 2022. Vuit seran expositius i no s’allotjaran només a l’estança emblemàtica de la institució. La meitat estrenaran un petit espai annex. Armengol se l’imagina com un laboratori per experimentar amb altres formats per difondre el fet artístic. Res predeterminat. “No treballem amb antelació, sinó amb adaptació”, sosté.

En aquesta Capella expandida també s’infiltrarà vida artística en una cambra del pis superior que s’adaptarà com a auditori, sala de projeccions, conferències i tallers. I s’obrirà el jardí per fer actes a l’exterior pel pur plaer de trobar-se i intercanviar experiències. Armengol té una manera molt bonica de definir la comunitat de la Capella: “És un espai de desig” en què molts artistes locals frueixen les seves primeres oportunitats amb unes condicions laborals dignes i no sota la pressió per assolir uns resultats, sinó per posar el focus en els processos.

El vocabulari sol ser intransigent i “local” i “emergent” desvirtuen el que La Capella anhela: presentar bons projectes d’artistes vinculats a l’escena barcelonina sense obsedir-se amb les seves edats. “Parlem de conceptes amplis”, precisa el director, que també ha dissenyat una pota internacionalitzadora “tant per a les persones com per als continguts”. Sense perdre de vista que el seu lloc d’interrelacions preeminent és el mateix edifici (al qual donarà valor amb un programa de naturalesa patrimonial), el barri i la ciutat, pensa traçar lligams amb centres artístics catalans, espanyols i de ciutats estrangeres “afins”: Montpeller, Lisboa, Londres, Estocolm i Montevideo. Il·lusions que il·lusionen, però que, com més lluny volin, caldrà dotar amb recursos econòmics. El tinent d’alcalde de Cultura, Joan Subirats, veu “ambiciós i valent” el repte de futur de La Capella. De moment, el pressupost per al 2021 s’ha engreixat en 50.000 euros i se situa ara en els 389.000.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda