Nuesa ballada o forma esculpida
Jesús Rubio i Antes Collado indaguen sobre la nuesa, Sol Picó i Silvia Batet exploren la forma, al Grec
El Grec impulsa el treball de nous coreògrafs, al costat de la veu consolidada de Sol Picó
En les presentacions per paquets del Grec, ahir el director del festival, Cesc Casadesús, es preguntava què unia les quatre propostes de dansa contemporània, més enllà de la seva qualitat. I és que mentre Jesús Rubio (Acciones sencillas, avui i demà al Mercat de les Flors) i Antes Collado (23 al 25, al Mercat) exploren des de la nuesa i la bestialitat, Sol Picó opta per jugar entre la realitat i la ficció, entre la dansa i el teatre introduint titelles a Malditas plumas (21 i 22 de juliol, TNC) i Silvia Batet (guanyadora del Premi IT de dansa amb Oblivion (29 i 30 de juliol, Mercat de les Flors) fa una recerca sobre la forma amb els girs que recorden els dervixos.
Rubio apel·la a una acció simple interpretada per cinc intèrprets que va fent-se complexa en la repetició. També la composició musical de José Pablo Polo, interpretada per tres cantaores, palmeros i percussionistes, juga a anar fent complexa la partitura. L’obra s’havia de fer amb els ballarins nus, però en comprovar que era massa impactant reprodueix la primera vestits, i la segona nus. Antes Collado és un altre coreògraf que despunta en la dansa contemporània de l’Estat espanyol. Si va atrapar amb Crisálida al Sismògraf, ara planteja Zoo, una nova mirada entre la humanitat i la bèstia.
Sol Picó, per la seva banda, confia no anul·lar la seva estrena de Malditas plumas. S’inspira en el Paral·lel dels anys vint i en la contradicció del desig d’ensenyar-se i la precarietat en què vivien les vedets. Un univers que Lluïsa Cunillé també ha plasmat a la Sala Gran a L’emperadriu del Paral·lel, de fet. Finalment, Oblivion, de Silvia Batet, també es fixa en la forma. Quatre ballarines i un ballarí es desplacen contínuament amb unes faldilles que alcen el vol. Les cames tapades donen una sensació d’ingravidesa. I és que Oblivion vol ser la resposta a Rèquiem, un treball sobre el dol. Ara Batet, explicava ahir (després del pas del Purgatori de Dante), la dansa es transforma cap a un moviment alliberador. Per Casadesús, és necessari que el Grec destaqui el valor dels nous coreògrafs amb un llenguatge molt propi i se’ls vinculi amb la maduresa de Sol Picó, una de les veus imprescindibles del teatre dansa de Catalunya.
