Arts escèniques

Herències d’art

Jan Lauwers estrena ‘Billy’s violence’ al TNC, 25 anys després del seu debut a Barcelona, amb una antologia de les tragèdies de Shakespeare

L’antologia es divideix en deu tragèdies protagonitzades sempre per dones

La tardor del 2005, Jan Lauwers es guanyava l’atenció del públic català (tot i que ja havia debutat el 1996 al Grec) amb Isabella’s room. Lauwers ensenyava peces arqueològiques que havia rebut del testament del pare, que sempre l’havia allunyat de la cambra on les col·leccionava i que va tenir la pensada d’instal·lar una mòmia egípcia infantil a l’habitació del fill. Ara, Lauwers ha cedit la responsabilitat de fondre totes les tragèdies al seu fill, quan estava en un procés de crisi personal. L’herència de la Need Company, amb 40 anys de trajectòria, va molt més enllà de l’àmbit familiar. La companyia treballa amb col·lectivitat i amb llargues pauses entre els períodes d’assaig. I per això, va voler integrar a la coproducció amb el TNC i el Grec actors com ara Juan Navarro, Gonzalo Cunill i Nao Albet. Per Lauwers, els actors catalans toquen de peus a terra i tenen una notable qualitat presencial a l’escena, que el va enamorar des de fa anys. Billy’s violence es representarà des de demà i fins diumenge a la Sala Gran del TNC. I també farà funcions en altres sales que coprodueixen l’aventura com ara el Teatro Español, Naves del Español de Madrid i el Teatro Central de Sevilla.

Què és Billy’s violence? És una lectura molt despullada a partir de les tragèdies de Shakespeare. A Victor Lauwers no li interessaven tant les maquinacions de la Cort i les pròpies guerres com la violència en la intimitat. Des que va desllorigar el primer quadre (Othello), li va interessar molt més la vulnerabilitat de la dona que no sap per què l’escanya el marit a qui estima i que, fins i tot, es disculpa sense saber res del que s’ha ungit al seu darrere. L’obra es resumeix en deu capítols que relaten deu de les principals tragèdies (en queden un parell descartades) i sempre protagonitzades pel paper femení. Destacar la mirada dels personatges femenins apropa les trames a l’actualitat i les allibera de quan Shakespeare havia de posar homes en el paper de les dones, que no podien actuar públicament. La peça, escrita en flamenc, es va traduir a les diverses llengües. Això ajuda a establir una primera barrera: “Si no ens podem entendre nosaltres, com podem mantenir un país en harmonia?”, es preguntava el director.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA
música

Lecocq debuta amb ‘Sous la glace / Sota el gel’, un manifest bilingüe contra la superficialitat

la bisbal d’empordà
Crítica
música

Blau de Colònia

GIRONA
calonge

L’Orquestra Di-versiones encapçala el cartell del tercer OncoMusic Fest

calonge

Llum verda a la nova biblioteca central pendent de trobar el finançament de 13,9 milions

SANT CUGAT DEL VALLÈS
TEATRE

El TNC aborda la crítica al sistema judicial amb ’Els criminals’

BARCELONA
Cultura

Adeu a Lorena Velázquez, la reina del cinema fantàstic

novetat editorial

Laurent Binet presenta una novel·la epistolar i detectivesca

Barcelona